02/06/2006 - 00:00
Un extens reportatge d'investigació publicat aquest dilluns per la revista El Temps, signat pel periodista Josep Ros, denuncia que un additiu per a pinsos animals -el fosfat dicàlcic-, que Ercros comercialitza a l'estat espanyol i del qual se'n fabriquen 200.000 tones anuals, conté elements radioactius. Aquest compost s'elabora a Flix (100.000 tones) des de l'any 1973, a partir d'un mineral, la fosforita, que prové dels jaciments de Bu Craa, al Sàhara Occidental, i que conté urani en el seu estat natural. El reportatge s'acompanya de les dades de dos instituts científics de referència a Europa, que certifiquen la presència d'aquests elements radioactius. De moment, s'han mobilitzat un seguit d'entitats, entre les quals l'OCUC i Greenpeace, que han denunicat els fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La incògnita és fins a quin punt aquest additiu, que es barreja en el pinso dels animals, pot comportar problemes de salut al consumidor.
Abans de la publicació del reportatge, es va informar les autoritats que poden actuar per redreçar aquesta situació. No obstant, segons Josep Ros, totes van optar per no fer res. 'Aquest fet és el que a mi em genera alarma; no entenc que qui ha de vetllar per la salut dels ciutadans no s'hi hagi fixat fins ara. Si un factor de risc no és imprescindible i és evitable, i aquest és evitable, sens dubte s'ha d'evitar', va subratllar Ros en una concorreguda roda de premsa al Centre Internacional de Premsa de Barcelona. El periodista entén el reportatge com una 'empenta' per fer aquest pas i afrontar, d'una vegada, aquesta situació de risc tot aportat la informació científica i rigorosa que determini fins a quin punt la utilització d'aquest compost en pinsos per a animals pot ser perjudicial per a la salut o no.
De moment, la Generalitat de Catalunya ha pres nota de la notícia, --tal i com surt reflexat en diferents mitjans-- però ha advertit que calen més estudis perquè les anàlisis, segons han dit representants del govern, s'han fet amb poques mostres. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària proposarà que el govern de la Generalitat faci estudis radiològics per aclarir la qüestió.
En declaracions a Televisió de Catalunya, que diumenge al vespre ja va avançar la notícia, Ercros ha assenyalat que compleix amb la legislació i que, a més, els fosfats que produeix són qualificats aptes per al consum animal pel Servei de Radioprotecció del Ministeri de Sanitat i Consum. L'empresa, ha volgut deixar clar que el fosfat dicàlcic s'afegeix a alguns pinsos en una concentració inferior a l'1%.
Un risc que no es pot menystenir
La presència d'elements radioactius, com ara el plom 210 i el poloni 210, qualificats com a especialment perillosos, justifica la urgència per a estudiar a fons quina és la dosi exacta que pot arribar fins a les persones. El doctor en Ciències Físiques Pere Carbonell, cap de servei de protecció radiològica pel Consejo de Seguretat Nuclear, ha remarcat que els efectes de les radiacions naturals s'ha de prevenir com les d'origen industrial. 'El fet que estiguem parlant de poloni 210 ens fa pensar que estem davant d'un risc que, malgrat sigui amb dosis baixes, no es pot menystenir de cap manera'.
Carbonell va fer aquestes declaracions tot acompanyant l'autor de la notícia, que ha treballat en el reportatge durant un any i que ha hagut de patir, segons va confessar crípticament, la incomprensió dels seus caps -'aquesta història és també la història d'una anomalia informativa', va dir- i de part d'una part de la comunitat científica. Josep Puig, del Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, una entitat clau en la promoció de la investigació, 'un conegut laboratori públic del país va declinar fer l'anàlisi de les mostres del producte fabricat a Flix'.
És per aquest motiu, van deixar clar tan Ros com Puig, que es va haver de recórrer al laboratori de la Comissió de Recerca i d'Informació Indpendents sobre la Radioactivitat (CRIIAD) a Valence, França, i en una segon moment a l'Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear, l'IRSN, amb base a París.
El material fet públic en el reportatge pot tenir, al seu entendre, un abast major. El reportatge i les dades recollides -n'hi ha algunes que no figuren en l'article periodístic, però que han estat enviades a les autoritats competents, van precisar- revelen que no s'ha controlat prou bé l'ús d'una matèria primera radioactiva per a l'elaboració d'un producte que es relaciona amb la cadena alimentària humana.
Això obre preguntes de pes: de quina manera afectarà a la salut de les persones aquest additiu? Quan i com s'estudiarà aquest risc? Quins són els productes finals que el consumidor compra i que tenen la cadena alimentària afectada per aquest additiu? El grup Ercros és només una de les moltes empreses del món -i no és de lluny la més gran- que fabrica aquest additiu amb aquests ingredients: quina repercussió tindrà el que es faci a Catalunya en l'àmbit internacional?
El reportatge 'Mengem radioactivitat' d'El Temps, i la polèmica que ha generat, es perfilen com el primer pas per respondre aquestes preguntes.
