Si la participació és la solució, quin és el problema?

No crec que calgui esforçar-se gaire a defensar la idea que sense la participació i la implicació de la gent serà difícil avançar cap a dinàmiques econòmiques i socials que tinguin més en compte els reptes ambientals que tenim plantejats i els problemes de futur que l'actual model de consum planteja. Sense la gent serà impossible avançar cap a societats en les quals fem més realitat l'ambiciós 'i fins a un cert punt ambigu' objectiu del desenvolupament sostenible.

Però, si hi ha tant de consens sobre aquesta manera de veure les coses, per què és tan difícil avançar-hi? D'entrada, cal dir que tenim una democràcia extraordinàriament centrada en l'activitat institucional. Les institucions democràtiques són més instruments de govern que canals de representació i expressió popular. La nostra democràcia, apàtica i alienada, se'ns hauria tornat més 'managerial' que altra cosa. Davant d'aquest fet, que molts assenyalen com la causa d'una creixent desafecció democràtica, l'escepticisme davant noves alternatives que impliquin de manera més directa la ciutadania en els processos de presa de decisions està molt estès entre les elits polítiques.

Sigui pels costos de temps i de recursos que comporten aquests processos, sigui pels potencials perills de 'captura' per part d'interessos parcials, sigui perquè es diu que no podem confondre aquest 10% interessat de forma més o menys intensa i de manera inconstant en el procés de presa de decisions polítiques amb la resta de la població que s'acosta circumstancialment a un univers que considera aliè i propi d'especialistes, el cert és que l'escepticisme és significatiu. Podríem dir que, d'una banda, els polítics diuen sentir-se dolguts per la incomprensió ciutadana i es queixen públicament de la poca 'vivència' participativa, mentre que de l'altra s'aprofiten de fet d'una concepció de la política que, cada vegada més, és cosa d'iniciats i de professionals.

Però, aleshores, podem avançar sense participació? Si volem eficàcia i eficiència en la recerca de solucions als problemes mediambientals, no és millor oblidar-nos de la participació? Crec que no podem caure en l'error de confondre o barrejar factibilitat tècnica amb factibilitat social, i caldrà treballar en les dues direccions per fer front a problemes sobre els quals, moltes vegades, ni tan sols hi ha consens sobre si existeixen i de quin tipus són.

Moltes de les difícils decisions que cal prendre en política ambiental, que afecten interessos socials molt arrelats, poden arribar a aconseguir importants consensos en l'àmbit tècnic, però difícilment podran avançar si no s'obre el debat i es discuteixen i es comparteixen costos i beneficis, alternatives i solucions amb el conjunt de la societat. Perquè, en el fons, cada vegada més, la gent serà capaç d'acceptar i compartir decisions que fins i tot afectin negativament algun dels seus interessos si consideren legítima la via per la qual s'han arribat a prendre.

Des d'aquesta perspectiva, eficiència i participació no són contradictòries, sinó absolutament complementàries, i cada vegada se n'aniran convertint en més i més inseparables. Molts dels grans reptes ambientals que tenim plantejats exigeixen augmentar les certeses sobre els mitjans a seguir i reforçar els consensos sobre els objectius a assolir. Si ho aconseguim, el problema 'només' serà tècnic.