Una sola salut: l’aproximació global

Opinió
Professor emèrit d’Ecologia de la UAB
09/02/2024 - 11:48

Els brots epidèmics recents mostren que la comprensió àmplia de la salut i la malaltia vol una aproximació que conciliï la salut d’humans, animals domèstics i vida salvatge.

 

Font: Xspareta

 

Els Principis de Manhattan, que desenvoluparen el concepte Una sola salut, diuen que els brots epidèmics recents mostren que la comprensió àmplia de la salut i la malaltia vol una aproximació que concilií la salut d’humans, animals domèstics i vida salvatge. Partint d’aquesta idea, resulta clar que, per assolir el màxim de benestar possible, caldrà que s’avanci en el coneixement de diferents disciplines (medicina, veterinària, ciències ambientals) i en l’acció coordinada en programes, institucions, tecnologies i estratègies en aquests camps.

Cada patogen infecciós pot dependre de poblacions de diverses espècies (vectors, hostes, reservoris), que de vegades viuen en hàbitats diferents. També hi ha casos en què el patogen viu diverses fases del seu cicle en òrgans diferents del mateix hoste. Hi ha, en tot cas, una xarxa de connexions entre patògens, òrgans, hostes i hàbitats, que fa possible la propagació del patogen. La majoria de malalties emergents de risc greu pels humans són d’origen víric i la infecció de les persones es produeix molt sovint per contacte amb animals. Sovint, els vectors són insectes, com mosquits, xinxes, puces, etc., o aràcnids com les paparres, però per exemple els gossos o els rats-penats són vectors de la ràbia). Els contactes amb virus nous es fan més probables quan persones i animals domèstics penetren en ambients prèviament no explorats o en els que les poblacions humanes eren reduïdes i molt aïllades, o quan ecosistemes naturals són destruïts o fragmentats per les activitats humanes o pel canvi climàtic, provocant el desplaçament d’animals que prèviament no solien estar en contacte amb humans. En un estudi estadístic (Morand et al, 2014), s’observaren més epidèmies allà on hi ha més espècies en risc d’extinció i més pèrdua de superfície forestal.

"La majoria de malalties emergents de risc greu pels humans són d’origen víric"

Cal entendre que no és la malaltia el què es transmet, sinó el paràsit, que pot passar per organismes vectors, per hostes transmissors o no (que poden actuar com a reservoris o multiplicadors), cadascun dels quals està lligat a algun hàbitat, i tot això implica temes de biologia, ecologia, evolució, veterinària, etc. perquè, a més de la relació paràsit-hoste, sempre hi ha interaccions amb altres espècies i amb factors ambientals. Ja que es calcula que entre els mamífers i les aus salvatges hi ha centenars de milers de virus diferents i que encara només coneixem uns 300 virus que ens causin malalties, resulta evident la necessitat de desenvolupar les implicacions del concepte Una sola salut en tres àmbits (mèdic, veterinari i ambiental), si volem evitar noves pandèmies d’efectes incalculables. Resulta imprescindible en un món cada cop més globalitzat.

Epidemiologia i ecologia estan fortament relacionades (fins i tot en l'àmbit teòric, ja que els models de dinàmica de propagació que avui s’empren en epidemiologia van derivar dels models de dinàmica de poblacions de l’ecologia). A més, per les raons esmentades, no hi haurà certa seguretat pel que fa a les epidèmies sense gestió saludable de l’entorn. El risc epidemiològic ha augmentat amb l’increment de poblacions humanes i d’animals domèstics (els humans som l’espècie de mamífer gran més abundant que mai hagi existit i, amb els nostres mamífers domèstics ovins i bovins tenim una biomassa 22 cops major que la dels mamífers salvatges, i hi ha més aviram domèstic que ocells salvatges); amb la globalització i les facilitats en el transport; i amb les alteracions dels ecosistemes degudes al canvi climàtic. El terme Una sola salut esdevé així un referent crucial per a les polítiques de prevenció.

Aquest plantejament qüestiona la manera com han funcionat les societats industrials i algunes agràries, empaitant el màxim benefici a curt termini i menystenint la preservació dels recursos per a les generacions posteriors. El comportament extractiu no sols afecta greument la biodiversitat i els recursos: posa en perill la salut en incrementar els riscs d’epidèmies causades per microorganismes i virus (molts dels quals poden ser desconeguts pel que fa al seu comportament, vies de transmissió, efectes, etc., fet que pot facilitar la seva propagació fins a causar pandèmies, com en el cas de la COVID-19). L’escalfament del clima cap a temperatures que s’allunyen del nínxol on els humans funcionen millor (mitjanes anuals als volts dels 15ºC) i l’abocament al voltant de quantitats immenses de substàncies que poden perjudicar el nostre metabolisme i amb les que ni els humans ni els altres éssers vius havien estat abans en contacte també afecten la salut.

"L'escenari que proposa Una sola salut diu que si els més pobres queden exposats a noves infeccions tota la humanitat també ho estarà"

Aquest terme no sols posa en qüestió el model de societat del capitalisme neoliberal, també la manera com abordem tradicionalment l’organització de la sanitat. Ens exigeix una mirada més global per reestructurar les nostres institucions i per afegir tasques de recerca i de monitoreig, perquè la nostra fortalesa està lligada a sistemes d’una gran complexitat. No oblidem que els sistemes complexos de vegades tenen transicions de fase sobtades, catastròfiques. La història de les malalties epidèmiques en dona molts exemples: la devastació de les societats europees per les onades de pesta negra, el col·lapse de les societats indígenes sud-americanes i d’Oceania pel contacte amb microbis nous per elles, arribats amb els europeus i el seu bestiar, etc. L’acceleració dels canvis que s’estan produint en la biosfera fa més difícil i urgent la reconstrucció de la relació entre les nostres societats i els ecosistemes als quals estan lligades, perquè ens alimenten, ens donen aigua per beure i altres recursos.

La transició cap a la sostenibilitat té en la noció d’Una sola salut un vessant de moltíssima rellevància. Avui, la combinació d’escalfament i eixuts amb estructures socials poc resilients i poblacions vulnerables provoca migracions conflictives, però també l’emergència de patologies infeccioses que es transmeten amb facilitat a altres llocs del món. Una gran part d’aquestes poblacions es concentren en mega-ciutats de creixement rapidíssim i molt gran densitat de població, condicions propícies a la propagació d’epidèmies. Els països pobres no tenen accés a medicaments efectius, perquè són massa cars o perquè la producció es destina prioritàriament als rics. L'escenari que proposa aquesta teoria diu que si els més pobres queden exposats a noves infeccions tota la humanitat també ho estarà. Si no actuem per solidaritat humana, ni que sigui per egoisme hauríem d’estendre els beneficis de la sanitat avançada fins i tot a la fracció més oblidada i rebutjada de la població humana.


 

 
Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

L'eficiència energètica i l'economia circular són els principals àmbits en què les organitzacions sanitàries i socials estan portant a terme accions davant de l'emergència climàtica, segons un estudi elaborat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) on han participat 41 entitats proveïdores de serveis públics.

Entrevista
Nicolás Olea, metge especialitzat en toxicologia

Butlletí