Els polemistes escolàstics recorrien sovint a la figura del vir rudis. El vir rudis (l'home rude) era un personatge ideal -virtual, diem ara‑ mancat de formació filosòfica i coneixements acadèmics. Però no pas de sentit comú. Al contrari: en moltes ocasions superava els doctors per elevació. Lliure de sofisticades idees preconcebudes, s'adonava de seguida quan el rei anava despullat. I no s'estava de dir-ho.
Els viri rudes d'avui estan perplexos davant la sentència del cas "Prestige". Juristes, instructors i magistrats diversos han considerat folis i folis de declaracions, al·legacions i disposicions legals fins arribar a la colossal conclusió, onze anys després de la tragèdia, que aquí ningú no ha estat responsable de res. Culpable de res, postil·laran amb superior displicència aquests escolàstics del dret. Responsable de res, insistirà amb indignació el vir rudis sensat. Perquè, si no hi ha culpables davant la llei, no hi haurà responsables davant la ciutadania.
La tasca dels jutges no és aplicar la llei, sinó fer prevaldre la justícia. El vir rudis ho pressenteix intuïtivament. Com pot ser que un enfilall de decisions òbviament desencertades generin danys per valor de 4.000 milions d'euros (segurament molts més) sense que ningú no en sigui responsable? És un disbarat, ho veu tothom. Excepte segons quins inexplicables magistrats parapetats rera un munt de legalismes. Penós.
Jo no esgrimiria mai una sandàlia al Parlament. Ara bé: segons amb qui, me'n moro de ganes. Més de quatre s'ho ben mereixen. Prestige, Aznalcóllar, preferents, finançaments irregulars... El sistema financer perds els diners i s'obliga els expoliats a reflotar-lo. Els delinqüents, un cop absolts, renyen els honrats. Un autèntic estat de dret és una altra cosa. Per això cada cop som més els que aspirem a construir-ne un de nou.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
