Voler, poder, ser

Per poder voler el molt que mai no tindrem creixem imparablement sense acabar d'anar enlloc
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
26/06/2016 - 11:59

Em temo que massa persones viuen per aproximació. Se'ls desacobla el que tenen amb el que poden, el que volen amb que poden voler. I, sobretot, no saben què han de fer per poder voler el que volen. A partir d'aquí, la insatisfacció està servida. Segurament per això, ara que tots tenim tant, la majoria troba que no té prou. Devem ser la generació amb més possessions i serveis a l'abast de tota la història i, alhora, amb més sentiment de frustració.

Els infants reben regals constantment. Reis, el sant o l'aniversari ja no són dates esperades amb candeletes. Les joguines, sofisticadíssimes, s'acumulen a les prestatgeries sense haver generat grans il·lusions. Em refereixo als nostres infants, perquè al món hi ha milions de criatures que encara somnien amb aquella modestíssima joguina concreta que mai no tindran. O amb coses molt menys lúdiques, perquè la seva principal aspiració és no passar ni fred ni gana. Però és entre aquests oceans de pobresa on sobreneda la felicitat, només cal mirar-los els ulls.

Aquesta angoixa carencial és l'estratagema de què es val el sistema per tenir-nos en estat de permanent vigília volitiva. Una perversitat.

Els occidentals som rics pobres. Rics desacoblats que se senten desposseïts de quasi tot el que desitgen, que és quasi tot el que no necessiten. No és un sentiment imaginari. És una sensació ben real, perquè el context ens aboca a experimentar-ho així. Ens angunieja realment el que ens neguiteja no tenir. Aquesta angoixa carencial, justament, és l'estratagema de què es val el sistema per tenir-nos en estat de permanent vigília volitiva. Una perversitat.

La sacralització del creixement econòmic ve d'aquí. Per continuar podent voler el molt que no podem tenir hem de consumir insaciablement, a fi d'incrementar imparablement una facturació que no porta enlloc. Una bona bestiesa. I si miréssim de plantar-nos? No seria gens fàcil. Però potser seria l'única sortida. Ja n'hi ha que comencen a fer-ho, em sembla.

Imatge: Campanya de l'ONG 'People in need'.


Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Sembla que Holanda és el país que amb més força està prenent el desafiament de reestructurar la seva economia a partir del que ens toca viure en el present. En aquest context, 170 acadèmics holandesos han plantejat un manifest en 5 punts per al canvi econòmic post crisi de la COVID-19, basat en els principis de decreixement.

Article

L'Ajuntament de Viladecavalls i el Consell Comarcal del Vallès Occidental, van renovar el conveni d’aquest 2020, per donar continuïtat al desenvolupament del programa "Enfeina't" que promou el Servei d'Ocupació de Catalunya.

Article
Canvi de luminàries Led al municipi

Canvi de luminàries Led al municipi

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va estalviar un 11% de consum energètic l’any passat respecte el 2018, segons ha anunciat el regidor de Canvi Climàtic i Eficiència Energètica, Sergi Hernández. L’edil ha atribuït aquesta reducció, que també ha suposat un estalvi econòmic anual de 86.000 euros per a les arques municipals, a les mesures aplicades pel Consistori. Pel que fa a les emissions de CO2 també s’ha registrat una baixada del 6% en passar d’emetre al 2018 1.038 tones de CO2 a 978 tones de CO2 l’any passat, una reducció de 50 tones.

Butlletí