La transició ecològica i la revolució digital que ens han venut potser no requereixen de combustibles fòssils, però sí d’ una quantitat descomunal de matèries primeres que, òbviament, són finites. Necessitem en molta abundància els anomenats minerals crítics, essencials pel progrés de la societat, entre els que destaquen disset elements químics: les terres rares. La Xina controla més del 60% de la seva producció i fins el 95% del seu processament.
