Article setmanal, en col·laboració amb El Periódico de Catalunya
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
25/02/2008 - 00:00
De la mà dels nous serveis ferroviaris, les geometries territorials i urbanes de Catalunya són a punt de canviar.
Com que les distàncies es mesuren en temps, a les ciutats no les separen els quilòmetres, sinó els minuts. A trenta-cinc o quaranta minuts de Barcelona ara hi ha Mataró o Vilanova, però d’aquí poc hi haurà Girona o Tarragona. La demiúrgia correrà a càrrec de l’alta velocitat ferroviària regional, és clar. Tarragona quedarà a trenta minuts de Lleida i Figueres a deu de Girona i només a una hora i mitja de Tarragona (ara són dues i mitja, ben bé). I sense embussos ni tensions al volant.
El cas és que hi haurà dos mapes encavallats, perquè les distàncies intermèdies seran com les actuals. Barcelona quedarà més a prop de Girona que de Sant Celoni o Manresa, per exemple. Això tindrà considerables repercussions urbanístiques, com les va tenir l’obertura dels túnels del Tibidabo (els moderns de l’autopista, però també, i molts anys abans, el que prolongà el tren de Sarrià fins al Vallès). Les fisiologies d’algunes àrees metropolitanes són a punt de canviar. I al seu darrere, les geometries urbanes.
Serà obra del tren, el transport menyspreat per la tecnocràcia automobilística. La Catalunya ferroviària del segle XXI redimensionarà la Catalunya viària del XX. De fet, ara sí, automòbil privat, tren col·lectiu i autobusos es complementaran, com és lògic. Més encara, perquè els trens presentaran també formats complementaris: trens regionals d’alta velocitat per a les noves vies d’ample UCI (a 25.000 volts) i trens de rodalies per a les vies d’ample mètric o ibèric (a 1.500 o 3.000 volts), els quals, en engranar-se amb les ràpids, capil·laritzaran el sistema. Em sembla que no som prou conscients de la nova configuració urbanística i territorial que tenim a les portes.
EXPLICAR-SE
Mesos i mesos de discussions i enrabiades han dificultat la comprensió de les coses. Només es parlava de les obres de l’AVE i dels desastres associats. En realitat no s’estava construint l’AVE. S’estava i s’està construint una doble via d’ample UCI per on poden circular diverses menes de tren, a més dels ”aves” galàctics que Barcelona acaba d’estrenar. La disjuntiva AVE o rodalies era un sofisme, doncs. Justament serà la connexió ràpida entre les àrees metropolitanes la que potenciarà les rodalies de cadascuna.
Per discutir amb profit cal informar-se primer. Els “aves” ultraràpids per a cobrir grans distàncies tenen un interès relatiu –com el tenía el difunt Concorde‑, però els trens ràpids per a cobrir distàncies mitjanes resulten esplèndids. Per això s’havia de fer un nou traçat i amb corbes de gran radi. El blasmat “tren per a executius” ens haurà portat la “via per a estalviadors”. La xarxa ferroviària catalana, després d’un segle d’estagnació, es veurà mig duplicada d’una tacada.
S’incrementen la dimensió i la qualitat de la xarxa, avancem cap a una gestió autònoma dels serveis ferroviaris catalans i, sobretot, tenim a tocar una geometria territorial inimaginable deu anys enrere. Per això m’astora l’escassa capacitat de les autoritats per a explicar-se, ni quan ho tenen fàcil. Que senzill i que útil hauria estat explicar-ho bé! Al capdavall, tothom sap donar bones notícies.
Doncs ni així. Ens continuen fallant les interfícies comunicatives. Capgirant la consigna franquista, haurem de llegir menys la premsa i mirar més la realitat. Ja m’està bé: s’hi veuran més trens.
El cas és que hi haurà dos mapes encavallats, perquè les distàncies intermèdies seran com les actuals. Barcelona quedarà més a prop de Girona que de Sant Celoni o Manresa, per exemple. Això tindrà considerables repercussions urbanístiques, com les va tenir l’obertura dels túnels del Tibidabo (els moderns de l’autopista, però també, i molts anys abans, el que prolongà el tren de Sarrià fins al Vallès). Les fisiologies d’algunes àrees metropolitanes són a punt de canviar. I al seu darrere, les geometries urbanes.
Serà obra del tren, el transport menyspreat per la tecnocràcia automobilística. La Catalunya ferroviària del segle XXI redimensionarà la Catalunya viària del XX. De fet, ara sí, automòbil privat, tren col·lectiu i autobusos es complementaran, com és lògic. Més encara, perquè els trens presentaran també formats complementaris: trens regionals d’alta velocitat per a les noves vies d’ample UCI (a 25.000 volts) i trens de rodalies per a les vies d’ample mètric o ibèric (a 1.500 o 3.000 volts), els quals, en engranar-se amb les ràpids, capil·laritzaran el sistema. Em sembla que no som prou conscients de la nova configuració urbanística i territorial que tenim a les portes.
EXPLICAR-SE
Mesos i mesos de discussions i enrabiades han dificultat la comprensió de les coses. Només es parlava de les obres de l’AVE i dels desastres associats. En realitat no s’estava construint l’AVE. S’estava i s’està construint una doble via d’ample UCI per on poden circular diverses menes de tren, a més dels ”aves” galàctics que Barcelona acaba d’estrenar. La disjuntiva AVE o rodalies era un sofisme, doncs. Justament serà la connexió ràpida entre les àrees metropolitanes la que potenciarà les rodalies de cadascuna.
Per discutir amb profit cal informar-se primer. Els “aves” ultraràpids per a cobrir grans distàncies tenen un interès relatiu –com el tenía el difunt Concorde‑, però els trens ràpids per a cobrir distàncies mitjanes resulten esplèndids. Per això s’havia de fer un nou traçat i amb corbes de gran radi. El blasmat “tren per a executius” ens haurà portat la “via per a estalviadors”. La xarxa ferroviària catalana, després d’un segle d’estagnació, es veurà mig duplicada d’una tacada.
S’incrementen la dimensió i la qualitat de la xarxa, avancem cap a una gestió autònoma dels serveis ferroviaris catalans i, sobretot, tenim a tocar una geometria territorial inimaginable deu anys enrere. Per això m’astora l’escassa capacitat de les autoritats per a explicar-se, ni quan ho tenen fàcil. Que senzill i que útil hauria estat explicar-ho bé! Al capdavall, tothom sap donar bones notícies.
Doncs ni així. Ens continuen fallant les interfícies comunicatives. Capgirant la consigna franquista, haurem de llegir menys la premsa i mirar més la realitat. Ja m’està bé: s’hi veuran més trens.
Director general d'ERF i president del Consell Social de la UPC
