L'autopista de la discòrdia d'Eivissa

18/04/2006 - 00:00
Feia temps que la població d'Eivissa no es mobilitzava d'una manera similar. Ha estat per oposar-se a les obres de l'autopista que s'hi estan portant a terme i que han dut aquests últims mesos a unes accions que han acabat amb ferits, 20 detinguts, cadenes humanes davant de les màquines excavadores i una manifestació al febrer d'unes 20.000 persones, menys de 6.000 segons el govern balear. Ara, uns mesos després, les protestes semblen haver aconseguit parcialment el seu objectiu perquè un jutge ha paralitzat les obres per indicis de delicte en les expropiacions.
Abans d'arribar al moment actual cal fer una mica de memòria. Les obres que estan provocant tanta controvèrsia no són una infraestructura aïllada. Una de les primeres mesures de Jaume Matas en la seva arribada al poder, ara fa 3 anys, va ser aixecar la prohibició de construir en territoris protegits i d'interès natural de les illes d'Eivissa i Formentera. Els partits polítics d'esquerra i els ecologistes denuncien que és a partir d'aquest moment que a les Illes s'han anat projectant ports esportius, camps de golf o urbanitzacions. Tots s'inclouen en un gran pla d'infraestructures que vol desenvolupar Jaume Matas i en el qual també hi ha les obres de 'desdoblament', segons el govern, i de construcció de l'autopista, segons l'opisició. I les màquines van parar Ara, i després de tota aquesta pressió, més insistent des de fa dos mesos i mig, que les obres s'han aturat per ordre d'un jutge. Pel govern, les primeres resolucions judicials els donen la raó i els demostren que 'els tràmits administratius s'han realitzat correctament'. No són del mateix parer els 'antiautopista', que creuen que les actuacions s'haurien d'haver acompanyat de més transparència. 'Hi ha un stop de les obres però és molt temporal' -diu Marcos Lluy, portaveu de la Plataforma Antiautopista- 'Nosaltres tenim recursos contenciosos presentats de fa un any i de moment encara no han anat a judici. Està clar que les obres, així com estan ara, les voldran acabar'. Lluy explica que, tot i que el conflicte ha minvat, l'ambient està enrarit. 'Han arribat rumors que s'han desplaçat recentment noves dotacions d'antidisturbis i que el govern balear està esperant per tornar a començar les obres'. 'Estem en contra a la desmesura amb què s'està portant a terme i al fet que fins ara gairebé no hagin modificat el projecte inicial... en segons quin tram no han baixat ni un metro! Els sis carrils, dos túnels... encara existeixen. Nosaltres estàvem per un desdoblament, com es va fer al primer cinturó, però això és una altra cosa....'. Es lamenten de falta d'informació. 'Tot i això tenim constància que hi ha hagut desbordament de terres, que no s'estan utilitzant materials correctes, que s'han destruït restes arqueològiques de l'any 4 abans de Crist trobades a l'accés a l'aeroport basant-se en un informe d'uns arqueòlegs contractats del Govern... Nosaltres seguirem endavant i ho anirem denunciant', exposa Lluy. Les raons Els objectius de les obres són diferents segons les fonts. Sostenible no ha pogut posar-se amb contacte amb cap portaveu del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Tot i així, en els seus comunicats indiquen que el motiu principal del projecte és superar les 'deficiències importants que afecten la seguretat i la qualitat de vida dels ciutadans'. Pel govern, les obres són una manera d'adaptar la xarxa viaria a les 'necessitats actuals, pensant també en els càlculs de creixement poblacional i del parc de vehicles per als pròxims 25 anys'. L'objectiu és remarcar que el que hi ha projectat 'no son autovies ni autopistes sinó desdoblaments, concretament dos carrils en cada direcció'. El Consell cita d'exemple els desdoblaments d'Eivissa a Sant Antoni, o de l'accés a l'aeroport, que es troben 'completament saturades', el que provoca 'importants retencions, inseguretat de les vies i una alta perillositat'. És per això que posen sobre la taula les dades de la Direcció General de Trànsit sobre la sinistralitat, que el fan 'un dels punts negres de les carreteres espanyoles'. Sobre els aspectes ambientals diuen que han estat 'una prioritat al dissenyar els projectes'. Posen d'exemple tres valors: 'seguretat, respecte al medi ambient i adequació a les circumstàncies actuals i amb previsió de futur. Aquestes han estat les premisses per dotar els ciutadans de les infraestructures que mereixen'. Pels 'antiautopista' aquestes no són les raons de les obres. 'Ells diuen que hofan per la qualitat del turisme i per fer carreteres. Però en una illa de tants pocs quilòmetres no calen. És més aviat per interès econòmic de quatre empresaris. Això és escandalós. A més, hi ha certes vinculacions empresarials que semblen del far-west'. Diuen que a la plataforma els queda petit el nom d''antiautopista'. 'Haurem de dir anticorrupció'. Ara estem en procés de fer arribar les seves queixes a Europa. 'Però encara no tenim respostes. Per sort, al congrés també tenim molts diputats que ens donen suport', explica Marcos Lluy. És per això que de cara el 27 d'abril està prevista una vaga. Les diverses entitats estan treballant perquè sigui una aturada de 2 o 3 hores. La convocatòria anirà a càrrec de la plataforma encara que, legalment, serà una petició de sindicats. El Consell Insular va emetre aquesta setmana una comunicat demanat 'responsabilitat i serenitat als 'antiautopista' perquè acatin les sentències judicials'. Ara tots es mantenen en aquest ambient de calma, esperant el que pugui passar els propers dies. És una calma tensa. + Manifest 'No volem autopistes'.

Relacionats

Butlletí