Fortuny

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
12/04/2010 - 00:00
En un món enlluernat per la fama banal i fàcil, Fortuny i Sierra encarnen el prestigi solvent, l'estimulant força constructora de la millor condició humana

Dir-se com un pare famós és una manera de no tenir nom propi. Fou el cas de Marià Fortuny i Madrazo, el qual, a sobre, també era pintor com son pare, Marià Fortuny i Marsal, reusenc reconegut i molt valorat aiguafortista, a més d'orientalista de capçalera. Fortuny i Madrazo, que va néixer accidentalment a Granada l'any 1871, va viure sobretot a París i a Venècia, on va morir l'any 1949. A Catalunya se'l coneix poc o se'l confon amb el pare; al món, és el Fortuny més reputat.

La Pedrera acull ara una exposició trasbalsadora sobre la vida i l'obra de Fortuny i Madrazo. Hi són algunes de les peces més destacades del Museo Fortuny de Venècia, albergat al magnífic Palazzo Pesaro Orfei, avui dia anomenat Palazzo Fortuny, la casa-taller on visqué l'artista des de 1889 fins a la seva mort. La seva vídua, Henriette, cedí el palau a la ciutat, juntament amb un tresor de quadres, llums, fotografies, vestits i artefactes diversos, perquè Fortuny fou un efervescent creador amb innombrables registres.

I amb un destacat sentit comercial. Els seus llums encara es venen, la cúpula Fortuny és una solució escènica plenament vigent i els prisats assajats en el seu vestit Delphos, lluït per Isadora Duncan, Peggy Guggenheim o Martha Graham, són d'ús corrent en modisteria. Fortuny era un complet artista modern, en el millor sentit de la paraula, que visqué al marge de la modernitat contemporània perquè no li calia afiliar-se a cap corrent. El corrent era ell. El veritable creador no necessita les crosses de la veritat homologada, ni ha de ser notori per a resultar notable. Vagi a la Pedrera (o al Museo del Traje, a Madrid, on també hi ha una mostra sobre teixits de l'artista) i submergeixi's en l'art independent d'un català tan realment universal que mai no va viure a Catalunya.

Sierra
Entre Catalunya i Xile visqué Eugeni Sierra, un altre artista plàstic, diferent però també notable. La seva obra i la seva trajectòria es presenten en una altra exposició, aquesta a l'Institut Botànic de Barcelona. Sierra no inventava situacions o objectes: els interpretava. Dibuixava plantes. Pràcticament en feia els plànols en un art singularíssim a mig camí de la creació artística i del dibuix tècnic. Un plaer per a l'esperit.

Sierra, nascut i mort a Barcelona (1919-1999), no deixà cap museu. La seva obra original és en mans de familiars i d'institucions científiques catalanes, espanyoles, xilenes i nord-americanes; reproduïda, perviu en multitud de llibres i publicacions de referència. Aplegar originals i objectes que van pertànyer a Sierra i fer-ne una inestimable exposició sobreeixida de delicadesa ha estat la tasca més que meritòria duta a terme per Estudi Puche i col·laboradors, havent recorregut mig món en cerca de tots aquests materials lamentablement esparsos.

Sierra i Fortuny generaren bellesa i coneixement. Representen el geni creador i la sensibilitat perceptiva. En un món enlluernat per la fama banal i fàcil, encarnen el prestigi solvent, l'estimulant força constructora de la millor condició humana. El futur sostenible en què molts pensem s'aixeca sobre referents d'aquesta mena. Enfront de tants inconsistents focs d'artifici consumistes, prevaldrà la duradora claror de la qualitat i la saviesa. És d'agrair que exposicions com les esmentades ens mostrin el nord de les coses.

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: