Prop de 200 de persones van participar el passat dissabte 27 d'abril a la celebració dels 20 anys de la creació del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)
Guanyadors, finalistes i ponents / Cedida
Amb la mirada pendent del cel i de la desitjada pluja, prop de 200 persones van participar el passat dissabte 27 d'abril a la celebració dels 20 anys de la creació del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). La trobada, que va reunir a gairebé tots els seus presidents i presidentes i personalitats de l’àmbit ambiental català, es va dur a terme precisament a la localitat d’origen de la presidenta actual, Mons Badia, al Celler de Vila-Seca.
Abraçades, somriures còmplices i retrobades van ser protagonistes d’aquest esdeveniment marcat pel seu caràcter lúdic i reflexió. “L’objectiu era poder celebrar la nostra professió, tota la trajectòria, el lideratge que han agafat els nostres professionals al llarg d’aquests 20 anys”, explica Badia a SOSTENIBLE.CAT. “El repte climàtic que tenim davant requereix uns professionals motivats, competents i amb tot l’entusiasme possible”, ha afegit recordant que l’acte s’ha plantejat com “un punt de trobada per agafar forces i tirar endavant”.
De fet, l’empenta és un dels trets de l’entitat, enfocada a defensar la professió, donar visibilitat als seus membres i defensar el medi ambient, que va haver de superar diverses dificultats durant la seva creació. “Quan vam néixer, com tots els col·legis professionals, ens vam haver de fer un lloc i vam tenir oposició de molta gent”, recorda el primer president del COAMB, Sergi Cambó, que va participar en una taula d’intercanvi d’experiències juntament amb un altre dels seus impulsors, Arnau Queralt i Bassa, que va ser tresorer, vicepresident i president de l’entitat.
L’actual director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya de la Generalitat de Catalunya (CADS) explica a Sostenible.cat que “altres Col·legis professionals consideràvem que aquesta professió envaïa competències”. L’assumpte va acabar als tribunals que van acabar donant la raó a aquests joves que acabaven “una carrera que ni estava homologada”. No obstant això, “teníem l’opció d’intentar convertir la nostra passió en una professió”, afirma.
Un perfil amb una visió global de la societat
“Som professionals multidisciplinaris del camp del medi ambient”, puntualitza Cambó. “Érem i seguim sent un col·lectiu amb il·lusió, compromís, passió, entusiasme, vocació, motivació, inquietud, polivalència, curiositat, creativitat, empenta i també amb un punt d’idealisme”, assegura el primer president del COAMB.
“Els ambientòlegs sempre els defineixo com aquell àrbitre entre els biòlegs i els enginyers. Són al bell mig per buscar l’equilibri, per cercar la sostenibilitat ambiental, econòmica i social”, considera per la seva banda a Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya.
"Els ambientòlegs sempre els defineixo com aquell àrbitre entre els biòlegs i els enginyers. Són al bell mig per buscar l’equilibri, per cercar la sostenibilitat ambiental, econòmica i social"
És per aquest motiu que cada vegada són més presents a les institucions públiques. “Hi ha molts equips tècnics de govern amb un alt percentatge d’ambientòlegs. Almenys a la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, n'hi ha moltíssims que són boníssims i més enllà del govern que hi hagi, estan estirant constantment perquè fer que les coses passin i perquè hi hagi una planificació i projectes que moltes vegades no surten a la llum”, apunta Mireia Boya, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, que va participar en la creació de la Comissió Territori del COAMB.
Una opinió compartida per Marta Morera, directora de l’Institut Català de l’Energia de la Generalitat de Catalunya i ambientòloga de formació. “Valoro tenir molts ambientòlegs perquè és aquesta visió que es necessita. Nosaltres tenim aquesta visió d’entendre-ho tot, que al final és la complexitat de la realitat. Una de dos: o ambientalitzem la resta de carreres o tenim professionals que saben veure-ho i entendre-ho tot per trobar la solució”.
En aquest sentit, David Mascort, conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya van animar a aquest col·lectiu professional “a seguir assumint responsabilitats”. “És imprescindible seguir empenyent i que seguiu impregnant el nostre món de la vostra visió perquè les coses passin”, afegeix apuntant a la creació del Cos d’Ambientòlegs de la Generalitat, una fita que s’ha assolit després de molts anys de lluita del COAMB.
Mons Badia, Leo Bejarano, Sergi Cantó, Arnau Queralt, Lorena Vela (a baix), Ricard Vizcarrai i Susana Pascual / Judit Alonso
Reconeixement de la feina ben feta
A més de la defensa de la professió, el vintè aniversari de l’entitat ha servit com a acte de reconeixement de la tasca que està portant aquest col·lectiu en diferents àmbits amb l’entrega de la vuitena edició dels premis COAMB. Així, un estudi d’ Erik Formatjé sobre viabilitat d'una xarxa de calor amb biomassa a Sant Joan de les Abadesses ha estat el guanyador del treball de Recerca de Batxillerat. D’altra banda, el treball "De l’anàlisi fisiològica i ecosistèmica a la percepció social. Una aproximació socioecològica de la qualitat de les badies del Delta de l’Ebre a partir de la fanerògama marina Cymodocea nodosa”, d’Aina Alemany fou guardonat com el millor projecte o Treball de Fi de Grau.
En l’àmbit d’investigació també s’ha reconegut la tasca de Surfing for Science, "un projecte de ciència ciutadana que permet quantificar i caracteritzar microplàstics flotants al mar en zones de bany catalanes”. Aquesta iniciativa, “consisteix a involucrar ciutadans i ciutadanes, voluntaris de diferents organitzacions ambientals i esportives i d’altres i de la costa catalana perquè recullin plàstics i microplàstics flotants en zones costaneres amb caiacs, amb pàdel surf o amb altres embarcacions sense motor”, segons explica a SOSTENIBLE.CAT Liam de Haan, que ha recollit el guardó.
Aquest projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’organització mediambiental Surfrider Foundation Europe, compta amb la col·laboració d’entre 12 i 14 organitzacions que hi col·laboren des de 2019 en una dotzena de localitzacions. “Com a grup fa més de 10 anys que monitorem. Tenim quatre platges a la ciutat de Barcelona on trobem de les concentracions més elevades del Mediterrani, del món, fins a 44 ítems per metre quadrat”, alerta De Haan, que apunta al fet que a més de l’observació dels plàstics es duu a terme una caracterització dels mateixos “per intentar esbrinar l’origen”.
També es va destacar la iniciativa empresarial de Slow Studio "Arquitectura d'impacte nul", a càrrec de Jade Serra, i el projecte de comunicació ambiental "L'home que fabricava caixes niu", de Francisco Javier Gómez, atorgat per SOSTENIBLE.CAT
Igualment, també es va destacar la iniciativa empresarial de Slow Studio "Arquitectura d'impacte nul", a càrrec de Jade Serra, i el projecte de comunicació ambiental "L'home que fabricava caixes niu", de Francisco Javier Gómez, atorgat per SOSTENIBLE.CAT. Aquest conte il·lustrat se centra en la figura del pare de Gómez tracta sobre com es pot canviar la relació amb la natura. “Autoeditat i autogestionat va néixer durant la pandèmia, és un material educatiu per les escoles i un material d’informació per les famílies que volen fer una criança responsable”, explica l’autor.
A totes aquestes categories, enguany se li ha afegit una nova, la de l'ambientòleg o ambientòloga de l’any, que per primera vegada ha recaigut sobre Leo Bejarano, des de fa un any cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i expresident del COAMB.
Un futur complex però engrescador
Totes aquestes iniciatives poden ser font d’inspiració per enfrontar els reptes de futur de l’entitat que haurà de seguir apostant per la transversalitat. “Crec que aquesta és una de les competències que seguirem tenint. Al futur, necessitarem un esperit crític. A l’era de l'ecoblanqueig tenim solucions que sembla que siguin reals per enfrontar el canvi climàtic i altres que no ho són tant, i hem d’acabar de cultivar l’esperit analític i qüestionar-nos, discernir, destriar el que és correcte i el que no”, assegura Mons.
Davant del repte que planteja la crisi climàtica, també apunta a la necessitat de “ser innovadors” i apel·la a la creativitat per fer-hi front. En aquest sentit, la presidenta del COAMB va aprofitar per encoratjar als assistents. “Cada vegada sentim més el context social avança cap a termes d’ecoansietat i els ambientòlegs davant d’això no ens podem permetre el desànim”, destacant “l’entusiasme, la força, i l’orgull de la nostra professió”.
També va fer una crida per seguir creixent en nombre d’afiliats, un dels altres objectius que s’ha marcat pel seu mandat, del que encara li queda un any, en el que també s’ha proposat ampliar el nombre de serveis. La creació de formacions punteres que busquen cobrir nous nínxols de mercat, com l’empremta de carboni de pel·lícules i anuncis, així com col·laboracions amb altres entitats, com el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya són algunes de les accions que s’estan treballant en aquests moments.
