President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
23/09/2002 - 00:00
Del 26 d'agost al 4 de setembre s'ha celebrat a Johannesburg la II Cimera de la Terra. Han passat ja deu anys, des del punt d'inflexió que, en la conscienciació i el debat mundial, va suposar Rio respecte a la necessitat d'un nou ordre econòmic basat en el concepte de la sostenibilitat i les repercussions que aquest suposa per a l'entorn mediambiental del planeta.
Deu anys en què conceptes com el de sostenibilitat o desenvolupament sostenible s'han integrat en els discursos i debats de la nostra societat, com un element més de necessària referència del que anomenen «allò que és políticament correcte». El concepte de sostenibilitat passa de ser un enunciat a esdevenir un concepte clar i definit d'una nova manera de veure i fer. S'abandona la tradicional estratègia del creixement pel creixement i s'inicia l'adopció d'una de nova: el desenvolupament sostenible.
Però com tot procés viu, després de l'eclosió i formació esdevé la consolidació, la maduresa de l'ens. Una maduresa que, en el calendari previst, es va fixar ja fa temps, precisament fa deu anys. Així doncs, la nova trobada de Johannesburg representava i representa aquest necessari enfortiment del nou marc de relacions que suposa el concepte de sostenibilitat. No es tractava de noves declaracions i desitjos, sinó de passar directament a les accions i els seus plans d'implementació. Un pas per al qual no és suficient la voluntat sinó l'adopció de veritables compromisos i accions.
Si un objectiu crec que tothom tenia clar era precisament aquest: assolir un compromís mundial en un marc d'accions definides per la construcció d'un nou model econòmicament, socialment i ambientalment sostenible. Un model per al qual és necessari la participació de tots els agents, en un veritable pla d'igualtat.
Dos van ser els grans grups agents protagonistes de les cimera: les delegacions oficials de caràcter estatal, liderades pels corresponents caps d'estat i de govern o en el seu cas per ministres de segon nivell, segons el seu grau d'interès o altres compromisos d'estat més elevats. I el grup anomenat Mayors Group, un grup certament heterogeni on s'integraven des dels representants de les entitats locals, les entitats socials i econòmiques i les organitzacions no governamentals.
Tot això va comportar, doncs, reunions i debats paral·lels on, si un dels àmbits va tenir un reconeixement explícit, aquest va ser el paper que el món local ha portat a terme en aquests deu anys i en especial el desenvolupament d'un instrument: l'agenda 21 local. Prop de 6.400 governs locals de 113 països han fet d'aquest instrument la seva carta d'identitat i han estat referent en les actuacions i programes de les regions i els estats.
Una carta de identitat que esdevé el veritable compromís social del municipi de treballar plegats per un desenvolupament sostenible del seu territori. En aquest sentit, el nostre país ha esdevingut un dels capdavanters, a partir de l'acció de suport que des de la Diputació de Barcelona s'ha portat a terme en aquests darrers anys i que ha suposat que avui siguin ja prop de cent els municipis que estan portant a terme accions integrades en estratègies d'agenda 21.
Mitjançant la definició de plans d'acció ambiental, junt amb la tasca de difusió i conscienciació que suposa la feina feta des de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat promoguda també per la Diputació de Barcelona i que ha suposat l'adhesió de prop de dos-cents municipis catalans a la Carta d'Aalborg, compromís de les ciutats europees de desenvolupar els processos d'agenda 21 al seu territori i avançar cap al desenvolupament sostenible del seu municipi.
Amb aquest escenari, uns set-cents delegats del món local van portar a terme la sessió de governs locals, en què a part d'avaluar la feina feta, es van posar en comú les experiències i estratègies del món local, i va esdevenir un fòrum clar i definit de la posició i el paper que els governs locals fan i poden fer en els processos de sostenibilitat.
Per això, per tenir unes ciutats i pobles més sostenibles, calen uns governs locals forts, que puguin donar resposta als nous requeriments amb eficiència i amb participació. Més recursos, i més mitjans per als qui han demostrat voluntat i eficàcia en la lluita per la sostenibilitat. La declaració del govern local, que va ser presentada en l'assemblea general de la cimera, no va sinó reafirmar aquest compromís tot reclamant el necessari suport dels estaments superiors regionals, estatals i internacionals, tot treballant per la definició d'un nou marc de governabilitat econòmica i de justícia social d'abast global per a tot el planeta.
Ara bé, la manca d'una veritable estratègia comuna d'acció entre els agents implicats i altres raons, més poderoses, com la salvaguarda dels interessos particulars, han fet que la distància entre els resultats esperats i desitjats i els que realment s'han aconseguit hagi estat certament decebedora. Lluny de ser una empenta, la cimera de Johannesburg ha estat una oportunitat desaprofitada que retardarà la posada en marxa de les accions necessàries i urgents per resoldre els grans problemes que pateix el món. Hi arribarem a temps?
Deu anys en què conceptes com el de sostenibilitat o desenvolupament sostenible s'han integrat en els discursos i debats de la nostra societat, com un element més de necessària referència del que anomenen «allò que és políticament correcte». El concepte de sostenibilitat passa de ser un enunciat a esdevenir un concepte clar i definit d'una nova manera de veure i fer. S'abandona la tradicional estratègia del creixement pel creixement i s'inicia l'adopció d'una de nova: el desenvolupament sostenible.
Però com tot procés viu, després de l'eclosió i formació esdevé la consolidació, la maduresa de l'ens. Una maduresa que, en el calendari previst, es va fixar ja fa temps, precisament fa deu anys. Així doncs, la nova trobada de Johannesburg representava i representa aquest necessari enfortiment del nou marc de relacions que suposa el concepte de sostenibilitat. No es tractava de noves declaracions i desitjos, sinó de passar directament a les accions i els seus plans d'implementació. Un pas per al qual no és suficient la voluntat sinó l'adopció de veritables compromisos i accions.
Si un objectiu crec que tothom tenia clar era precisament aquest: assolir un compromís mundial en un marc d'accions definides per la construcció d'un nou model econòmicament, socialment i ambientalment sostenible. Un model per al qual és necessari la participació de tots els agents, en un veritable pla d'igualtat.
Dos van ser els grans grups agents protagonistes de les cimera: les delegacions oficials de caràcter estatal, liderades pels corresponents caps d'estat i de govern o en el seu cas per ministres de segon nivell, segons el seu grau d'interès o altres compromisos d'estat més elevats. I el grup anomenat Mayors Group, un grup certament heterogeni on s'integraven des dels representants de les entitats locals, les entitats socials i econòmiques i les organitzacions no governamentals.
Tot això va comportar, doncs, reunions i debats paral·lels on, si un dels àmbits va tenir un reconeixement explícit, aquest va ser el paper que el món local ha portat a terme en aquests deu anys i en especial el desenvolupament d'un instrument: l'agenda 21 local. Prop de 6.400 governs locals de 113 països han fet d'aquest instrument la seva carta d'identitat i han estat referent en les actuacions i programes de les regions i els estats.
Una carta de identitat que esdevé el veritable compromís social del municipi de treballar plegats per un desenvolupament sostenible del seu territori. En aquest sentit, el nostre país ha esdevingut un dels capdavanters, a partir de l'acció de suport que des de la Diputació de Barcelona s'ha portat a terme en aquests darrers anys i que ha suposat que avui siguin ja prop de cent els municipis que estan portant a terme accions integrades en estratègies d'agenda 21.
Mitjançant la definició de plans d'acció ambiental, junt amb la tasca de difusió i conscienciació que suposa la feina feta des de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat promoguda també per la Diputació de Barcelona i que ha suposat l'adhesió de prop de dos-cents municipis catalans a la Carta d'Aalborg, compromís de les ciutats europees de desenvolupar els processos d'agenda 21 al seu territori i avançar cap al desenvolupament sostenible del seu municipi.
Amb aquest escenari, uns set-cents delegats del món local van portar a terme la sessió de governs locals, en què a part d'avaluar la feina feta, es van posar en comú les experiències i estratègies del món local, i va esdevenir un fòrum clar i definit de la posició i el paper que els governs locals fan i poden fer en els processos de sostenibilitat.
Per això, per tenir unes ciutats i pobles més sostenibles, calen uns governs locals forts, que puguin donar resposta als nous requeriments amb eficiència i amb participació. Més recursos, i més mitjans per als qui han demostrat voluntat i eficàcia en la lluita per la sostenibilitat. La declaració del govern local, que va ser presentada en l'assemblea general de la cimera, no va sinó reafirmar aquest compromís tot reclamant el necessari suport dels estaments superiors regionals, estatals i internacionals, tot treballant per la definició d'un nou marc de governabilitat econòmica i de justícia social d'abast global per a tot el planeta.
Ara bé, la manca d'una veritable estratègia comuna d'acció entre els agents implicats i altres raons, més poderoses, com la salvaguarda dels interessos particulars, han fet que la distància entre els resultats esperats i desitjats i els que realment s'han aconseguit hagi estat certament decebedora. Lluny de ser una empenta, la cimera de Johannesburg ha estat una oportunitat desaprofitada que retardarà la posada en marxa de les accions necessàries i urgents per resoldre els grans problemes que pateix el món. Hi arribarem a temps?
President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
