03/01/2006 - 00:00
Els municipis no es poden entendre com a territoris que funcionen de forma independent els uns dels altres. Aquesta és una de les idees de fons que inspiren una iniciativa singular que s'està desenvolupant a hores d'ara a una àrea compartida per l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Es tracta del Pla director Supramunicipal de Sosteniblitat, impulsat per la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès, i que regularà en una àrea formada per nou municipis, que apleguen 28.000 habitants i que ocupen una extensió de 175 km2.
Aquest procés de planificació, que ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona incorpora aspectes ambientals i criteris de sostenibilitat des del principi del procés -qüestió gens menor, ja que permet avançar amb més garanties cap a un model de territori més eficient i responsable-.
El pla es proposa un objectiu ambiciós: el de contribuir a fer compatibles les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. La iniciativa va en una línia similar a la d'altres propostes, com el Pla Estratègic, la Carta del Paisatge, el Pla Territorial i iniciatives ciutadanes com ara Marca Penedès o Terra Vitium. L'objectiu de cadascuna d'aquestes iniciatives és 'garantir la qualitat de vida, la identitat cultural pròpia, la cohesió social i la capacitat d'integració de les persones nouvingudes, sense frenar el futur de l'economia vitivinícola i l'atractiu turístic'.
De la concreció del projecte se n'ha encarregat una unió d'empreses formada per Ferran & Associats sl i Geodata. Antoni Ferran i Mèlich ha dirigit l'equip de 30 persones, als quals s'han afegit 10 col·laboradors externs. 'Ara el repte és veure com es gestiona tota la informació que hem aportat i veure com s'articula políticament', explica Ferran. 'És positiu -continua valorant- el fet que ja ningú discuteix aquesta visió més general i integral, hem aconseguit generar elements per a una discussió serena sobre el model de territori'.
Per propiciar aquest escenari, però, ha calgut fer una ingent tasca de documentació de les característiques del territori. Per decidir, s'han de tenir tots els elements damunt la taula, i això no sempre és fàcil. El Pla director, per ara, ha servit per fer sortir a la llum una gran quantitat de dades, que han permès identificar amb rigor els valors productius, ecològics, ambientals, patrimonials i del paisatge del sòl no urbanitzable de la Mancomunitat. Es podria dir que, just abans de posar-se en marxa tot establint les línies estratègiques del territori, el pla ha aconseguit un primer triomf, abordant amb rigor aquesta feina de diagnosi. La tasca de determinar quins espais cal protegir i conservar a llarg termini es pot fer ara amb més garanties.
El procés, pioner al nostre país, també ha incorporat la participació ciutadana. S'han elaborat diferents materials per apropar informació de qualitat a les persones. Per exemple, s'ha editat una publicació a tot color, amb un cd-rom incorporat, que s'ha repartit a totes les cases. També s'ha fet una exposició itinerant que ha recorregut els diferents municipis de la Mancomunitat i que s'ha acompanyat de diferents tallers de discussió. Una pàgina web aplega tots els recursos i l'estudi complet. Esdevé així un instrument a l'abast dels veïns, però també dels ciutadans de la resta del país interessats en l'experiència. El procés participatiu es va cloure el passat 21 de gener a Sant Sadurní d'Anoia.
Què diu l'estudi?
L'estudi que s'ha elaborat per impulsar el pla remarca la singularitat paisatgística de la zona amb elements d'interès geològic de destacat potencial didàctic o científic. Barrancs, salts d'aigua o meandres són molt característics, en un territori on l'aigua és un element de gran importància. L'estudi valora que hi ha més de tres-centes fonts i deus.
Un dels elements destacats del pla, atesa la seva importància econòmica, és el de l'agricultura, àmbit en el qual el conreu de la vinya és majoritari. En aquest sentit, l'estudi apunta que cal avançar cap a un model agrícola sostenible i que, igualment, cal cercar l'equilibri entre els boscos i la vinya. En aquest sentit, s'insisteix en la necessària preservació de la biodiversitat. L'estudi distingeix zones de conservació prioritària (zones de les Maioles i el Pla de les Toessesa Sant Quintí de Mediona; la Serra de l'ordal a Gelida i Subirats, i el riu Anoia al seu pas per Sant Sadurní); zones de conservació rellevant; zones de conservació de biodiversitat i zones d'interès paisatgístic (zona forestal de Puig Cogull de Sant Pere de Riudebitlles, la serra de l'Ordal, les Toesses i el Pla de Maioles a Sant Quintí).
L'establiment de connectors ecològics es planteja com una eina important per preservar la biodiversitat: es tenen en comte els espais connectors que discorren al voltant dels rius Anoia, Bitlles i Lavernó, i les zones que connecten el Pla d'espais d'interès natural de Montserrat, les muntanyes de l'Ordal, Roques Blanques, Angosta-Montagut i la serra de Miralles-Queralt.
L'estudi posa també l'accent en la petja humana: 'els camins, les fonts, els jaciments... són elements bàsics que cal tenir en compte per poder plantejar una altra manera d'ordenar el territori'. L'arquitectura de pedra seca és especialment important, així com el gran nombre de fonts presents.
