Més d’un miler de persones van participar al festival Fixing the Future on més d’un centenar de ponents d’arreu del món van participar disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu la fundadora Cathy Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.
«És el moment de donar forma al futur i tothom hi pot contribuir», equip de Fixing the Future
En aquesta tercera edició, el festival Fixing the Future va batre record de participació: més d’un miler de persones van participar a l’esdeveniment que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els passats dies 16 i 17 de setembre. Un any més, la comissària i cofundadora d’aquesta interessant iniciativa, la britànica Cathy Runciman va recalar a Barcelona per presentar-nos més d’un centenar de ponents d’arreu del món disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.
Una de les personalitats més conegudes d’aquesta edició va ser el músic Brian Eno qui no fa o gaire va llençar la iniciativa EarthPercent, una entitat sense ànim de lucre que ofereix a la industria musical una via fàcil de col·laborar amb les entitats més rellevants dedicades a pal·liar l’emergència climàtica.
«En l'actualitat, menys del 2% del finançament filantròpic mundial es dedica a fer front al canvi climàtic, això és del tot insuficient per afrontar l'escala del repte global —diu Eno— La nostra missió és donar suport directe i significatiu a aquells que estan a l'avantguarda de la justícia climàtica alhora que reduïm el nostre impacte sobre el planeta, com a indústria i com a part d'una societat global». L’objectiu? Recaptar 100 milions de dòlars d’aquí al 2030 per invertir-los en reduir els impactes mediambientals del sector i les seves emissions, restaurar els ecosistemes, fomentar les energies renovables i promoure la justícia social i el canvi de sistema.
No és cert que no hi hagi alternativa a aquest model social, va afirmar al seu torn l’antropòloga, enginyera i activista Yayo Herrero, mentre conversava amb Gabriela Bucher, directora executiva d’Oxfam Internacional (ho podeu veure aquí. «Hi ha moltíssima gent que arreu del món fa propostes orientades a regenerar models econòmics solidaris, noves formes d’ aprendre i créixer, tant des de les institucions públiques com, sobretot, des de la societat civil organitzada». Respecte al que podem esperar de la propera COP, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que aquest 2022 tindrà lloc a Sharm El Sheikh, Egipte, Herrero va assenyalar que és fora dels recintes institucionals on passen les coses més interessants. «Són molts els grups de ciutadans que estan forçant la sortida d’un relat que inclús des de la mateixa institució comença a ser tremendament distòpic. És impressionant sentir els polítics dient que tindrem una tardor terrible de fam i fred i a l’hora veure que no fan res al respecte. La distòpia es converteix en quelcom tremendament conservador». Sembla que, com va dir un filòsof, sigui més fàcil d’assimilar la fi del món que la fi del capitalisme, afegí Herrero.
«La crisi climàtica és només un dels símptomes d’un sistema que cau i que es resisteix a morir. Es un sistema mal dissenyat des del principi que busca nodrir els interessos d’uns pocs: l’1% de la població mundial fa treballar l’economia pel seu propi benefici. És un sistema patriarcal, racista i colonialista incompatible amb la vida», exposà Bucher. «L’economia capitalista s’ha transformat en una mena de religió civil, que creu que val la pena que tot sigui sacrificat si la contrapartida és que l’economia creixi», recalcà Herrero. En una altra xerrada, Sandra Sotelo, assessora en justícia de gènere i resiliència climàtica d’Oxfam Intermón va apuntar que el sistema actual crea un conflicte entre el capital i la vida. «No estem defensant la natura, som la naturalesa a defensant-se!», va dir entre aplaudiments. Més enllà, en una altre sala, la professora de Dret a la Universitat de Múrcia Teresa Vicente Giménez explicava com va poder tirar endavant, juntament amb un grup de juristes, científics i activistes, la Iniciativa Legislativa Popular que ha aconseguit una gran fita, dotar al tan maltractat Mar Menor de personalitat jurídica: ara la llacuna està reconeguda com a ent viu i, com a tal, gaudeix de drets propis.
També em va agradar la ghanesa nascuda al regne Unit Samata Pattinson que, al front de la organització internacional liderada per dones Red Carpet Green Dress, ha aconseguit portar la moda sostenible a la catifa vermella dels Óscars. O el llegendari Sir Tim Smit, cofundador fa vint anys del Eden Project a Cornwall, un indret on la interacció entre la regeneració de la natura, l’art, l’arquitectura i la gent han convertit una terra estèril en un paradís. Potent va ser la presència de la cap d’Innovació i Sostenibilitat de la firma EcoAlf, Carol Blazquez. Ella, que es defineix com a ‘solucionadora’, ha posat tot el seu enginy per assegurar que el sector de la moda ‘deixi de ser una peli de terror’ a nivell ambiental i social. I molt interessant el que ens va explicar el biòleg Deli Saavedra, responsable de paisatges a Rewilding Europe, qui ens va parlar de com restaurar la natura per superar la crisi existencial en la que estem immersos per encarar-nos cap un futur diferent i resilient. En l’àmbit educatiu vaig descobrir un home que va seduir totalment al públic: Dominic Wilcox, artista britànic, dissenyador i fundador de Little Inventors, que fa realitat les idees inventives dels nens i nenes. «El món té molts problemes i reptes i fan falta molts més pensadors imaginatius per resoldre’ls...Crec que prendre’s seriosament les idees dels nens realment els dóna la confiança en ells mateixos perquè segueixin inventant», diu. Des de la seva organització, Wilcox planteja reptes inventius sobre tot tipus de temes, entre ells l’oceà, el malbaratament d’aliments o el canvi climàtic, i convida a dissenyadors i fabricants a que, en col·laboració amb els nens i nenes inventors, donin vida a les idees més inspiradores. Pel moment ja ha recollit mes de 20.000 idees i s’han mostrat els invents resultants arreu del món, des de la triennal de Milà a l’Estació Espacial internacional. «M’agrada la paraula invent, és fins i tot divertida, perquè és un reclam tan per les persones avesades a l’art com a la ciència. Acceptem tot tipus de idees!», digué. Sense dubte l’aposta per l’educació va ser un èxit d’aquesta edició: Més de 200 nens i nenes participaren en els innovadors tallers familiars basats en les temàtiques del festival i les metodologies STEAM.
Només queda afegir que tan de bo l’any que ve es celebri la quarta edició d’aquest esdeveniment tan engrescador que ens permeti, com deia Marcel Proust, «intentar mantenir sempre un tros de cel blau damunt del cap».
