L’Agenda 2030: l’eina estratègica que faltava (i necessiten) als municipis

Comunicador ambiental
19/12/2020 - 13:27

Com és sabut, el setembre del 2015, les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta Agenda és el full de la ruta per donar resposta als reptes globals actuals (el canvi climàtic, les desigualtats socials, entre d’altres) amb un horitzó a 15 anys.

A hores d’ara, aquest marc estratègic s’ha estès àmpliament i governs i empreses d’arreu del món l’estan incorporant en la seva planificació. Tot i la difusió que se n’han fet, l’Agenda 2030 estableix una visió global i, sovint, no queda clar com aterrar-la a les realitats locals. I, malgrat aquesta dificultat (i d’altres), les mateixes Nacions Unides diuen que l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030, en un 60%, depèn de les polítiques locals.

Tot un repte: hem d’aclarir com aterrar l’Agenda 2030 a les polítiques locals, perquè és imprescindible per assolir aquesta agenda.

Bé, mirem de donar-li una volta.

Tradicionalment, la implementació de les agendes globals s’ha fet a través de la conversió d’aquestes a una versió “local”. De l’Agenda 21 vam passar a les agendes 21 locals, del Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic hem passat als plans d’acció per a l’energia sostenible i clima (PAESC) i així amb d’altres. Però, això vol dir que l’Agenda 2030 l’hem versionar en l’alternativa local? És una opció, però n’hi ha més.

Els darrers 20 anys (l’Agenda 21 ja va cap als 30!), els ajuntaments s’han dotat d’eines estratègiques potents. Els PAM han evolucionat molt, també hi ha plans estratègics municipals, però, sobretot, hi ha molts plans sectorials (plans locals de joventut, de desenvolupament econòmic, d’igualtat, de mobilitat, d’educació, i un llarg etcètera). Davant d’aquesta profusió d’eines estratègiques, una agenda nova no encaixa fàcilment i afegeix complexitat en la gestió municipal. Per altra banda, aquestes eines de planificació estratègica (en forma de plans sectorials diversos) no disposen dels mecanismes de coordinació adequats. O dit d’una altra manera, no estem parant prou atenció a que tots els plans actuals (globals o sectorials) mantinguin una coherència entre ells.

Aquí poden trobar una clau: l’Agenda 2030 significa un marc de referència idoni per vertebrar les estratègies locals.

L’Agenda 2030 s’estructura en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (els coneguts ODS), però també incorpora uns principis d’implementació. Els ODS responen a què volem assolir, els principis, a com ho volem assolir. Aquests principis no els trobem llistats com els ODS, però estableixen uns criteris d’implementació que contemplen que tothom ha d’estar involucrat (“no deixar ningú enrere”), l’Agenda és integral (“no es pot fragmentar per assolir-la”) i indivisible (“tothom es responsabilitza de tots els ODS”) i s’ha d’implementar amb un marc temporal estipulat i objectius quantificats (“disposar d’indicadors”).
 

Una eina de transversalitat

L’enfocament varia substancialment amb aquests principis. Enlloc d’establir un nou marc estratègic local, l’objectiu prioritza que les polítiques, els programes i els projectes locals s’alineïn amb els ODS. Així tenim a l’abast un recurs actual, consensuat internacionalment, que ens permet articular una coherència de polítiques municipals.

Per tant, passem de la necessitat d’incorporar una nova agenda a disposar d’un instrument de treball. Enlloc de veure-la com un fi en sí mateixa (“hem d’assolir l’Agenda 2030”), la podem entendre com una eina (“els nostres projectes i polítiques compleixen l’Agenda 2030).

 

L’Agenda 2030, a la pràctica

A partir d’aquest enfocament, l’Agenda 2030 esdevé útil en totes les fases de desenvolupament d’un projecte (diagnosi, planificació, execució o avaluació). En qualsevol d’elles aporta una visió àmplia i transversal i això es facilita noves oportunitats:

Diagnosi

En una diagnosi, l’Agenda 2030 ens permet disposar d’una visió àmplia de les necessitats i detectar oportunitats que poden passar desapercebudes; sobretot, si es parteix d’una anàlisi sectorial i molt especialitzada. La cerca de relacions poc habituals i sinèrgies entre àmbits distants ens pot obrir un ventall més ampli de solucions, més creatives i més singulars.

Planificació estratègica

La planificació a través de l’Agenda 2030 permet detectar les millors línies de treball per impactar a diversos objectius alhora. No es tracta de donar resposta a tots els ODS, sinó d’identificar aquelles estratègies més holístiques. Així poder assolir els objectius de la forma més transversal i eficient possible.

Execució de projectes

En l’execució dels projectes, permet identificar les possibilitats en un entorn concret (connectivitat, accessibilitat, teixit econòmic i social de l’entorn, etc.) i, per tant, trobar les solucions més adaptades aprofitant tots els recursos disponibles. Una via d’implementació que facilita que les propostes s’emmotllin plenament a la realitat on es vol dur a terme el projecte.

Avaluació i seguiment

El contrast d’un projecte finalitzat amb els ODS ens dona un visió transversal de l’impacte que ha generat. Possiblement, descobrirem millores indirectes que ha provocat el projecte i, especialment, permet identificar les oportunitats on es podia actuar. I entrar en una roda de millora continuada.

Com tot, les eines són per utilitzar-les i, com més s’usen, més bons resultats donen. Disposar d’un marc unificat permet enfortir la coherència de les polítiques locals, però això demana decisions polítiques, planificar la implementació, preveure que les persones que l’han de ser servir s’han format i saben utilitzar-la i ho acabin incorporant. Tot un repte!


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

L’Ajuntament de Manresa ha publicat l’informe final sobre “El Repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a Manresa”, que conté 175 fites locals per al 2030, repartides en cadascun dels ODS, entre les quals garantir un sostre digne per a tothom, treballar per eradicar la pobresa energètica, la creació de més zones verdes urbanes i el foment de la mobilitat a peu. L’objectiu de l’informe és alinear els plans i polítiques municipals amb cadascun dels 17 objectes de l’Agenda, seguint el mandat de l’ONU. En el cas de Manresa, s’ha afegit un 18è ODS, el de Cultura. El document s’ha elaborat a partir del procés participatiu amb la ciutadania i amb els agents locals, que van establir dos reptes prioritaris: que no hi hagi cap persona sense un sostre digne ni un subministrament de serveis bàsics eficaç i fomentar les energies renovables a Manresa.

Notícia

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible ha identificat una desena de reptes prioritaris per a la sostenibilitat del nostre país, en una anàlisi que es repetirà anualment i que incorporarà propostes estratègiques d’actuació per fer-hi front

Article

Aquest Informe, el tercer d’aquestes característiques que elabora la Generalitat de Catalunya, vol ajudar a traslladar a la ciutadania de forma entenedora les principals dades referides a l’estat del medi ambient a Catalunya.

Butlletí