Noves incorporacions al patrimoni mundial

El Comitè del Patrimoni de la UNESCO ha decidit finalment afegir divuit nous llocs, així com diferents ampliacions, a la Llista del Patrimoni Mundial. Reunit a Vílnius, Lituania, també ha decidit retirar el jaciment arqueològic de Tipaza (Algèria) de la Llista del Patrimoni en Perill. Durant el seu discurs d'obertura, el director general de la UNESCO, Koitxiro Matsuura, va subratllar la necessitar de desenvolupar la sinergia entre les tres convencions de l'Organització relatives al patrimoni material, al patrimoni immaterial i a la diversitat cultural. Trobareu més informació en aquesta notícia de Sostenible. Les noves localitzacions incloses a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO són: > Pont de Biscaia (País Basc). Aquest pont transbordador monumental creua el Nervión per l'estuari d'Ibaizábal, a l'oest de Bilbao. Dissenyat per l'arquitecte Alberto de Palacio i Elissague, la seva construcció va concloure el 1893. El pont, de 45 metres d'alt i 160 de llarg, associa la tradició del treball de les construccions metàl·liques del segle XIX amb una tecnologia nova consistent a utilitzar cables d'acer lleugers de torsió alternativa. Fou el primer pont transportador del món que permet al mateix temps la navegació pel riu, gràcies a una barca suspesa que es desplaça d'una riba a l'altra. > Centre Històric de Ratisbona i Stadtamhof (Alemanya). Situada a Baviera, aquesta ciutat medieval conté nombrosos edificis de qualitat excepcional que donen fe de la seva història com a centre comercial de gran influència a la regió. > Ciutat Minera de Sewell (Xile). Situada a 85 km al sud de Santiago, la capital xilena, i a més de 2.000 metres d'alçada, en un medi natural caracteritzat pel clima extrem dels cims de la serralada andina, la Ciutat Minera de Sewell va ser construïda per l'empresa Braden Koper a principis del segle XX per albergar els treballadors d'El Teniente, que era la mina subterrània més gran d'extracció de coure del món. > Yin Xu (Xina). El jaciment arqueològic de Yin Xu, situat prop de la ciutat de Anyang, a uns 500 km al sud de Pequín, conté els vestigis d'una antiga capital de la dinastia dels Shang (1300-1046 aC). Yin Xu és un testimoni de l'edat d'or de la cultura, l'artesania i les ciències de la Xina antiga en un període de gran prosperitat de l'edat del bronze. Durant les excavacions s'han desenterrat algunes tombes i palaus prototípics de l'arquitectura xinesa d'èpoques posteriors. > Behistun (Iran). Beshistun està situat al costat d'una antiga ruta comercial que unia l'altiplà iranià amb Mesopotàmia i conserva vestigis arqueològics que van des dels temps prehistòrics fins a l'època dels iljànides. El monument principal d'aquest lloc arqueològic és el baixrelleu amb inscripcions cuneïformes que va ordenar executar Darios I el Gran, quan va començar el seu regnat a l'Imperi Persa l'any 521 aC. > Gènova: les Strade Nuove i el sistema dels Palazzi dei Rolli (Itàlia). Les anomenades Strade Nuove i el sistema dels Palazzi dei Rolli del centre històric de Gènova daten de finals del segle XVI i principis del XVII. Representen un primer exemple a Europa d'un projecte d'ordenació urbana amb un marc unificat, que va establir una parcel·lació efectuada pels poders públics i va crear un sistema particular d'atribució pública de vivendes basada en disposicions legislatives. > El sistema d'irrigació dels aflaj (Oman). Els cinc sistemes d'irrigació inscrits representen prop de 3.000 sistemes similars encara en ús a Oman. L'origen d'aquests se situa aproximadament a l'any 500 dC, tot i que hi ha proves arqueològiques que, en aquesta regió particularment àrida, aquest tipus de sistemes existien ja a l'any 2500 aC. > Centre del Centenari de Breslau (Polònia) - El Centre del Centenari (Jahrhunderthalle en alemany i Hala Ludowa en polonès) és un edifici que marca una fita en la història de l'arquitectura de formigó armat. Va ser construït entre 1911 i 1913 per Max Berg. El Centre del Centenari és un local per a múltiples usos d'índole recreativa situat a la Fira d'Exposicions i dotat d'una estructura planejada a l'entorn d'un eix central. Aquest edifici es va convertir en un element de referència clau per al desenvolupament ulterior de les estructures arquitectòniques en formigó. > Paisatge miner de Cornualles i oest de Devon (Regne Unit) ' El paisatge de Cornualles i de l'oest de Devon va transformar-se molt al segle XVIII i principis del XIX degut a l'auge de l'explotació minera del coure i l'estany. Les profundes mines subterrànies, els tallers, les fundicions, les ciutats noves, les petites propietats i els ports i indústries associades reflexen el prolífic esperit innovador que fou el motor d'aquest desenvolupament industrial que a principis del segle XIX produïa dos terços del coure mundial. > Crac dels cavallers i Fortalesa de Saladí (Qal'at Salah El-Din) (Síria). Aquests dos castells són els exemples més significatius que il·lustren l'intercanvi d'influències i documenten l'evolució de l'arquitectura militar del Pròxim Orient en l'època de les Croades (segles XI al XIII). > Santuaris del Panda Gegant de Sichuan (Xina), que alberguen més del 30 % de la població mundial d'ós panda gegant, una espècie en perill. El santuari inclou set reserves naturals i nou parcs paisatgístics a les muntanyes de Qionglai i Jiajin, i constitueix el major hàbitat existent del panda gegant, un vestigi de la fauna paleotropical de l'era Terciària. > Santuari de Fauna i Flora de Malpelo (Colòmbia). Aquest gran parc marí, que forma la zona prohibida de pesca més extensa de tot el Pacífic Est tropical, és un hàbitat de vital importància per a tota una sèrie d'espècies marines en perill d'extinció a nivell mundial. Així mateix, és una important font de nutrients i, per tant, una zona de gran acumulació de biodiversitat marina. > Muralla o 'Jugol' de Harrar (Etiòpia) - La ciutat històrica fortificada de Harrar es troba emplaçada en un altiplà tallat per profunds congostos i rodejada per zones desèrtiques i sabana. > Cercles Megalítics de Senegàmbia (Gàmbia i Senegal). Lloc compost per quatre grans conjunts megalítics que comprenen una extraordinària concentració de més de 1.000 monuments disseminats en una faixa de 100 km d'amplada, al llarg de 350 km del curs del riu Gàmbia. Aquest lloc excepcional és representatiu d'una zona de monuments megalítics molt més àmplia d'aquesta regió > Àrea d'Art Rupestre de Chongoni (Malaui). Situada en un grup de pujols de granit coberts de vegetació, la reserva de Chongoni té una superfície de 126,4 km2 a l'altiplà central de Malaui. La zona alberga la concentració més densa d'art rupestre d'Àfrica, amb 127 llocs. > Aapravasi Ghat (Maurici). Aquest indret de 1.640 m2 situat en el districte de Port Louis és el lloc on va començar la diàspora moderna dels anomenats 'treballadors contractats'. El 1834, el govern britànic va seleccionar l'illa de Maurici per tal que fos el primer lloc del que s'anomenaria 'el gran experiment', és a dir, l'ús de treballadors lliures en substitució d'esclaus. > Paisatge de l'Atzavara i Antigues Instal·lacions Industrials de Tequila (Mèxic). Aquest indret, situat entre el volcà de Tequila i la profunda vall del riu Grande, s'estén per una superfície de 34.658 hectàrees i forma part d'un gran paisatge format per cultius d'atzavara blava, una planta que s'utilitza des del segle XVI per elaborar tequila i des de fa 2.000 anys per produir begudes fermentades i confeccionar roba. > Els Llocs d'Art Rupestre de Kondoa (Tanzània). Aquest indret s'estén per les pendents orientals de la regió dels masai, a tocar de la Gran Vall del Rift, i conté un espectacular conjunt d'imatges pintades al llarg d'uns dos mil·lennis. Moltes d'aquestes pintures posseeixen un valor artístic elevat i constitueixen un testimoni excepcional de la transició de societats humanes basades en la caça i la recol·lecció a d'altres fonamentades en l'agricultura i la ramaderia, i també de les creences i idees de les comunitats que les van executar. El Comitè del Patrimoni Mundial també ha decidit ampliar diversos indrets de la Llista del Patrimoni Mundial: - El Monestir de Decani (Sèrbia) també l'ha inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill. Se li han agregat tres centres religiosos 'el del Patriarcat del Monestir de Pec, el del Monestir de Gracanica i l'església de la Verge de Ljevi'a. El lloc rebrà més endavant el nom de Monuments Medievals de Kosovo. Els seus edificis daten dels segles XIII i XIV i també ha estat inscrit a la Llista del Patrimoni en Perill per les dificultats en la seva gestió i conservació atesa la inestabilitat política de la regió. - La vall de Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Aquest espai ofereix un microcosmos summament representatiu de la manera en què l'ésser humà ha aprofitat els recursos de les zones altes de la serralada dels Pirineus al llarg de mil·lennis. - Arxipèlag de Kvarken. Situat al golf de Bòtnia, davant les costes de Finlàndia, ha estat agregat como a extensió de l'indret del Patrimoni Mundial ja existent de Costa Alta de Suècia. Aportacions al Fons Africà del Patrimoni Mundial Durant la reunió, els Països Baixos i la Índia han anunciat que es comprometen a aportar respectivament 200.000 euros i 50.000 dòlars al Fons Africà del Patrimoni Mundial. Aquest Fons té com a objectiu ajudar els estats africans a millorar la preservació del seu patrimoni cultural i natural i augmentar el nombre d'indrets africans inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial. La primera campanya de recaptació per a aquest Fons es proposa aconseguir una dotació inicial de 10 milions de dòlars. Països com ara Algèria, Espanya, Gabon, Israel, Itàlia, Kenya, Kuwait, Madagascar, Marroc, Maurici, Noruega, Perú i Tanzània ja han anunciat que hi aportaran contribucions. Àfrica està molt poc representada a la Llista del Patrimoni Mundial. Malgrat la gran diversitat natural i cultural d'aquest continent, només un 8 % dels 812 indrets de la Llista del Patrimoni Mundial estan a l'Àfrica. Les localitzacions africanes representen el 43 % de les inscrites a la Llista del Patrimoni en Perill. El Comitè del Patrimoni Mundial tornarà a reunir-se el juny de 2007 a Nova Zelanda per debatre sobre l'aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO i examinar noves candidatures a la Llista del Patrimoni Mundial. Font: Pauta Comunicació.