La llúdriga retorna al Besòs i arriba a les portes de Barcelona

Font: Manel Cascante Torrella. Betevè

09/02/2019 - 10:06

El 2014 els naturalistes van començar a trobar-ne indicis al tram més baix del riu Besòs, fins que hi va haver el primer albirament directe a la zona de Montcada i Reixac, el desembre del 2014. Des d’aleshores s’ha anat constatant la presència de la llúdriga en aquest sector amb nous albiraments. El darrer rastre evident és del desembre del 2018 i correspon a restes d’una femta localitzada al marge esquerre del Besòs, quasi a tocar de la platja, a la desembocadura del Besòs. La llúdriga és un superpredador i es troba a dalt de tot de la piràmide alimentària, per tant, si hi ha llúdrigues vol dir que hi ha peixos, amfibis, rèptils i invertebrats. La seva presència “indica que el riu gaudeix d’una bona qualitat”.

La llúdriga

La llúdriga (“Lutra lutra”) és un mustèlid semiaquàtic, de la mida d’un gos mitjà, que en els últims anys ha recuperat part de la seva distribució original als rius catalans. Es tracta d’un animal preferentment crepuscular i nocturn.

Malgrat que pot moure’s fora de la llera del riu i realitzar desplaçaments, la llúdriga és un animal dependent del medi aquàtic. S’alimenta de peixos, granotes i altres animals aquàtics com el cranc americà en el cas del Besòs.

Busca zones tranquil·les dels rius —sobretot de bosc de ribera— on poder fer el cau. Un mascle pot recórrer fins a 20 km en una nit.

Les llúdrigues són grans nedadores. Tenen la pell impermeable i poden realitzar immersions de fins a sis minuts sota l’aigua, gràcies que poden clausurar les fosses nassals.

Els mascles són més grans que les femelles. En general solen viure entre vuit i 15 anys.

La llúdriga comparteix hàbitat amb el visó americà, espècie exòtica i invasora provinent de granges pelleteres.

Llúdriga al Zoo de Barcelona. Foto: Zoo de Barcelona

Proves de la seva presència a tocar Barcelona

El 2014 els naturalistes van començar a trobar-ne indicis al tram més baix del riu Besòs, fins que hi va haver el primer albirament directe a la zona de Montcada i Reixac, el desembre del 2014. Des d’aleshores s’ha anat constatant la presència de la llúdriga en aquest sector amb nous albiraments.

El darrer rastre evident és del desembre del 2018 i correspon a restes d’una femta localitzada al marge esquerre del Besòs, quasi a tocar de la platja, a la desembocadura del Besòs.

La llúdriga no és present tot l’any al tram final del Besòs, sinó que fa incursions, sobretot a l’hivern, quan hi ha més tranquil·litat i quan, en altres trams del riu, hi ha menys aigua i recursos.

Petjades de llúdriga a la Llagosta, el 25 de gener del 2019. Foto: Arnau Tolrà

Des de quan hi ha llúdrigues a la conca del Besòs?

La contaminació elevada dels rius va fer desaparèixer la llúdriga fa més de quatre dècades. L’any 2005 es van detectar rastres que en van confirmar la presència al riu Congost. La primera imatge d’una llúdriga, mitjançant la tècnica del fototrampeig, es va obtenir el dia 6 de juny del 2014 al riu Tenes, a Santa Eulàlia de Ronçana.

Primera llúdriga fotografiada per fototrampeig al riu Tenes el 6 de juny del 2014. Font: Consorci Besòs Tordera – Alfred Encuentra

Per què ha tornat la llúdriga? Importància de la troballa

Juli Mauri, cap de Sostenibilitat i Fauna Local del Zoo de Barcelona, destaca que la llúdriga és un superpredador i es troba a dalt de tot de la piràmide alimentària, per tant, si hi ha llúdrigues vol dir que hi ha peixos, amfibis, rèptils i invertebrats.

La seva presència “indica que el riu gaudeix d’una bona qualitat”. Segons Mauri “és un indicador d’una bona salut dels rius, tot i que encara hi ha molta feina per fer”.

 

El Consorci Besòs Tordera va començar a depurar les aigües de la conca ara fa un 30 anys. Actualment, la conca disposa de nombroses depuradores i, a banda, s’està duent a terme un projecte de depuració terciària de les aigües usant zones humides: les “wetlands”. Es tracta d’inundar camps situats a la riba del riu amb l’aigua prèviament gestionada a les depuradores. D’aquesta manera, la vegetació s’encarrega d’acabar de realitzar el filtratge, i depuració, de l’aigua de forma natural.

Segons Mauri ara fa uns anys el tram final del Besòs era pràcticament una “claveguera a cel obert”. El canvi que ha experimentat aquesta zona ha estat molt notable durant les últimes dècades. Actualment es tracta d’un riu més o menys saludable, i això ha fet que la natura no hagi trigat a respondre de forma positiva.

D’on venen les llúdrigues que poblen actualment el Besòs?

Una de les principals hipòtesis —que caldrà verificar mitjançant anàlisi genètica de les restes— és que les llúdrigues que actualment hi ha al Besòs podrien derivar dels exemplars que es van alliberar a finals dels anys 90 a l’Alt Empordà, a les conques del Fluvià i la Muga. Els individus alliberats havien passat, prèviament, pel Zoo de Barcelona, on se’ls van realitzar un seguit de controls.

Les llúdrigues van anar movent-se per altres conques, tot passant per la zona de la Tordera i els estanys de Sils fins a arribar, finalment, a les conques del Besòs i el Llobregat.

Possible trajectòria realitzada per les llúdrigues abans d’arribar al Besòs

Projecte de conservació de la llúdriga: seguiment i caracterització de les poblacions de les conques dels rius Besòs i Tordera

Molta de la informació i les dades que es coneixen de la llúdriga al Besòs han estat aportades per voluntaris naturalistes, que al llarg dels anys han anat compartint dades rellevants de la presència d’aquest animal.

Durant la tardor del 2018 es va iniciar un projecte que pretén conèixer de forma detallada quina és la situació actual de la llúdriga a les conques del Besòs i la Tordera.

El projecte de conservació de la llúdriga es compon de tres grans objectius: definir la distribució de l’espècie i les seves variacions estacionals, determinar quins recursos tròfics selecciona a cascuna de les àrees on és present, i caracteritzar el territori segons l’activitat principal: punts d’alimentació, zones de pas i àrees de cria.

Durant la primavera del 2019 es duran a terme quatre censos visuals participatius, dos per cada conca, en alguns dels trams fluvials on la llúdriga és més constant, amb l’objectiu d‘identificar-ne el màxim nombre d’exemplars. Els resultats seran rellevants per a l’anàlisi de la densitat de població.

A partir de l’anàlisi d’excrements es definirà la dieta de l’espècie per a cada subzona. Juli Mauri insisteix en el fet que les mostres de femta i pèl que es recullin seran sotmeses també a l‘anàlisi genètica. Els resultats permetran dimensionar la població i conèixer l’origen geogràfic de les llúdrigues.

El projecte de conservació de la llúdriga està finançat pel Zoo de Barcelona i pel Consorci Besòs Tordera i està coordinat per l’ICTA-UAB a través del projecte de L’Observatori del Besòs, finançat al mateix temps pel Consorci Besòs Tordera. La direcció de L’Observatori del Besòs està a càrrec del doctor Martí Boada i la coordinació, de la doctora Sònia Sànchez-Mateo.

 


Categories: 

Relacionats

Notícia
L'ACA i el Consorci Besòs Tordera treballen per salvar la fauna afectada per l’incendi
 

La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i 11 municipis de la llera del Besòs, s’han reunit avui per avaluar els efectes produïts al riu Besòs per l’incendi de dimecres en una fàbrica de Montornès. Les administracions s’han compromès a tirar endavant un pla de xoc immediat per recuperar la biodiversitat del riu Besòs i fer seguiment de les responsabilitats legals que se’n puguin derivar. L’ACA ja va declarar l’emergència al riu Besòs a causa de la contaminació fruit de l'incendi.

Notícia

A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar

Notícia
El president Torra ha posat en relleu el lideratge mundial i el compromís de Carlos M. Duarte amb la sostenibilitat del planeta. | @gencat.

El president Torra ha posat en relleu el lideratge mundial i el compromís de Carlos M. Duarte amb la sostenibilitat del planeta. | @gencat.

La quinzena edició d’aquest premi reconeix aquest “investigador versàtil” que amb el descobriment del carboni blau ha contribuït fonamentalment a la mitigació del canvi climàtic

Butlletí