Restriccions i racionament: el paisatge de la meva infantesa. El aliments estaven racionats, només teníem dret a una mínima quantitat de les coses fonamentals. Hi havia restriccions d'electricitat, també, i escassesa de molts productes bàsics. Ara el fantasma torna, aquest cop en plena abundància: ens podem quedar sense aigua.
Estires la cadena i el dipòsit buit ja no es torna a carregar. I ara, què? "Omplirem galledes", diu aquell. On, si no raja cap aixeta? Tots ens hem sentit ridículs algun cop en accionar l'interruptor per trobar l'espelma quan es fonen els ploms... Restriccions generals vol dir generals. El col·lapse d'un sistema econòmic i social concebut per funcionar on line és complet quan li fallen els fluxos. Vint-i-quatre hores sense aigua causarien el més colossal dels trasbalsos.
(F)
Haurem de preguntar-nos per què ens passa una cosa així. Però un altre dia. Primer hem de sortir del destret. Deixar sense aigua cinc milions de persones seria un fet sense precedents a l'Europa contemporània. El govern ha de prendre mesures i la ciutadania ha d'ajudar-hi. És una emergència, com si un terratrèmol ens hagués sacsejat de cap a peus. Fer-se el llepafils en aquestes circumstàncies és d'irresponsables.L'alegria dels mariners davant dels pretesos errors del capità de qui discrepen només denota estupidesa: en el naufragi que alegrement pronostiquen, ells seran els primers a ofegar-se. "En temps de torbació, poca mudança", deia Ignasi de Loyola: prudència jesuítica. Churchill integrà els laboristes en la seva estratègia per fer front als nazis, perquè es tractava de guanyar la guerra, no la batalla parlamentària. La República no superà la lluita intestina i Franco governà trenta-cinc anys.
120 Dies
Si ens quedéssim sense prou abastament d'aigua, segurament es farien restriccions esglaonades en l'espai i en el temps. Això evitaria la fallida total, però instauraria un interminable enfilall de greuges comparatius i de nous conflictes sistèmics, com si en comptes de treure les quatre rodes a un cotxe, el privem rotatòriament ara d'una, ara d'una altra... Evitar aquesta situació és l'obligació del govern. Arribat el moment, només comptarà tenir les quatre rodes a punt.
Als pantans de les conques internes catalanes hi ha aigua per a cent vint dies o poc més. Entri a www.mediambient.gencat.net/aca/sequera/ i comprovi-ho, per favor. Aigua fins a l'agost i prou. Per això, si no ha plogut generosament abans, pel setembre tothom farà petons a la boca a qui hagi portat l'aigua que ens hauria faltat. Aleshores, ningú en mirarà la procedència. Els primers a dutxar-se joiosament seran els que ara s'esquincen les vestidures davant possibles solucions atípiques. La grandiloqüència declamatòria de la política de saló cedeix davant la gana.
L'Agència Catalana de l'Aigua no ha badat. Només pot afirmar-ho qui, distretament, no n'ha seguit l'actuació en els darrers dos anys. Noliejar vaixells cisterna o construir canonades és feina de mesos. O estudiar alternatives, o preveure transvasaments. Si tot això és ara a punt és perquè fa temps que s'hi treballa. Hem passar de ridiculitzar els advertiments preventius a retreure preteses passivitats. Suggereixo un bon repàs a la premsa dels darrers mesos. I fer costat a la República.
(Article publicat a El Periódico)
