09/09/2002 - 00:00
Ja hem deixat enrera la Cimera de la Terra, la que havia de fer-nos sentir que com a éssers humans érem capaços de avançar més en el propòsit de salvar el nostre planeta del desastre al que sembla abocat: els 800 milions de persones patint gana i malnutrició, amb el que això implica socialment i econòmicament, són un bon exemple d'aquest desastre. Al marge d'esperar més acords, o de que els conferenciants hagin aconseguit compromisos febles dels països desenvolupats (precisament els que més haurien d'haver-se compromès en aquesta 'salvació terrenal'), també podem mirar el costat positiu d'aquest esdeveniment.
Abans d'acomiadar-nos de la Cimera de Johannesburg, i encara amb la ressaca de 'sostenibilitat' d'aquests deu dies, cal fer una reflexió sobre la quantitat i qualitat d'informació que hem rebut. No precisament per part dels mitjans tradicionals (televisió, ràdio o premsa), que uns dies abans de la celebració no havien publicat ni un retall sobre la transcendència d'aquest esdeveniment, tot i que portava preparant-se des de feia anys. No ha passat el mateix amb la celebració del primer aniversari de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, que deu dies abans, bona part dels mitjans ja han buidat les seves hemeroteques per crear anàlisis, i presentar informes sobre les estratègies seguides pels països que han guanyat amb aquest atemptat. I el que ens queda per rebre en els propers dies o setmanes! El socioecòleg Ramon Folch em va dir en una ocasió: 'Pensem molt poc en el futur', deu ser això, que és més fàcil mirar cap enrera que pensar en maneres d'assegurar-nos el demà.
Doncs malgrat no haver avançat en la utilització de les fonts d'energies renovables, o en altres assumptes relacionats amb la seguretat alimentària i la salut, on sí ho hem fet des de la Cimera de Rio és en la utilització de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Deu anys enrera no estaven popularitzades i aquest món, sense el flux d'informació del que disposem ara i la capacitat per accedir a ella, no era el mateix.
Aquest fet'que pot semblar irrellevant quan estem parlant de la misèria al món, de la reducció dels recursos naturals del planeta o de l'empitjorament del nostre medi ambient' és d'una gran transcendència. El que 500 milions de persones (moltes procedents de països pobres) tinguin la possibilitat de ser receptores i emissores d'informació alhora, gràcies a Internet, ha estat un gran avenç que no sabem apreciar ara en la seva completa profunditat, però ho farem, segur, d'aquí a uns anys. 'La Xarxa pot contribuir poderosament a l'emergència d'un paradigma nou, perquè les cartes que un té a la mà [al disposar de tanta informació] són molt diferents de les que tenia fa un temps', deia Folch.
La Xarxa ens ha nodrit aquests dies d'informes; anàlisis sobre l'estat social, econòmic i polític dels països més pobres del planeta; de notícies per entendre de què es parlava a la Cimera de Johannesburg i quins eren els principals punts a debatre per arribar a possibles acords; de les conclusions de les sessions, etc. Però a més de tot això, Internet ens ha apropat a centenars de veus de qualsevol part que han expressat a través de fòrums de debats virtuals i llistes de distribució el seu parer i els seus punts de vista. Veus que, d'altra manera, no haurien tingut cap ressò ni possibilitat d'intercanvi d'opinions en cap mitjà de comunicació tradicional.
La cara positiva d'aquesta cimera també està en la successió de relacions noves que ben segur s'han propiciat. Johannesburg ha possibilitat la creació d'un complex entramat de xarxes d'informació capaces d'imaginar possibles sortides als problemes actuals. Ja no està tot supeditat a les reunions oficials dels líders d'estat dels països que han pogut o s'han dignat a aparèixer. Ara, qui porta aquesta informació és la pròpia gent involucrada: les comunitats científiques, els investigadors implicats en projectes, les ong's, les associacions civils, etc. I això sí que és una vertadera evolució. La informació i el coneixement són dos bens preats que es cotitzaran molt a l'alça en els propers anys, perquè és el que pot fer realment que arribem a la sostenibilitat que cerquem per a tots.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Pla d'acció: document final.
Declaració política: document final.
Abans d'acomiadar-nos de la Cimera de Johannesburg, i encara amb la ressaca de 'sostenibilitat' d'aquests deu dies, cal fer una reflexió sobre la quantitat i qualitat d'informació que hem rebut. No precisament per part dels mitjans tradicionals (televisió, ràdio o premsa), que uns dies abans de la celebració no havien publicat ni un retall sobre la transcendència d'aquest esdeveniment, tot i que portava preparant-se des de feia anys. No ha passat el mateix amb la celebració del primer aniversari de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, que deu dies abans, bona part dels mitjans ja han buidat les seves hemeroteques per crear anàlisis, i presentar informes sobre les estratègies seguides pels països que han guanyat amb aquest atemptat. I el que ens queda per rebre en els propers dies o setmanes! El socioecòleg Ramon Folch em va dir en una ocasió: 'Pensem molt poc en el futur', deu ser això, que és més fàcil mirar cap enrera que pensar en maneres d'assegurar-nos el demà.
Doncs malgrat no haver avançat en la utilització de les fonts d'energies renovables, o en altres assumptes relacionats amb la seguretat alimentària i la salut, on sí ho hem fet des de la Cimera de Rio és en la utilització de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Deu anys enrera no estaven popularitzades i aquest món, sense el flux d'informació del que disposem ara i la capacitat per accedir a ella, no era el mateix.
Aquest fet'que pot semblar irrellevant quan estem parlant de la misèria al món, de la reducció dels recursos naturals del planeta o de l'empitjorament del nostre medi ambient' és d'una gran transcendència. El que 500 milions de persones (moltes procedents de països pobres) tinguin la possibilitat de ser receptores i emissores d'informació alhora, gràcies a Internet, ha estat un gran avenç que no sabem apreciar ara en la seva completa profunditat, però ho farem, segur, d'aquí a uns anys. 'La Xarxa pot contribuir poderosament a l'emergència d'un paradigma nou, perquè les cartes que un té a la mà [al disposar de tanta informació] són molt diferents de les que tenia fa un temps', deia Folch.
La Xarxa ens ha nodrit aquests dies d'informes; anàlisis sobre l'estat social, econòmic i polític dels països més pobres del planeta; de notícies per entendre de què es parlava a la Cimera de Johannesburg i quins eren els principals punts a debatre per arribar a possibles acords; de les conclusions de les sessions, etc. Però a més de tot això, Internet ens ha apropat a centenars de veus de qualsevol part que han expressat a través de fòrums de debats virtuals i llistes de distribució el seu parer i els seus punts de vista. Veus que, d'altra manera, no haurien tingut cap ressò ni possibilitat d'intercanvi d'opinions en cap mitjà de comunicació tradicional.
La cara positiva d'aquesta cimera també està en la successió de relacions noves que ben segur s'han propiciat. Johannesburg ha possibilitat la creació d'un complex entramat de xarxes d'informació capaces d'imaginar possibles sortides als problemes actuals. Ja no està tot supeditat a les reunions oficials dels líders d'estat dels països que han pogut o s'han dignat a aparèixer. Ara, qui porta aquesta informació és la pròpia gent involucrada: les comunitats científiques, els investigadors implicats en projectes, les ong's, les associacions civils, etc. I això sí que és una vertadera evolució. La informació i el coneixement són dos bens preats que es cotitzaran molt a l'alça en els propers anys, perquè és el que pot fer realment que arribem a la sostenibilitat que cerquem per a tots.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Pla d'acció: document final.
Declaració política: document final.
