L’Agenda 2030: l’eina estratègica que faltava (i necessiten) als municipis

Comunicador ambiental
19/12/2020 - 13:27

Com és sabut, el setembre del 2015, les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta Agenda és el full de la ruta per donar resposta als reptes globals actuals (el canvi climàtic, les desigualtats socials, entre d’altres) amb un horitzó a 15 anys.

A hores d’ara, aquest marc estratègic s’ha estès àmpliament i governs i empreses d’arreu del món l’estan incorporant en la seva planificació. Tot i la difusió que se n’han fet, l’Agenda 2030 estableix una visió global i, sovint, no queda clar com aterrar-la a les realitats locals. I, malgrat aquesta dificultat (i d’altres), les mateixes Nacions Unides diuen que l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030, en un 60%, depèn de les polítiques locals.

Tot un repte: hem d’aclarir com aterrar l’Agenda 2030 a les polítiques locals, perquè és imprescindible per assolir aquesta agenda.

Bé, mirem de donar-li una volta.

Tradicionalment, la implementació de les agendes globals s’ha fet a través de la conversió d’aquestes a una versió “local”. De l’Agenda 21 vam passar a les agendes 21 locals, del Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic hem passat als plans d’acció per a l’energia sostenible i clima (PAESC) i així amb d’altres. Però, això vol dir que l’Agenda 2030 l’hem versionar en l’alternativa local? És una opció, però n’hi ha més.

Els darrers 20 anys (l’Agenda 21 ja va cap als 30!), els ajuntaments s’han dotat d’eines estratègiques potents. Els PAM han evolucionat molt, també hi ha plans estratègics municipals, però, sobretot, hi ha molts plans sectorials (plans locals de joventut, de desenvolupament econòmic, d’igualtat, de mobilitat, d’educació, i un llarg etcètera). Davant d’aquesta profusió d’eines estratègiques, una agenda nova no encaixa fàcilment i afegeix complexitat en la gestió municipal. Per altra banda, aquestes eines de planificació estratègica (en forma de plans sectorials diversos) no disposen dels mecanismes de coordinació adequats. O dit d’una altra manera, no estem parant prou atenció a que tots els plans actuals (globals o sectorials) mantinguin una coherència entre ells.

Aquí poden trobar una clau: l’Agenda 2030 significa un marc de referència idoni per vertebrar les estratègies locals.

L’Agenda 2030 s’estructura en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (els coneguts ODS), però també incorpora uns principis d’implementació. Els ODS responen a què volem assolir, els principis, a com ho volem assolir. Aquests principis no els trobem llistats com els ODS, però estableixen uns criteris d’implementació que contemplen que tothom ha d’estar involucrat (“no deixar ningú enrere”), l’Agenda és integral (“no es pot fragmentar per assolir-la”) i indivisible (“tothom es responsabilitza de tots els ODS”) i s’ha d’implementar amb un marc temporal estipulat i objectius quantificats (“disposar d’indicadors”).
 

Una eina de transversalitat

L’enfocament varia substancialment amb aquests principis. Enlloc d’establir un nou marc estratègic local, l’objectiu prioritza que les polítiques, els programes i els projectes locals s’alineïn amb els ODS. Així tenim a l’abast un recurs actual, consensuat internacionalment, que ens permet articular una coherència de polítiques municipals.

Per tant, passem de la necessitat d’incorporar una nova agenda a disposar d’un instrument de treball. Enlloc de veure-la com un fi en sí mateixa (“hem d’assolir l’Agenda 2030”), la podem entendre com una eina (“els nostres projectes i polítiques compleixen l’Agenda 2030).

 

L’Agenda 2030, a la pràctica

A partir d’aquest enfocament, l’Agenda 2030 esdevé útil en totes les fases de desenvolupament d’un projecte (diagnosi, planificació, execució o avaluació). En qualsevol d’elles aporta una visió àmplia i transversal i això es facilita noves oportunitats:

Diagnosi

En una diagnosi, l’Agenda 2030 ens permet disposar d’una visió àmplia de les necessitats i detectar oportunitats que poden passar desapercebudes; sobretot, si es parteix d’una anàlisi sectorial i molt especialitzada. La cerca de relacions poc habituals i sinèrgies entre àmbits distants ens pot obrir un ventall més ampli de solucions, més creatives i més singulars.

Planificació estratègica

La planificació a través de l’Agenda 2030 permet detectar les millors línies de treball per impactar a diversos objectius alhora. No es tracta de donar resposta a tots els ODS, sinó d’identificar aquelles estratègies més holístiques. Així poder assolir els objectius de la forma més transversal i eficient possible.

Execució de projectes

En l’execució dels projectes, permet identificar les possibilitats en un entorn concret (connectivitat, accessibilitat, teixit econòmic i social de l’entorn, etc.) i, per tant, trobar les solucions més adaptades aprofitant tots els recursos disponibles. Una via d’implementació que facilita que les propostes s’emmotllin plenament a la realitat on es vol dur a terme el projecte.

Avaluació i seguiment

El contrast d’un projecte finalitzat amb els ODS ens dona un visió transversal de l’impacte que ha generat. Possiblement, descobrirem millores indirectes que ha provocat el projecte i, especialment, permet identificar les oportunitats on es podia actuar. I entrar en una roda de millora continuada.

Com tot, les eines són per utilitzar-les i, com més s’usen, més bons resultats donen. Disposar d’un marc unificat permet enfortir la coherència de les polítiques locals, però això demana decisions polítiques, planificar la implementació, preveure que les persones que l’han de ser servir s’han format i saben utilitzar-la i ho acabin incorporant. Tot un repte!


 

Etiquetes: 

Relacionats

Reportatge

 A Sostenible.cat ens comprotem amb l'Agenda 2030 i publiquem un nou especial monogràfic, i també hem creat un nou apartat 2030 a la web per cercar els continguts de l'Agenda 2030 en general i en funció d'un ODS de partida.

Notícia

Segons un  informe, emès per la Red Española de Desarrollo Sostenible (REDS), que analitza el compliment dels ODS en un total de 103 ciutats de l’Estat espanyol.

Entrevista
AGENDA 2030: La visió de la Generalitat de Catalunya

Bernat Solé ocupa la conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. En aquesta entrevista el conseller Solé explica els compromisos del govern de la Generalitat en relació als ODS, la importància que totes les administracions i agents socials es conjuren per avançar cap a l’assoliment de l’Agenda 2030 i el paper destacat de les administracions locals, com a governs propers als ciutadà, per poder aterrar les polítiques vinculades als ODS.

Butlletí