La crisi ambiental que patim sembla irreversible: canvi climàtic, esgotament de les energies d'origen fòssil, incapacitat de garantir un nivell de vida adequat per una humanitat creixent... però tots aquests elements són negatius? No. Aquesta contundent -i curiosa- resposta és la que es dóna des de la Fundació Fòrum Ambiental, entitat que ha organitzat una jornada sota el títol Ecoinnovació: noves idees i catalitzador d'oportunitats.
I precisament el concepte "oportunitat" era el leitmotiv d'una trobada destinada a convèncer enginyers i futurs enginyers que pensar el que es fa d'una altra forma no només pot servir per ajudar a millorar el planeta en el que vivim, sinó que també pot ser una "bona estratègia comercial que permeti diferenciar-se dels competidors i guanyar quota de mercat", segons va recordar Manuel Pérez, Tinent d'Alcalde de l'Àrea d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l'Ajuntament de Terrassa.
Durant el seminari hi va haver temps per a moltes ponències, algunes de més teòriques com les que va impartir Jaume Cendra, professor de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, i José Luis Liébana, gestor d'innovació de la Fundación LEIA-Centro de Desarrollo Tecnológico amb seu a Àlava. Però segurament les que més van servir als assistents van ser les més pràctiques, en les que representants d'empreses de diferents sectors van explicar com utilitzen els seus coneixements per a introduir elements sostenibilistes en els seus productes i serveis.
El més dinàmic va estar, sens dubte, Lluís Otero, director del departament de desenvolupament i ecoeficiència del Grup Hera, qui va assegurar que es basa en l'estratègia jazz: "les empreses només sobreviuran si s'assemblen a la natura". El Grup Hera, que es dedica a diferents activitats relacionades amb el tractament i valorització de recursos i a la recuperació d'espais contaminats, ha canviat, però, força més conceptes. Així, han passat de considerar-se "gestors de residus a gestors de recursos", doncs del rebuig se'n poden extreure moltes coses: nous productes, materials, energia i, fins i tot, panells aïllants amb la darrera escòria de la incineració. Però per aconseguir els espectaculars resultats que va descriure -amb projectes per tot Europa i Canadà- Otero va reivindicar la "cultura de l'esforç", la formació i el "treballar alíniats" empresa, administració i societat.
Joan Rieradevall, investigador de l'Institut de Ciències i Tècniques Ambientals de la UAB -on s'aixopluga el seu equip de recerca SosteniPrA- va remarcar que "el 80% de l'impacte d'un producte es determina durant el seu disseny". Per tant, per reduir-ne el seu impacte cal "tenir en compte tot el seu cicle de vida: materials, transport, ús i gestió un cop ja no sigui útil". També cal mirar "d'optimitzar-ne les funcions, eliminar els elements innecessaris i mirar la viabilitat de cada proposta", encara que Rieradevall va reconèixer que la situació és "dramàtica", doncs pocs productes incorporen les lògiques de l'ecodisseny i "com a molt' introdueixen canvis parcials però no d'estratègia".
Després de 35 anys dissenyant aparells que permeten estalviar electricitat -com comptadors, transformadors o sistemes electrònics- Ramon Comellas, president de Circutor, ja és un nom propi en el món de l'eficiència energètica. Encara que va apel·lar al "sentit comú" a l'hora d'aconseguir baixar el consum, evitant, per exemple, contractar més potència de la necessària . Per Comellas l'actual crisi energètica té una gran avantatge, doncs les "energies renovables no depenen de qui té la bossa de petroli sota els peus, sinó del coneixement, i d'aquest tots en podem desenvolupar".
El món de la construcció ha estat "tradicionalment d'esquena a les qüestions ambientals", va reconèixer Carles Tomey, director tècnic del grup promotor Vidal Gomà. I això que les dades canten: aquest sector consumeix el 25% de les extraccions, genera el 60% dels residus -dels que només se'n reciclen un 10%- i consumeix fins a un terç de l'energia si és té en compte la fabricació dels materials. Per això, aquesta és una activitat que pot aconseguir "resultats espectaculars" sense fer "massa esforços", sobretot tenint en compte que si millora l'eficiència energètica o de consum d'aigua els seus resultats duraran anys.
Finalment, la qüestió de la gestió de l'aigua li va tocar exposar-la a Jordi Morató, director tècnic i de projectes d'Ingeniabiosystems. Aquesta empresa desenvolupa sistemes de depuració d'aigües que imiten la natura, construint aiguamolls artificials on l'aigua es filtra per una estructura de graves i argiles. Amb aquestes tècniques s'evita la necessitat d'energia, són molt més barates que les depuradores convencionals i el seu manteniment és quasi gratuït. L'únic problema és que requereixen molt més espai, encara que paisatgísticament s'adapten a qualsevol ecosistema.
--
Més informació:
https://ecoinnovacio.wordpress.com/
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Un moment de la jornada sobre ecoinnovació | 336.95 KB |
