[REPORTATGE] Europa pedala

L'augment exponencial de l'ús de la bicicleta els últims anys no és exclusiu de la ciutat de Barcelona. Si bé és cert que en ciutats com Amsterdam aquest mitjà de transport forma part indestriable del paisatge urbà des de fa dècades, hi ha moltes altres ciutats que és des dels anys noranta que ha augmentat el nombre de pedaladors. A més dels clubs i associacions que en fomenten l'ús, també els consistoris municipals s'hi han sumat i impulsen sistemes per convertir les bicicletes en un transport públic més. Aquesta febre ciclista no es pot dissociar, lògicament, d'una major preocupació pel malbaratament dels recursos del planeta. Arreu d'Europa són molts els consistoris, doncs, que els darrers anys han volgut incorporar a la legislació municipal una normativa adreçada especialment a aquest vehicle. Una de les altres iniciatives ha estat oferir a la població bicicletes de lloguer a un preu econòmic i a través de mecanismes automàtics, és el que a Barcelona coneixem com a Bicing. Lió, el model de Barcelona L'empresa que ha muntat el servei de Bicing a Barcelona, Barcelona de Serveis Municipals, SA, explica que l'experiència en què s'ha basat és la de la ciutat de Lió. Aquest servei a la ciutat francesa s'anomena Vélo'v i es va començar a implantar el maig de 2005. Els responsables del servei preveuen que a finals d'any el servei ja tindrà 300 estacions i 4.000 bicicletes. I això en una ciutat de 470.000 habitants. El sistema de Lió té moltes similituds amb el barceloní. Aparcaments arreu de la ciutat amb bicicletes que només pots agafar si t'has donat d'alta del servei i disposes de la tarja d'usuari. Durant la primera mitja hora el servei és gratuït a les dues ciutats, i si et passes d'aquest període de temps hi ha una tarifa establerta. Però tot i aquestes coincidències, també hi ha diferències. Per exemple, que totes les bicicletes porten un candau i una cadena per si has d'aturar-te en algun moment del teu trajecte i aparcar la bicicleta en un lloc on no hi ha aparcaments Vélo'v. A més, l'horari d'ús no està limitat, sinó que es pot fer servir en qualsevol hora de dia o la nit. Una altra de les diferències amb els sistema de Barcelona és que a Lió, per aconseguir la tarja Vélo'v has de ser titular d'una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil. A més, a Lió el servei no es restringeix a la ciutat sinó que l'impulsa l'àrea metropolitana. A la pàgina web de l'empresa que ofereix el servei hi ha informació sobre els quilòmetres que cada mes recorren en total els usuaris del Vélo'v. L'empresa ha calculat que si se segueix el ritme d'ús actual, la distància total recorreguda al llarg del 2007 equivaldria a l'emissió de 5.000 tones de CO2 si el trajecte s'hagués fet en cotxe. París s'hi apunta La mateixa empresa que muntava l'any 2005 el servei a Lió 'JCDecaux', des del passat mes de juliol ha posat el mateix servei en funcionament a París, amb el nom de Vélib. El projecte parisenc és molt ambiciós, ja que preveu que a finals d'aquest mateix any hi hagi 1.450 estacions i 20.000 bicicletes. Això només a l'àrea central de la ciutat on hi viuen 2,1 milions d'habitants. De vies per recórrer en bicicleta a la capital francesa n'hi ha 43 quilòmetres. El sistema és molt similar al de Lió, però a més de ser un servei per la ciutadania també s'adreça als turistes, ja que poden obtenir tiquets per un sol dia. Tolosa: servei de lloguer tradicional Una altra ciutat de l'Estat francès que vol integrar la bicicleta dins de la política de transports municipal és Tolosa de Llenguadoc. Una bona part de l'esforç econòmic per fomentar-ho ha estat la creació d'una xarxa d'itineraris per recórrer pedalant: actualment ja hi ha 210 quilòmetres, i l'objectiu és arribar a 300. El servei de lloguer municipal de bicicletes, però, encara és del sistema clàssic, és a dir que hi ha tres estacions en punts cèntrics de la ciutat on es poden anar a llogar per 2 euros al dia i entre 10 i 18 euros al mes. Viena també fomenta el lloguer Encara més pionera que Lió és la ciutat austríaca de Viena, que va implantar el servei públic l'any 2003. En aquest cas porta el nom deCityBikes Wien. D'estacions n'hi ha 50 repartides per la ciutat, i els abonats ja són 110.000 persones. Tot i ser similar a la resta de serveis, pots circular gratuïtament amb la bicicleta fins a una hora enlloc de la mitja de Barcelona o de les altres ciutats. També t'has de registrar per tal de poder fer servir aquest transport, tot i que com a París hi ha l'opció d'apuntar-s'hi només un dia per tan sols 2 euros. Ferrara, 'città delle biciclette' A Itàlia hi ha diversos ajuntaments que també estan preocupats per la congestió dels seus centres urbans. És per això que la ciutat de Ferrara ha decidit alçar la bandera de la bicicleta, ha adoptat el lema de 'città delle biciclette' i ha posat molt difícil als cotxes de circular pel nucli de la ciutat. Com a compensació per les dificultats que troben els vehicles de motor, ha posat en marxa un servei públic adreçat als majors de 15 anys que resideixen a la ciutat. Com en el cas de Barcelona, l'horari d'ús del servei de bicicletes és limitat: de 6 del matí a 11 de la nit. Des de l'ajuntament expliquen satisfets que en una ciutat de 131.000 habitants ja hi ha 84 quilòmetres de xarxa circulable per les bicicletes. Amsterdam, la ciutat de les bicicletes Encara que Ferrara s'hagi volgut posar l'etiqueta, difícilment no podrà és desbancar Amsterdam com la ciutat que s'identifica arreu amb aquest vehicle a pedal. Es calcula que a la ciutat holandesa hi ha 60.000 bicicletes que circulen de manera periòdica pels seus carrers. I això en una ciutat de 730.000 habitants. Això permet que la meitat de desplaçaments dins de la ciutat es facin pedalant i que s'hagi integrat en totes les rutines diàries. Per tant, no sorprèn a ningú que hi hagi repartidors o missatgers que utilitzen aquest vehicle no contaminant per desplaçar-se. El consistori no ha tingut la necessitat d'oferir un servei públic de lloguer de bicicletes en una ciutat que té aquest vehicle com un dels seus emblemes. Però sí que ha adreçat un servei per als turistes. Així, per 8 euros al dia (4 euros si s'utilitza uns quants dies) es pot recórrer la ciutat sobre dues rodes com un habitant d'Amsterdam més. Les estacions de lloguer són en punts cèntrics de la ciutat. Tenint en compte l'arrelament de la bicicleta a la ciutat, les ordenances municipals ja regulen des de fa temps la convivència d'aquest vehicle amb la resta. La sort és que disposen de 400 quilòmetres de carrils bici a la ciutat. Per tant, els està prohibit desplaçar-se per llocs com la zona dels carrils dels tramvies o pels carrers reservats als vianants. Si t'hi troben et pot caure una bona multa. Barcelona, exemple per qui? L'èxit que ha tingut entre els habitants de Barcelona l'arribada del Bicing fa pensar que potser ara la ciutat esdevindrà model per altres municipis que vulguin fomentar l'ús de la bicicleta. Aquesta setmana, però, els Amics de la Bici alertaven que 'instal·lar la bicicleta pública a poblacions no preparades, tant a nivell d'infraestructura com d'educació sobre la bicicleta, converteix en realitat la bicicleta en un problema. No s'ha de permetre instal·lar un servei com aquest a poblacions que no tinguin un pla desenvolupat, amb el trànsit pacificat, i on l'ús de la bicicleta sigui segur'. Ho diuen tenint en compte que, al seu parer, 'a Barcelona, amb prou anys d'ús habitual de la bicicleta, però amb insuficients infraestructures, el Bicing ha fet esclatar un conflicte entre els vianants, les bicicletes i els vehicles a motor'. I conclouen: 'No amplifiquem el problema, fem uns bons fonaments perquè les poblacions esdevinguin primer aptes per a totes les persones. No podem seguir models caducats que distingeixen entre transport públic i privat. Cal pensar la mobilitat en el seu conjunt, de manera global i preparada per al segle XXI. I després d'això, podrem posar un servei de bicicleta pública a l'abast de tothom'.