Voler, poder, ser

Per poder voler el molt que mai no tindrem creixem imparablement sense acabar d'anar enlloc
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
26/06/2016 - 11:59

Em temo que massa persones viuen per aproximació. Se'ls desacobla el que tenen amb el que poden, el que volen amb que poden voler. I, sobretot, no saben què han de fer per poder voler el que volen. A partir d'aquí, la insatisfacció està servida. Segurament per això, ara que tots tenim tant, la majoria troba que no té prou. Devem ser la generació amb més possessions i serveis a l'abast de tota la història i, alhora, amb més sentiment de frustració.

Els infants reben regals constantment. Reis, el sant o l'aniversari ja no són dates esperades amb candeletes. Les joguines, sofisticadíssimes, s'acumulen a les prestatgeries sense haver generat grans il·lusions. Em refereixo als nostres infants, perquè al món hi ha milions de criatures que encara somnien amb aquella modestíssima joguina concreta que mai no tindran. O amb coses molt menys lúdiques, perquè la seva principal aspiració és no passar ni fred ni gana. Però és entre aquests oceans de pobresa on sobreneda la felicitat, només cal mirar-los els ulls.

Aquesta angoixa carencial és l'estratagema de què es val el sistema per tenir-nos en estat de permanent vigília volitiva. Una perversitat.

Els occidentals som rics pobres. Rics desacoblats que se senten desposseïts de quasi tot el que desitgen, que és quasi tot el que no necessiten. No és un sentiment imaginari. És una sensació ben real, perquè el context ens aboca a experimentar-ho així. Ens angunieja realment el que ens neguiteja no tenir. Aquesta angoixa carencial, justament, és l'estratagema de què es val el sistema per tenir-nos en estat de permanent vigília volitiva. Una perversitat.

La sacralització del creixement econòmic ve d'aquí. Per continuar podent voler el molt que no podem tenir hem de consumir insaciablement, a fi d'incrementar imparablement una facturació que no porta enlloc. Una bona bestiesa. I si miréssim de plantar-nos? No seria gens fàcil. Però potser seria l'única sortida. Ja n'hi ha que comencen a fer-ho, em sembla.

Imatge: Campanya de l'ONG 'People in need'.


Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Acte
29/11/2019
BCD Barcelona Centre de Disseny
Notícia

Gavà ha aportat lesives idees i experiències en la jornada “Oportunitats i riscos de l’economia circular” celebrada al Prat de Llobregat. La trobada s’emmarcava en el projecte Ecoindústria, amb què els ajuntaments del Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi i Viladecans, volen promoure un model sostenible al Delta del Llobregat a nivell ambiental, econòmic i social a través de l’impuls de l’economia circular.

Notícia

Un dels objectius de la Diputació de Barcelona en matèria de turisme  és promoure el desenvolupament turístic sostenible, promovent polítiques i accions que integrin aspectes econòmics, socials, culturals i ambientals a favor de la millora de la sostenibilitat de les empreses i les destinacions. La participació en el projectes “Sustainable Tourism Community” i “BleuTourMed” permet integrar el desenvolupament del turisme sostenible en estratègies més àmplies, afavorir una gestió del turisme sostenible i responsable, millorar el coneixement del sector, tenir una visió de les estratègies de diversificació en les diferents àrees del Mediterrani i contribuir amb experiències pròpies sobre la temàtica.

Butlletí