'Implementació del Protocol de Kyoto: On som?' (una conferència de Margot Wallström)

29/05/2003
Pel seu interès, us oferim la transcripció de la conferència que Margot Wallström, membre de la Comissió Europea i responsable de Medi Ambient va fer el 20 de maig al Centre de conferències i estudis europeus (CEPS) en el marc de la Primera conferència sobre el canvi climàtic de Brussel·les. En la seva intervenció Wallström va fer balanç de l'aplicació del tractat i va apuntar polítiques de futur.
Senyores i senyors, Gràcies per convidar-me a aquesta conferència. Aquesta és la primera conferència sobre el canvi climàtic de Brussel·les, i l'intent de crear un fòrum regular per tractar l'avanç del canvi climàtic és una iniciativa ben rebuda. En un assumpte tan important, és absolutament necessari un diàleg continu entre les ONG i les empreses, entre els científics i els polítics, entre nosaltres, aquí a la UE, col·laboradors de la resta del món. Tots podem estar segurs d'una cosa: el canvi climàtic continuarà present a les nostres agendes respectives. Vull fer dues coses durant la meva conferència: posar-vos al dia sobre l'estat de l'aplicació del Protocol de Kyoto a la Unió Europea i oferir-vos un panorama dels passos següents. Estem convençuts que allò que compta actualment és l'acció pràctica per tal de reduir les emissions. Progrés assolit en la reducció d'emissions En primer lloc, on som, pel que fa a la reducció d'emissions? Fa dues setmanes, l'Agència Europea del Medi Ambient va publicar les xifres d'emissions de gasos hivernacle a la Unió Europea el 2001 i resulten preocupants. Hi ha un element positiu, però: l'any 2001, les emissions de gasos hivernacle de la Unió Europea es van reduir en un 2,3 per cent en comparació amb el 1990. Això significa que avancem cap al nostre objectiu de reducció del 8 per cent de les emissions, segons el Protocol de Kyoto, des de 1990. Malgrat això, la tendència va en el sentit erroni. Ens vam apartar del nostre objectiu el 2001, ja que les emissions d'aquest any van ser un 1 per cent més altes que les de l'anterior. L'anàlisi indica que això va ser degut a en part les condicions climàtiques. L'hivern d'aquest any va ser especialment fred i va ploure poc, per la qual cosa es va produir menys energia hidroelèctrica i més a partir de combustibles fòssils. Tot i això, el 2001 va ser el segon any en què les emissions van augmentar. L'any 2000 van ser un 0,3 per cent més altes que el 1999. Si no complim el compromís de Kyoto, el 2013 no ens podrem excusar fent referència a una sèrie d'hiverns freds o estius càlids. Una altra preocupació permanent és que 10 dels 15 Estats membres estan molt lluny d'assolir el seu objectiu de repartició de la càrrega de la UE. Mentre que a Irlanda, per exemple, se li exigeix que limiti l'augment de les emissions a un 13 per cent per al període 2008-2012, l'any 2001 van augmentar en un 31 per cent. I Àustria, que les havia de reduir en un 13 per cent, les ha augmentat en quasi un 10 per cent. El fet que la UE en conjunt hagi reduït les emissions és només gràcies a les reduccions substancials especialment de Luxemburg, Alemanya i el Regne Unit. Aquesta no és una situació saludable. Després d'observar aquestes xifres, vull que quedi molt clara la meva preocupació per la manca de progrés en molts Estats membres pel que fa a la reducció de les emissions. Aquests Estats membres que no estan encaminats cap als objectius de repartició de la càrrega haurien de fer esforços addicionals de manera urgent. L'estratègia de canvi climàtic rendible de la UE Deixeu-me que us expliqui les accions que duem a terme a l'àmbit europeu per tal de reduir les emissions. És un autèntic estímul per a mi l'èxit del Programa Europeu sobre Canvi Climàtic (ECCP) des que es va establir ara fa tres anys. Aquest programa ha ajudat a la Comissió a tirar endavant una sèrie de propostes importants, algunes de les quals ja s'han ratificat al Consell i al Parlament Europeu. És el cas de les directives d'eficàcia energètica als edificis i de la promoció de biocarburants que va presentar Loyola de Palacio. Les propostes que s'estan discutint actualment a les altres institucions inclouen la legislació sobre la promoció de la cogeneració de calefacció i electricitat i, evidentment, l'intercanvi d'emissions, del qual tornaré a parlar d'aquí a uns minuts. Ha resultat encoratjador veure com hem estat capaços de fer participar els grups d'interès mitjançant el Programa Europeu sobre Canvi Climàtic (ECCP). Valorem els coneixements i l'assessorament que ens poden aportar els nostres socis del sector de les ONG i els Estats membres. Des del principi del programa, més de 200 agents han participat en 11 grups de treball diferents. Per últim, aquest programa destaca el nostre compromís amb una estratègia rendible per tal d'assolir l'objectiu de Kyoto. Ens permet seleccionar les mesures que redueixen les emissions amb un cost inferior per a la societat. L'intercanvi d'emissions és la peça principal d'aquesta combinació de polítiques rendible. No cal que expliqui a aquest públic la lògica de l'intercanvi d'emissions i el futur sistema d'intercanvi d'emissions de la UE. Vaig estar molt satisfeta que el Consell Europeu aconseguís posar-se d'acord el desembre passat sobre aquest sistema, d'acord amb les indicacions de la proposta de la Comissió i amb garanties fermes per a un sistema mediambiental sòlid i per al mercat intern. Ja que l'intercanvi hauria de començar a principi del 2005, ara resulta essencial que el Consell i el Parlament acabin aquesta legislació al més ràpid possible. La Comissió farà tot el que podrà per donar suport a aquest procés. M'atreveixo a dir que amb la nostra legislació, la UE serà un líder mundial en l'intercanvi d'emissions. Estic convençuda que al final l'intercanvi d'emissions ens ajudarà a demostrar que s'equivoquen aquells que afirmen que combatre el canvi climàtic va en contra dels interessos econòmics, tant a la UE com a d'altres parts del món. Els resultats de la segona fase del Programa europeu de canvi climàtic Fa dues setmanes vam publicar, juntament amb les noves xifres d'emissions, el segon informe de progrés del Programa Europeu sobre Canvi Climàtic. Ara passaré als passos següents de la nostra política climàtica. El missatge general d'aquest programa és positiu i es va confirmar al segon informe de progrés. No us avorriré amb un munt de xifres. Les trobareu a l'informe de la nostra pàgina web. El punt principal és que hi ha més mesures rendibles de les que calen amb el potencial necessari per assolir l'objectiu de Kyoto. Sens dubte, les mesures de la Comunitat que ja s'han adoptat suposaran una gran contribució per assolir-lo. Ara, però, cal tenir precaució, és clar. Com encaixa el panorama positiu del Programa Europeu sobre Canvi Climàtic amb les xifres d'emissions preocupants que he presentat al principi? La resposta fàcil és que les mesures creades a partir del programa encara s'han d'implementar. La pregunta més difícil és si aconseguiran l'efecte de reducció de les emissions que hem calculat. Hi ha moltes inseguretats en l'anàlisi, com ara la previsió d'emissions en la tendència habitual, o bé el potencial de reducció d'emissions de les mesures específiques. Aquestes inseguretats són inherents d'aquest tipus d'anàlisis. A més a més, pot ser que no s'utilitzi totalment el potencial de reducció de les emissions. L'eficàcia teòrica d'una mesura és una cosa; que l'acció finalment adoptada en el procés polític i implementada en el terreny exploti totalment aquest potencial n'és una altra. Una conclusió a la qual arribem, doncs, és que cal supervisar l'eficàcia de les mesures finalment adoptades. El risc és que no sabrem com són d'eficaces fins el 2010 o el 2011, i aleshores serà massa tard per adoptar mesures addicionals en cas que no assolim l'objectiu de Kyoto. El meu missatge, per tant, és el següent: les polítiques de la Comunitat ajudaran els Estats membres a assolir els seus objectius de repartició de la càrrega, però també han d'adoptar les seves pròpies polítiques. Continuen estan legalment obligats a assolir els seus objectius de repartició de la càrrega. Pel que fa a les polítiques de transport respectuós amb el medi ambient, les mesures fiscals o l'educació dels ciutadans sobre el canvi climàtic, són àrees en què els Estats membres tenen les seves pròpies responsabilitats. El fet que la majoria d'Estats membres no estiguin reduint les emissions de gasos hivernacles els hauria d'estimular per prendre's aquesta responsabilitat molt seriosament. Quant al Programa Europeu sobre Canvi Climàtic, cal dir que durant el 2002 en primer lloc ha acompanyat la finalització de les mesures mencionades anteriorment. Un altre centre d'atenció ha estat el fet d'aprofundir l'anàlisi d'algunes mesures específiques i considerar l'agricultura i l'explotació forestal com a fonts d'emissió i alhora embornals ambientals. Pel que fa a la captura de carboni als sòls agrícoles i forestals, la conclusió dels experts va ser un avís de precaució. Es necessita més recerca i continua havent-hi preocupacions, per exemple, pel que fa a la permanència de l'emmagatzematge de carboni. El segon informe del Programa Europeu sobre Canvi Climàtic també ens recorda un sector molt problemàtic, que és el transport. Entre els anys 1990 i 2000, les emissions provocades pel transport van augmentar en un 18 per cent, i el transport ja és una part considerable del total d'emissions de la UE. Els esforços de la indústria automobilística per tal de millorar l'eficàcia dels nous automòbils ajudaran, sens dubte, a reduir l'augment de les emissions en el transport. Tot i això, encara falta molt perquè el transport suposi una contribució positiva per als objectius del canvi climàtic. En resum, el Programa europeu de canvi climàtic demostra que la UE pot assolir l'objectiu de Kyoto de reducció de les emissions i que podem mantenir el cost econòmic baix si actuem de forma intel·ligent i escollim les mesures adequades. Malgrat això, els Estats membres no han de confiar només en les mesures de la Comunitat. Noves iniciatives Tot i això, en els propers mesos, la Comissió presentarà més propostes per reduir les emissions. Permeteu-me que presenti breument tres d'aquestes futures propostes. Tinc la intenció de presentar una proposta sobre els aparells mòbils d'aire condicionat. L'ús cada cop més generalitzat de l'aire condicionat als vehicles està afectant una part significativa de les reduccions d'emissions assolides gràcies al nostre acord amb la indústria de l'automòbil sobre l'eficàcia dels carburants. Tot i que reduirem la mitjana de les emissions de CO2 dels nous automòbils dels 186 grams per quilòmetre de 1995 a 140 grams el 2008 o el 2009, s'ha demostrat que entre 18 i 28 grams d'aquesta reducció es perden per causa de l'augment de consum de carburant que provoca l'ús de l'aire condicionat i per les emissions del refrigerant. Això correspon a una xifra d'entre el 40 i el 60 per cent del compromís de reducció de CO2, la qual cosa és clarament inacceptable! Evidentment, no tenim la intenció de prohibir l'aire condicionat. Però, si més no, com a mínim ens assegurarem que utilitza refrigerants amb un potencial d'escalfament global baix. Una altra proposta que molts de vosaltres espereu amb gran interès és l'associació de l'aplicació conjunta (Joint Implementation, JI) i del mecanisme per a un desenvolupament no contaminant (Clean Development Mechanism, CDM) amb el nostre futur àmbit econòmic sobre emissions. Com ja sabeu, segons el Protocol de Kyoto, els crèdits d'aquests dos projectes (JI i CDM) només els poden utilitzar les parts per complir les seves obligacions. La nostra proposta consistirà a permetre que els actors privats utilitzin aquests crèdits per complir les obligacions d'acord amb l'àmbit econòmic. Això suposarà un incentiu addicional per implicar-se en aquests projectes i beneficis addicionals per a les empreses que ho apliquin. En aquesta proposta ens basarem en el Protocol de Kyoto i els Acords de Marràqueix, i acordarem estipulacions per garantir la compatibilitat amb l'arquitectura del nostre àmbit econòmic. Vull ser molt clara, però, sobre el fet que cal protegir la integritat de l'intercanvi d'emissions. Si deixem massa llibertat a l'aplicació conjunta i el mecanisme per a un desenvolupament no contaminant, es reduiran els preus dels crèdits, la qual cosa perjudicarà els esforços per reduir les emissions a la UE. A més a més, es reduiria l'incentiu de la innovació tecnològica. Així, doncs, haurem de trobar l'equilibri adequat entre fomentar l'ús d'aquests dos projectes (JI i CDM) i aconseguir que l'intercanvi d'emissions tingui com a resultat la reducció d'emissions a la UE. Per últim, a la tardor començarem a revisar conjuntament amb la indústria automobilística els acords sobre emissions de CO2 dels automòbils. Els fabricants europeus i japonesos han aconseguit un bon progrés fins ara, però les empreses coreanes van endarrerides. Part d'aquest progrés s'ha aconseguit augmentant la producció de vehicles dièsel, la qual cosa és preocupant des d'un punt de vista de qualitat de l'aire. Basant-nos en la revisió, volem discutir amb la indústria automobilística quan podran assolir l'objectiu de 120 grams per quilòmetre establert pel Consell per al període 2005-2010. D'acord amb el que he dit abans sobre l'augment de les emissions provocades pel transport, les nostres expectatives quant a la indústria automobilística són altes. Així doncs, com podeu veure, s'estan tramitant una sèrie de propostes importants que ens haurien d'ajudar a avançar cap a l'objectiu de Kyoto. La importància de les accions voluntàries per part de les empreses i els ciutadans Ara bé, tot això sona com si els governs haguessin d'aplicar o fins i tot poguessin aplicar una estratègia adequada per tal de combatre el canvi climàtic. Aquest no és el cas, és clar. Hem de comptar amb les accions voluntàries per part de les empreses i també dels ciutadans. Estic convençuda que, sense el seu compromís, no tenim cap oportunitat d'evitar el deteriorament espectacular de les condicions de vida de les nostres generacions i de les generacions futures que pot provocar l'escalfament global en aquest planeta. Per a mi, sempre resulta emocionant i encoratjador veure el que les empreses individuals estan fent per pròpia iniciativa per tal de millorar el medi ambient, i el que poden fer els ciutadans modificant el seu comportament. Vull donar-vos dos exemples que he descobert recentment. El primer és el de la Iniciativa d'Empreses Líders sobre el Canvi Climàtic, un grup de sis grans empreses que s'han compromès a actuar pel que fa a les seves emissions de gasos hivernacle. Han estat treballant durant els darrers dos anys, en primer lloc en la supervisió i realització d'informes sobre les emissions, en les millors pràctiques i en l'establiment d'objectius propis de reducció d'emissions. En una nova iniciativa, han desenvolupat la idea d'influenciar els seus clients perquè utilitzin bombetes econòmiques. Han calculat que si la totalitat dels 380 milions de persones de la UE canvia dues bombetes incandescents per bombetes econòmiques, es podrien reduir les emissions de CO2 en 10 milions de tones per any. Trobo molt interessant la idea de col·laboració entre les empreses i els seus clients. La vinculació del compromís de les empreses quant a la sostenibilitat mediambiental amb la sensibilització del consumidor preocupat pel medi ambient podria suposar una força eficaç per al canvi. El segon exemple és el projecte myclimate. Tots sabem que volar és un mitjà de transport molt poc sostenible i que el transport aeri no internalitza els seus costos externs. Un grup de joves científics emprenedors de l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric ha creat el Climate Ticket, o bitllet ecològic. Totes les persones que agafen un avió poden pagar 5 dòlars per hora de vol per cada bitllet ecològic. Aquests diners es destinen a finançar projectes de protecció mediambiental en països en desenvolupament per tal de reduir les emissions. El primer projecte va consistir a substituir un motor dièsel per plafons solars per escalfar l'aigua d'una escola d'estudis empresarials de Costa Rica. Només puc elogiar l'esperit emprenedor d'aquests joves. Evidentment, no pot substituir el progrés a l'OACI, o si cal en l'àmbit europeu, de la tributació del querosè o la introducció d'una taxació de les emissions. Aquests i d'altres projectes concrets em fan veure que només podem reduir de forma espectacular les emissions de gasos hivernacle si aconseguim mobilitzar el compromís de les empreses i els ciutadans individuals. Progrés en l'àmbit internacional Abans d'acabar, us presentaré breument la situació internacional. Recordem en primer lloc que, de moment, 107 països han ratificat el Protocol de Kyoto. Evidentment, tots esperem que Rússia acabi ratificant-lo. Rússia sap que té la clau de l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto i és conscient que tot el món té la mirada posada en ells. Vaig ser a Moscou amb els ministres de Medi Ambient de Grècia i Itàlia per recordar a Rússia el compromís de ratificació que va fer el primer ministre Mikhaïl Kassianov a la Cimera Mundial de Johannesburg. El president Romano Prodi va recordar personalment aquest compromís al president Vladímir Putin i a altres caps de la UE. Sabem que el govern rus treballa en aquesta ratificació, però també sabem que hi ha poc impuls polític al darrere d'aquest treball. El govern rus ha de recordar que es van acceptar totes les seves peticions en les negociacions finals del Protocol de Bonn i de Marràqueix, i que només es beneficiarà de l'intercanvi d'emissions i de l'aplicació conjunta si ratifica el Protocol de Kyoto. Espero que la cimera de la UE i Rússia a finals de mes també obtindrà algun progrés quant al Protocol de Kyoto. Sovint també em demanen com veig la possibilitat que els Estats Units es replantegin el procés de Kyoto. Seré franca: crec que això no passarà durant l'administració actual i segurament trigarà força. Vull recordar que el president Bush va prometre a la cimera de la UE i els EUA a Göteborg el juny de 2001 que els Estats Units no posarien bastons a les rodes al Protocol de Kyoto. I nosaltres recordem aquesta promesa. Tot i que sembla que actualment no es pot progressar gaire en un diàleg polític amb Washington sobre el canvi climàtic, estem interessats a cooperar en les àrees de recerca i noves tecnologies. Necessitem avenços tecnològics importants, per exemple, en l'hidrogen i potser en la descarbonització dels carburants mitjançant l'emmagatzematge de carboni per tal de combatre el canvi climàtic a llarg termini, i si podem col·laborar, molt millor. El punt en què diferim és que l'administració actual dels EUA es vol centrar en el desenvolupament de futures tecnologies continuant, alhora, àmpliament amb la tendència habitual. Nosaltres creiem, en canvi, que hem d'aconseguir el desenvolupament d'avenços tecnològics però, alhora, explotar les moltes possibilitats existents de reducció d'emissions mitjançant una millor eficàcia de l'energia, l'estalvi energètic i les energies renovables. No podem quedar-nos amb els braços plegats i dir que, en el futur, les noves tecnologies aportaran una solució miraculosa. El canvi climàtic s'està produint ara i moltes accions per combatre el canvi climàtic tenen un sentit no només mediambiental sinó també econòmic. Per últim, hem de reforçar la cooperació amb els països en desenvolupament, que seran els primers a patir el canvi climàtic. A la fase final de les negociacions del Protocol de Kyoto vam gaudir d'una bona col·laboració amb els països en desenvolupament. A la darrera Conferència climàtica de les Nacions Unides a Nova Delhi vam tenir dificultats per explicar-los els nostres punts de vista sobre l'inici del treball en un segon període de compromís. D'aquesta experiència en vam treure la conclusió que necessitem reforçar el diàleg amb el G77, i això és el que estem fent. El meu col·lega Poul Nielson i jo vam acordar el mes de març que hauríem d'integrar millor les preocupacions del canvi climàtic en la nostra política de cooperació i ajudar els països en desenvolupament, per exemple, en la capacitat d'actuació. Ara que ens apropem a l'entrada en vigor, és imperatiu començar a reflexionar sobre les formes i els mitjans de desenvolupar l'arquitectura internacional més enllà del 2012. Faig una crida perquè les empreses, els grups de la societat civil i la comunitat acadèmica d'arreu del món s'uneixin a nosaltres en un procés creatiu per tal d'identificar opcions prometedores i pràctiques per al següent pas del règim climàtic internacional. En aquest context, una iniciativa molt centrada i pràctica és la Coalició d'Energia Renovable de Johannesburg que es va presentar a la Cimera mundial de l'any passat. Més de vuitanta països de tot el món, inclosos socis importants de països en desenvolupament, s'han unit a aquesta coalició, i estem satisfets de ser els amfitrions de la primera conferència internacional de la Coalició durant la Setmana Verda de Brussel·les el 4 de juny. Us aconsello seguir-ne el desenvolupament. En conclusió... La Unió Europea s'ha compromès a continuar exercint el lideratge del canvi climàtic a escala internacional. Estem adoptant mesures per tal de reduir les emissions, tot i que el progrés no és fàcil. En especial, els Estats membres que van endarrerits han de doblar els esforços. Des del Programa europeu de canvi climàtic tots sabem que podem assolir l'objectiu del Protocol de Kyoto i que ho podem fer minimitzant, al mateix temps, el cost per a les nostres societats, fins i tot obtenint beneficis econòmics mitjançant la innovació i una millor competitivitat. Les inundacions de l'any passat a moltes regions d'Europa ens han fet adonar del tipus de pèrdues econòmiques i humanes que suposarà el canvi climàtic. El canvi climàtic és una amenaça per a les tres dimensions del desenvolupament sostenible, tant l'econòmica i la social com la mediambiental. Hem d'actuar i això és el que estem fent. Gràcies.
Traducció: Alan Moore per a Sostenible

Relacionats

Butlletí