16/04/2002 - 00:00
El vent de llevant no bufa habitualment a la costa catalana, però, quan ho fa, pot actuar amb gran virulència. El temporal del passat mes de novembre ha posat de manifet la urgent necessitat de repensar el model de gestió del litoral. I és que, un cop més, Gaia ha fet sentir la seva veu reclamant el respecte que mereix.
'L'embat del temporal xoca amb la nostra costa de ple a ple en formes espectaculars i aparatoses. Aquest vent (') sol anar acompanyat de pluges generalment intermitents: xàfecs sorollosos que fan bombolles sobre la terra i el mar i posen a l'aire blanques cortines d'aigua lívida (') No és pas un vent fred: el llevant és obtús, cotonós, humit, i produeix una sensació física d'engavanyament.' Són paraules de l'escriptor Josep Pla que, també en el seu llibre El meu país, ens explica que el temporal de llevant, anomenat popularment "rentabótes" a l'Empordà, té lloc durant l'equinocci de tardor. Així va succeir a la costa catalana el passat mes de novembre i va tenir unes efectes devastadors.
El vent de llevant no bufa habitualment a la costa catalana, però, quan ho fa, pot actuar amb gran virulència i aleshores escriu pàgines de crònica negra i omple les planes de successos dels diaris. En el passat provocava naufragis; en el present destrosses materials de milions d'euros en unes zones costaneres sobreexplotades i hiperurbanitzades. L'interrogant que es plantegen molts gestors territorials és si la situació es irreversible i ja només són possibles actuacions pal·liatives per enfrontar-se a episodis climàtics com el de la tardor de 2001.
L'episodi climàtic del passat novembre no és freqüent a la costa catalana; tal virulència és excepcional, però sí que es produeix de tant en tant. La causa va ser una borrasca que a mitjan novembre estava situada entre Algèria i les illes Balears, acompanyada d'unes baixes pressions inusuals al Mediterrani (es va arribar a 994 mil·libars). Això, combinat amb l'entrada d'un potent corrent d'aire polar (216 quilòmetres/hora i '24 graus a 5,5 quilòmetres d'alçada) i una temperatura del mar encara bastant càlida va provocar la gran tempesta de pluja i vent acompanyada d'onades de fins a gairebé 6 metres.
El catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Agustín Sánchez Arcilla, assenyala que les tempestes del novembre van ser més intenses del que és habitual. El primer temporal 'per temporal s'entén el període en què les onades superen 1,5 metres d'alçada' va tenir lloc entre la mitjanit del 9 de novembre i les 23 hores del dia 12. Els valors màxims d'alçada de l'onada significant 'que és el valor mitjà de les onades més grans' van assolir des de 5,62 metres del cap de Tortosa a 4,17 metres de Roses. Va tenir una durada d'uns quatre dies.
La segona tempesta, que es va allargar durant tres dies i mig, s'inicià el 13 de novembre a les 10 hores i va acabar el dia 17 a mitjanit. La màxima alçada d'onada significant va ser una altra vegada al cap de Tortosa (5,95 metres) i la mínima es va observar al municipi de Blanes (4,46 metres). Però això no va ser tot. El 14 de desembre, a la una de la matinada, va començar la tercera tempesta, que va esgotar-se el dia 16 a les 10 hores. El valors màxims d'alçada de l'onada significant van assolir des de 6 metres a Roses fins a 3,16 al delta del Llobregat.
'Van ser tempestes més intenses del que es habitual 'explica Sánchez Arcilla' i van tenir dues característiques que expliquen el gran nivell de danys que es van produir a la costa. En primer lloc, el caràcter acumulatiu de les tempestes va esgotar les reserves naturals de sorra de la costa, de tal manera que en repetir-se una tempesta al cap de pocs dies, la franja litoral no va poder dissipar l'energia del temporal. En segon lloc, cal recordar que les inundacions es van produir per l'acció conjunta de baixes pressions, vent i onatge. Baixes pressions de fins a 994 mil·libars, vents superiors a 100 quilòmetres/hora, propis dels huracans, i onades que sobrepassaven els 9 metres expliquen les inundacions que es van produir a les parts del darrere de les platges, als passeigs marítims i a la primera línia d'edificacions. Sense la sobreelevació del nivell mitjà del mar aquestes destrosses no s'haurien produït.' Agustín Sánchez Arcilla recorda que tempestes similars pel que fa a durada 'entre dos i quatre dies' i alçada de les onades 'superior a 8,5 metres' tenen lloc amb una certa periodicitat a la costa catalana. El mes d'octubre de l'any 1990, el febrer del 1991 i l'octubre del 1997 es van registrar episodis similars.
Quines van ser les conseqüències del temporal? Devastadores i d'un gran impacte tant paisatgístic com econòmic. Entre les zones afectades destaquen els municipis costaners de l'àrea metropolitana de Barcelona 'Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, les platges del Prat, Viladecans i Castelldefels, així com llargs trams de la Costa Brava i el Maresme. Pel que fa als danys, es poden considerar tres grans blocs d'afectació: pèrdua de sorra, afectació i pèrdua d'infraestructura, i afectació i pèrdua de mobiliari urbà i jardineria. Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona, es van perdre 150.000 metres cúbics de sorra en platja seca i 420 metres quadrats de paviments de fusta. Els danys a Barcelona s'han valorat en uns 6 milions d'euros. A Badalona, 3,5 milions d'euros. En conjunt, la Mancomunitat de Municipis va valorar en uns 18 milions d'euros el cost dels danys ocasionats pel temporal de novembre passat a la costa metropolitana.
Pel que fa a la costa gironina, el municipis més afectats van ser Lloret de Mar i Blanes. En el cas de Lloret, les onades van arribar a una alçada de 6 metres: el passeig marítim va quedar ple de sorra, l'aigua va entrar als baixos de les cases, es van haver de tancar carrers al trànsit. 'Hem valorat els danys materials en 1.800.000 euros', explica Ramon Botet, tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar. El cas d'aquest municipi de la Selva té unes característiques especials: 'Quan hi ha temporal de garbí la sorra s'acumula a una banda de la platja; en canvi, quan hi ha temporal de llevant aquest provoca la redistribució de la sorra i conforma la morfologia habitual de la platja. Aquest seria un dels punts que diferencien l'efecte genèric dels temporals a Lloret del que podria ser al litoral del Maresme, per posar un exemple. Davant la dinàmica que presenta el litoral de Lloret de Mar, ja fa força anys que es va descartar la instal·lació d'espigons per no tallar les aportacions de sorra a les platges', explica Ramon Botet. Això no obstant, el tècnic ambiental precisa que aquesta era la situació fins fa un parell d'anys, però ara han començat a sorgir diverses manifestacions de la dinàmica litoral que obren molts interrogants. 'Ens els darrers anys es constata que la freqüència dels temporals de llevant 'els que redistribuïen la sorra' ha disminuït, mentre que la dels temporals de garbí 'que són els que acumulaven tota la sorra a una banda de la platja' s'ha mantingut i la seva virulència ha augmentat arribant a fer desaparèixer algunes parts de la platja de Lloret com feia més de 50 anys que no havia passat. D'altra banda, quan hem patit temporals de llevant, com la passada tardor, amb una intensitat com feia molt anys que no havíem vist, han provocat situacions com la inundació del passeig i l'acumulació de sorra. Estem davant de fenòmens extrems que intuïtivament relacionem amb les alteracions climàtiques del nostre model de desenvolupament', puntualitza Botet.
Més enllà de les reflexions sobre els efectes del canvi climàtic, la prioritat dels municipis afectats ha estat recuperar les platges amb vista a Setmana Santa. L'aspecte més polèmic ha estat la reposició de la sorra. 'Tenim un espai costaner inundat de ports i portets que han modificat la dinàmica litoral. Les sorres no arriben a les platges', explica Salvador Rueda, biòleg i director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona. Una alternativa, que s'ha plantejat per reposar les platges de la ciutat de Barcelona és utilitzar sorra de planters. Però s'han alçat moltes veus en contra perquè és de baixa qualitat i conté pols. Un altre aspecte polèmic és la protecció del front litoral amb vista a futures llevantades. En el cas de Barcelona, encara està pendent un projecte de l'any 1997 que preveu la construcció de dos espigons de protecció a les platges del Bogatell i la Mar Bella. 'Els espigons són un mecanisme defensiu que resol alguns problemes, però que en pot crear d'altres', afirma Salvador Rueda.
Molts responsables municipals estan preocupats pel que fa als efectes a llarg termini d'aquests temporals. 'Fins ara no hi ha hagut massa preocupació pel que podia representar, des d'un punt de vista econòmic, una variació respecte al recurs platja. Però que passarà si hi ha alteracions de les platges de la població? Ens trobem en un moment en què cal plantejar-se què pot passar amb les actuals tendències climàtiques', es pregunta Rosa Maria Santamaría, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar. La Unió Europea també està preocupada pel futur dels litorals a Europa i acaba de d'elaborar un document que reclama una canvi en la política de gestió de les zones costaneres.
La costa europea consta de 89.000 quilòmetres de litoral, on es troben alguns dels hàbitats naturals més fràgils i valuosos d'Europa. Un document de la Comissió Europea que demana un canvi d'orientació en la política de gestió dels litorals subratlla la degradació d'aquests ecosistemes, la qual es tradueix en un deteriorament de la qualitat de l'aigua i una disminució dels recursos hídrics, una ràpida erosió, l'acumulació de contaminació, la desaparició de recursos pesquers' La Unió Europea impulsa el que anomena 'gestió integrada de zones costaneres'. El document afirma que aquestes zones s'enfronten a greus problemes de planificació i gestió. Es destaquen els següents:
- Mala planificació turística: el turisme ha reactivat econòmicament i donat vida a moltes zones costaneres, però un desenvolupament turístic anàrquic, no planificat i agressiu amb l'entorn provoca greus problemes socials i ecològics: des d'una enorme pressió sobre els recursos hídrics d'aigua dolça fins a la gestió dels residus municipals durant la temporada.
- Davallada dels recursos pesquers: sobrepesca i desaparició de llocs de treball vinculats a aquesta activitat tradicional, que en molts municipis era un reclam turístic de primer ordre.
- Xarxes de transport mal planificades: dificultat per trobar un equilibri entre l'accessibilitat a zones turístiques costaneres i la protecció del medi ambient local.
- Urbanització desbordada: expansió urbanística descontrolada, quan no il·legal, a causa de la proliferació de segones residències, buides la major part de l'any. En molts casos, són urbanitzacions que contribueixen a la destrucció d'hàbitats naturals fràgils i que dificulten l'accés de la ciutadania a algunes platges.
- Erosió: és un procés natural degut a l'acció del mar que es produeix des de fa milions d'anys. No malmet els ecosistemes, però si que suposa una amenaça per a ciutats i pobles situats en determinades zones costaneres.
- Contaminació: aquesta és doble, deguda a accidents que provoquen marees negres o vessament de productes químics, i contaminació procedent de terra endins i que arriba a la mar a través de rius i corrents.
- Destrucció d'hàbitats: la gran pressió demogràfica i l'evolució de les activitats econòmiques a les zones costaneres provoca la destrucció d'hàbitats naturals situats a les zones litorals
La Unió Europea, per enfrontar-se a la present situació 'que és preocupant' converteix l'estratègia comunitària per al litoral en un dels eixos principals del VI Programa de Medi Ambient de la Comissió. La gran pregunta que ens podríem fer és si la situació ja és irreversible pel que fa a la sobreexplotació del litoral, almenys a Catalunya. Hi ha dos fets objectius: el 90% de la població de Catalunya viu al litoral i sabem que el temporal del rentabótes ens tornarà a visitar. Podem gestionar les zones, des de la sostenibilitat, de manera diferent?
El vent de llevant no bufa habitualment a la costa catalana, però, quan ho fa, pot actuar amb gran virulència i aleshores escriu pàgines de crònica negra i omple les planes de successos dels diaris. En el passat provocava naufragis; en el present destrosses materials de milions d'euros en unes zones costaneres sobreexplotades i hiperurbanitzades. L'interrogant que es plantegen molts gestors territorials és si la situació es irreversible i ja només són possibles actuacions pal·liatives per enfrontar-se a episodis climàtics com el de la tardor de 2001.
L'episodi climàtic del passat novembre no és freqüent a la costa catalana; tal virulència és excepcional, però sí que es produeix de tant en tant. La causa va ser una borrasca que a mitjan novembre estava situada entre Algèria i les illes Balears, acompanyada d'unes baixes pressions inusuals al Mediterrani (es va arribar a 994 mil·libars). Això, combinat amb l'entrada d'un potent corrent d'aire polar (216 quilòmetres/hora i '24 graus a 5,5 quilòmetres d'alçada) i una temperatura del mar encara bastant càlida va provocar la gran tempesta de pluja i vent acompanyada d'onades de fins a gairebé 6 metres.
El catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Agustín Sánchez Arcilla, assenyala que les tempestes del novembre van ser més intenses del que és habitual. El primer temporal 'per temporal s'entén el període en què les onades superen 1,5 metres d'alçada' va tenir lloc entre la mitjanit del 9 de novembre i les 23 hores del dia 12. Els valors màxims d'alçada de l'onada significant 'que és el valor mitjà de les onades més grans' van assolir des de 5,62 metres del cap de Tortosa a 4,17 metres de Roses. Va tenir una durada d'uns quatre dies.
La segona tempesta, que es va allargar durant tres dies i mig, s'inicià el 13 de novembre a les 10 hores i va acabar el dia 17 a mitjanit. La màxima alçada d'onada significant va ser una altra vegada al cap de Tortosa (5,95 metres) i la mínima es va observar al municipi de Blanes (4,46 metres). Però això no va ser tot. El 14 de desembre, a la una de la matinada, va començar la tercera tempesta, que va esgotar-se el dia 16 a les 10 hores. El valors màxims d'alçada de l'onada significant van assolir des de 6 metres a Roses fins a 3,16 al delta del Llobregat.
'Van ser tempestes més intenses del que es habitual 'explica Sánchez Arcilla' i van tenir dues característiques que expliquen el gran nivell de danys que es van produir a la costa. En primer lloc, el caràcter acumulatiu de les tempestes va esgotar les reserves naturals de sorra de la costa, de tal manera que en repetir-se una tempesta al cap de pocs dies, la franja litoral no va poder dissipar l'energia del temporal. En segon lloc, cal recordar que les inundacions es van produir per l'acció conjunta de baixes pressions, vent i onatge. Baixes pressions de fins a 994 mil·libars, vents superiors a 100 quilòmetres/hora, propis dels huracans, i onades que sobrepassaven els 9 metres expliquen les inundacions que es van produir a les parts del darrere de les platges, als passeigs marítims i a la primera línia d'edificacions. Sense la sobreelevació del nivell mitjà del mar aquestes destrosses no s'haurien produït.' Agustín Sánchez Arcilla recorda que tempestes similars pel que fa a durada 'entre dos i quatre dies' i alçada de les onades 'superior a 8,5 metres' tenen lloc amb una certa periodicitat a la costa catalana. El mes d'octubre de l'any 1990, el febrer del 1991 i l'octubre del 1997 es van registrar episodis similars.
Quines van ser les conseqüències del temporal? Devastadores i d'un gran impacte tant paisatgístic com econòmic. Entre les zones afectades destaquen els municipis costaners de l'àrea metropolitana de Barcelona 'Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, les platges del Prat, Viladecans i Castelldefels, així com llargs trams de la Costa Brava i el Maresme. Pel que fa als danys, es poden considerar tres grans blocs d'afectació: pèrdua de sorra, afectació i pèrdua d'infraestructura, i afectació i pèrdua de mobiliari urbà i jardineria. Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona, es van perdre 150.000 metres cúbics de sorra en platja seca i 420 metres quadrats de paviments de fusta. Els danys a Barcelona s'han valorat en uns 6 milions d'euros. A Badalona, 3,5 milions d'euros. En conjunt, la Mancomunitat de Municipis va valorar en uns 18 milions d'euros el cost dels danys ocasionats pel temporal de novembre passat a la costa metropolitana.
Pel que fa a la costa gironina, el municipis més afectats van ser Lloret de Mar i Blanes. En el cas de Lloret, les onades van arribar a una alçada de 6 metres: el passeig marítim va quedar ple de sorra, l'aigua va entrar als baixos de les cases, es van haver de tancar carrers al trànsit. 'Hem valorat els danys materials en 1.800.000 euros', explica Ramon Botet, tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar. El cas d'aquest municipi de la Selva té unes característiques especials: 'Quan hi ha temporal de garbí la sorra s'acumula a una banda de la platja; en canvi, quan hi ha temporal de llevant aquest provoca la redistribució de la sorra i conforma la morfologia habitual de la platja. Aquest seria un dels punts que diferencien l'efecte genèric dels temporals a Lloret del que podria ser al litoral del Maresme, per posar un exemple. Davant la dinàmica que presenta el litoral de Lloret de Mar, ja fa força anys que es va descartar la instal·lació d'espigons per no tallar les aportacions de sorra a les platges', explica Ramon Botet. Això no obstant, el tècnic ambiental precisa que aquesta era la situació fins fa un parell d'anys, però ara han començat a sorgir diverses manifestacions de la dinàmica litoral que obren molts interrogants. 'Ens els darrers anys es constata que la freqüència dels temporals de llevant 'els que redistribuïen la sorra' ha disminuït, mentre que la dels temporals de garbí 'que són els que acumulaven tota la sorra a una banda de la platja' s'ha mantingut i la seva virulència ha augmentat arribant a fer desaparèixer algunes parts de la platja de Lloret com feia més de 50 anys que no havia passat. D'altra banda, quan hem patit temporals de llevant, com la passada tardor, amb una intensitat com feia molt anys que no havíem vist, han provocat situacions com la inundació del passeig i l'acumulació de sorra. Estem davant de fenòmens extrems que intuïtivament relacionem amb les alteracions climàtiques del nostre model de desenvolupament', puntualitza Botet.
Més enllà de les reflexions sobre els efectes del canvi climàtic, la prioritat dels municipis afectats ha estat recuperar les platges amb vista a Setmana Santa. L'aspecte més polèmic ha estat la reposició de la sorra. 'Tenim un espai costaner inundat de ports i portets que han modificat la dinàmica litoral. Les sorres no arriben a les platges', explica Salvador Rueda, biòleg i director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona. Una alternativa, que s'ha plantejat per reposar les platges de la ciutat de Barcelona és utilitzar sorra de planters. Però s'han alçat moltes veus en contra perquè és de baixa qualitat i conté pols. Un altre aspecte polèmic és la protecció del front litoral amb vista a futures llevantades. En el cas de Barcelona, encara està pendent un projecte de l'any 1997 que preveu la construcció de dos espigons de protecció a les platges del Bogatell i la Mar Bella. 'Els espigons són un mecanisme defensiu que resol alguns problemes, però que en pot crear d'altres', afirma Salvador Rueda.
Molts responsables municipals estan preocupats pel que fa als efectes a llarg termini d'aquests temporals. 'Fins ara no hi ha hagut massa preocupació pel que podia representar, des d'un punt de vista econòmic, una variació respecte al recurs platja. Però que passarà si hi ha alteracions de les platges de la població? Ens trobem en un moment en què cal plantejar-se què pot passar amb les actuals tendències climàtiques', es pregunta Rosa Maria Santamaría, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar. La Unió Europea també està preocupada pel futur dels litorals a Europa i acaba de d'elaborar un document que reclama una canvi en la política de gestió de les zones costaneres.
La costa europea consta de 89.000 quilòmetres de litoral, on es troben alguns dels hàbitats naturals més fràgils i valuosos d'Europa. Un document de la Comissió Europea que demana un canvi d'orientació en la política de gestió dels litorals subratlla la degradació d'aquests ecosistemes, la qual es tradueix en un deteriorament de la qualitat de l'aigua i una disminució dels recursos hídrics, una ràpida erosió, l'acumulació de contaminació, la desaparició de recursos pesquers' La Unió Europea impulsa el que anomena 'gestió integrada de zones costaneres'. El document afirma que aquestes zones s'enfronten a greus problemes de planificació i gestió. Es destaquen els següents:
- Mala planificació turística: el turisme ha reactivat econòmicament i donat vida a moltes zones costaneres, però un desenvolupament turístic anàrquic, no planificat i agressiu amb l'entorn provoca greus problemes socials i ecològics: des d'una enorme pressió sobre els recursos hídrics d'aigua dolça fins a la gestió dels residus municipals durant la temporada.
- Davallada dels recursos pesquers: sobrepesca i desaparició de llocs de treball vinculats a aquesta activitat tradicional, que en molts municipis era un reclam turístic de primer ordre.
- Xarxes de transport mal planificades: dificultat per trobar un equilibri entre l'accessibilitat a zones turístiques costaneres i la protecció del medi ambient local.
- Urbanització desbordada: expansió urbanística descontrolada, quan no il·legal, a causa de la proliferació de segones residències, buides la major part de l'any. En molts casos, són urbanitzacions que contribueixen a la destrucció d'hàbitats naturals fràgils i que dificulten l'accés de la ciutadania a algunes platges.
- Erosió: és un procés natural degut a l'acció del mar que es produeix des de fa milions d'anys. No malmet els ecosistemes, però si que suposa una amenaça per a ciutats i pobles situats en determinades zones costaneres.
- Contaminació: aquesta és doble, deguda a accidents que provoquen marees negres o vessament de productes químics, i contaminació procedent de terra endins i que arriba a la mar a través de rius i corrents.
- Destrucció d'hàbitats: la gran pressió demogràfica i l'evolució de les activitats econòmiques a les zones costaneres provoca la destrucció d'hàbitats naturals situats a les zones litorals
La Unió Europea, per enfrontar-se a la present situació 'que és preocupant' converteix l'estratègia comunitària per al litoral en un dels eixos principals del VI Programa de Medi Ambient de la Comissió. La gran pregunta que ens podríem fer és si la situació ja és irreversible pel que fa a la sobreexplotació del litoral, almenys a Catalunya. Hi ha dos fets objectius: el 90% de la població de Catalunya viu al litoral i sabem que el temporal del rentabótes ens tornarà a visitar. Podem gestionar les zones, des de la sostenibilitat, de manera diferent?
