Europa, Espanya i el carbó

Cal reconvertir la mineria del carbó, en comptes de prolongar-ne onerosament l’agonia
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
20/09/2010 - 00:00

La Unió Europea nasqué de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, creada l'any 1951, en un segle XX encara metal·lúrgic. L'acer és important en la societat postindustrial i sostenibilista; el carbó, no gaire. Li devem l'envol de la societat industrial durant el segle XIX, però ha estat desplaçat pel petroli, el gas, les nuclears i les renovables. Amb l'ús massiu del carbó va començar la pertorbació atmosfèrica per excés de diòxid de carboni. I també l'abocament a l'engròs d'òxids de sofre, partícules i altres contaminants. Les xemeneies eren el símbol de la indústria. Aigua passada.

Una directiva de la Unió Europea prohibirà que els estats subvencionin el carbó a partir de 2014. L'hulla de qualitat és encara apreciada pel mercat, però ningú ja no vol els lignits i altres carbons contaminants o de baix poder calorífic. Per a mantenir l'activitat minera, alguns governs els subvencionen. A Espanya sobretot, però ni així tenen sortida al mercat. Per això el govern torna a subvencionar el mateix carbó oferint primes a les centrals termoelèctriques que el compren. Res. El bon carbó europeu surt més barat. La Unió Europea ha dit prou.

El carbó de qualitat, mitjançant tecnologies de nova generació que segresten el diòxid de carboni resultant de la combustió, té encara recorregut. De fet, hi ha més reserves de carbó que de cap altre combustible fòssil. Però el carbó de mala qualitat no té espai en l'economia del segle XXI. A Catalunya n'hi ha poc i ja no s'explota des de fa anys. A Espanya queden una quinzena de companyies carboneres, a Castella-Lleó, Terol, Ciudad Real, Còrdova i sobretot Astúries. Encara en viuen uns 8.000 miners. Fa trenta anys eren 60.000. Caldria reconvertir aquesta residual mineria del carbó, en comptes de prolongar-ne onerosament l'agonia.

Em pregunto si sindicats i govern voldran veure aquesta evidència. Els lobbies laborals perden el món de vista quan miren cap al segle XIX en cerca de solucions socialment justes. Els governs també, quan els preocupa més el soroll que l'encert. Ambdues coses solen passar alhora.

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: