La gestió prudent del territori, una necessitat

Després de la inauguració el passat 23 de gener que va fer petita la sala d'actes de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (OCCC) els dies 5 i 6 de febrer s'ha dut a terme un cicle a l'entorn de quatre vectors claus amb incidència territorial: habitatge, energia, aigua i infraestructures de mobilitat. En el cas del País Valencià, i especialment, per a les infraestructures hídriques i de transport, la realitat es mou entre la necessitat -en falten més?- el victimisme -contínua comparació amb altres comunitats per reclamar un millor tracte-. Tanmateix, el diagnòstic de les jornades apunten en la direcció que es confonen suposats dèficits amb la sobreexplotació de recursos.

Des de València i cap al conjunt dels Països Catalans
L'Institut del Territori neix a València, a redós de l'Octubre, focus de cultura i catalanitat en les comarques valencianes. Tanmateix, i tal com explica Eliseu T. Climent, director de l'Institut, la mirada sobre l'ordenació i planificació territorial, les infraestructures, el paisatge, el turisme, l'energia i el canvi climàtic, l'urbanisme... abastarà el conjunt dels Països Catalans i en qüestions concretes, un àmbit mediterrani o internacional.

El tret de sortida de l'IdT va ser un acte en el qual Jaume Terrades, catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va mostrar les principals causes i conseqüències del canvi climàtic i va glosar les figures d'Al Gore i l'IPCC, que van rebre el 2007 el Premi Nobel de la Pau.

Posteriorment, una projecció d'imatges sobre paisatges i transformacions del territori, a partir de fotografies de diversos fotògrafs valencians, va donar pas al bloc central de l'acte: una intervenció de Federico Mayor Zaragoza, sobre els valors de la solidaritat, i unes breus reflexions de l'escriptora Isabel-Clara Simó, del cantautor Miquel Gil, del periodista Adolf Beltran i de l'escriptor Joan Francesc Mira. La tria de les intervencions mostra la visió transversal de la qüestió per tal d'assolir 'una nova ètica socioambiental i una nova cultura del territori'. Així mateix, es va presentar la intervenció de Xavier Mariscal contra la desfeta del territori sobre un mural costumista de l'artista Fernando Cabedo Torrents i que s'ha restaurat amb l'obertura de l'Octubre. L'obra tindrà caràcter permanent i pot visitar-se als espais de la llibreria del Centre.

Més de dues-centes persones van acudir a aquest acte inaugural a finals del mes passat fet que per Climent esdevé al mateix temps una mostra de confiança i una responsabilitat per la tasca a desenvolupar.

Un consell assessor de luxe
Martí Domínguez, biòleg, escriptor i director de la revista Mètode; Joan Nogué, catedràtic de Geografia i director de l'Observatori del Paisatge; Ramon Folch, socioecòleg i director d'ERF; Joan Romero, catedràtic de Geografia (UV); Joan Olmos, professor d'Urbanisme (UPV); Ivan Murray, professor de Geografia (UIB) i els periodistes ambientals Maria Josep Picó i Jordi Bigues formen part del consell assessor d'IdT. Un autèntic dream team per abordar des de diverses concepcions, disciplines i àmbits geogràfics un concepte tan complex i transversal com el territori. Eliseu T. Climent ens explica que les seves funcions són la definició de les línies estratègiques de l'entitat i, participar en la planificació del calendari anual d'activitats. Calendari que enguany ja està parcialment definit i en el que destaca el I Cicle de pensadors ambientals, les jornades tècniques 'Món rural i turisme a les comarques interiors' que se celebrarà a les Planes de Son (el Pallars Sobirà), la I Escola d'Estiu, el Congrés 'Les hortes mediterrànies' a València (novembre) i l'exposició 'Mapa de canvis' sobre les transformacions de l'espai geogràfic.

La gestió prudent, una necessitat
Com a debut, l'IdT ha organitzat el seminari 'La gestió prudent, una necessitat. Construcció, aigües, infraestructures i energia al País Valencià'. Una activitat que pretenia, segons Eliseu T. Climent, actuar com a diagnosi i punt de partida de l'activitat de l'Institut. Tanmateix, el títol ja duia implícita una de les conclusions, la necessitat de racionalitzar la gestió d'aquests vectors amb incidència territorial.
Amb aquest objectiu Josep Sorribes, professor en Economia Regional i Urbana de la UVEG; Ricardo Almenar, doctor en biologia i consultor ambiental; Joan Olmos, doctor professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València i Fernando Sapiña, investigador de l'Institut de Ciència dels Materials de la UVEG han desgranat al llarg de dos dies les claus per entendre l'actual emergència territorial.
Sorribes ha parlat del denominat tercer boom immobiliari que s'ha viscut els primers anys del segle XXI i que en el cas del País Valencià, ha estat d'una magnitud encara major. Una puixança que s'ha repetit per tercera vegada -després de dos cicles similars als anys 70 i 80- però que arriba actualment a la seva fi.

Les claus de la davallada són que, per una banda, la demanda de consum no pot seguir els preus de mercat, la demanda d'inversió s'ha esgotat i la de caràcter turístic -segones residències- ha tingut segons Sorribes una certa contestació social. D'aquesta manera, les previsions indicaven un 'aterratge suau' però la crisi hipotecària nord-americana ha accelerat el procés. Ara bé, el professor d'Economia Regional ha volgut deixar molt clar que la causa de la crisi és endògena, i que les hipoteques d'alt risc han actuat tan sols com a catalitzador. Així mateix, ha criticat que actualment totes les administracions apostin per l'Habitatge de Protecció Oficial (HPO) -que no vol dir habitatge social- per tal de reconduir la impossibilitat de vendre moltes de les promocions del 'mercat lliure'. 'El principal problema és que les polítiques arriben tard i que només s'intenta salvar els mobles fins al proper boom'. 'Si la crisi servís per mitigar els costos socials i ambientals de les èpoques de 'vaques grasses' serien positives, però lamentablement sembla que no n'aprendrem' ha conclòs Sorribes.

L'aigua al País Valencià: un problema de sobreexplotació

Per la seva banda Ricardo Almenar ha mostrat amb gran precisió les realitats i els mites del 'dèficit hídric' valencià. I és que de manera diària apareixen a la premsa conceptes com 'penúria hídrica', 'sedientas tierras valencianas'... o, tal i com ha afirmat el president de la Regió de Múrcia 'secular sequía'. En aquest sentit Almenar es pregunta irònicament: 'una sequera secular no es tractarà d'aridesa?'. I això que, a diferència d'altres zones dels Països Catalans, l'any 2007 ha estat un any qualificat com a 'humit' o 'molt humit' en les diverses comarques del País Valencià.

Però existeix tal dèficit? Certament, l'oferta natural de l'aigua al País Valencià és per unitat de superfície inferior a la mitjana espanyola, concretament un 25% menys. En canvi, la demanda representa un 125% de la mitjana espanyola, fet que provoca una situació de desequilibri.

En aquest sentit Almenar ha avaluat què podria suposar tirar endavant el transvasament de l'Ebre -ja que el Govern valencià creu que les dessalinitzadores són tant contaminants com una central nuclear- així com mesures complementàries com la reutilització i la recuperació de pous. Tot plegat suposaria augmentar l'oferta un 22%, curiosament aquest mateix percentatge coincideix amb la disminució de recursos per tres factors: els plans de regadiu en les conques que naixen fora del País Valencià, el canvi climàtic i la derogació o reducció del transvasament Tajo – Segura l'any 2025. Per Almenar, és evident que si augmentar l'oferta no presenta cap possibilitat de solucionar la situació, allà on cal centrar tots els esforços és en la demanda, especialment en l'agricultura i en la indústria energètica i de distribució de l'aigua.

L'exemple de la construcció i de l'aigua al País Valencià ens mostra, la necessitat d'una gestió prudent, per tal d'evitar que un model econòmic de gran creixement a curt termini, ens dugui al col·lapse territorial.