El sentit comú s'imposa en la guerra dels envasos

Doctor en Ciències FísiquesDirector de la Asociación de Latas de Bebidas
18/07/2011

La recent aprovació pel Congrés de la Llei de Residus i Sòls Contaminats obre la possibilitat d'un hipotètic establiment d'un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a alguns envasos d'elit. És una bona notícia que la mateixa llei prevegi que abans de la seva implantació s'hagin de dur a terme una sèrie d'estudis de viabilitat tècnica, econòmica i mediambiental.

(F)

I és una bona notícia que això impliqui una anàlisi rigorosa de dades i xifres, molt diferent del que es ve reflectint fins al moment en bona part dels mitjans de comunicació. Afortunadament, i per desassossec dels seus promotors, el debat del SDDR ha passat al terreny científic i no s'ha mantingut en el de la percepció i de les emocions, des del qual s'ha intentat, afortunadament sense èxit, que el sistema es fes obligatori sense discussió.

Perquè es faci una idea de què representen els SDDR actuals, m'agradaria proposar al lector un petit exercici. Vagi a una superfície mitjana o gran, el lloc on pot trobar pràcticament tots els productes de consum a la venda. Recorri aquest comerç i aturi's un moment en el punt que vulgui de cada passadís. Observi els productes i com estan envasats. Comenci pel que no és alimentació, segueixi per aliments sòlids incloent-hi els congelats i precuinats, continuï pels productes cremosos i deixi per al final els líquids d'alimentació. Trobarà vins, licors, caves, llet, olis, brous, salses, aigües, sucs, cerveses i refrescs. Potser me'n deixo allgun.

(F)

El SDDR s'aplica només a una elit de productes: sucs, aigua, refrescs i cerveses. En alguns països on està en vigor ni tan sols a tots ells ni a tots els formats d'envasos en què es presenten aquests productes. Tampoc s'aplica a envasos domèstics de grans dimensions -per exemple garrafes de cinc o més litres tan comuns al nostre país -o molt petits. Potser es pregunti perquè només aquests. Ho sabrà més endavant.

Aquestes begudes s'envasen en general en formats reutilitzables per a bars i restaurants. Per al consum a la llar, la major part de la cervesa i bona part dels refrescs estan envasats en llauna, l'envàs de begudes més reciclat a Espanya i arreu del món. La major part de l'aigua i els refrescos estan envasats en PET, l'envàs de plàstic més valuós i reciclat a Espanya. Els sucs, en la seva major part es venen en cartrons per a begudes, però compte, la major part dels cartrons de begudes s'utilitzen per llet o vi, que no estarien inclosos en el sistema. Tots es troben també en ampolles de vidre, però la gran majoria dels envasos de vidre són per a productes que no estarien en el sistema.

Els envasos que no pertanyin a l'elit de suc, aigua, refrescs o cervesa els pot  -en realitat els ha- de portar per al seu reciclatge a un contenidor, sota o prop de casa, blau, per a envasos de cartró; verd, per pots o ampolles de vidre o groc per als envasos de plàstic, metall o cartrons de begudes.

Per cada un dels envasos d'elit, en canvi, haurà hagut de pagar 25 cèntims més, que sens dubte voldrà recuperar. Prepari's a portar-los buits, i això sí, sense danyar-los -compte de no trencar cap ampolla o aixafar una llauna o ampolla de plàstic, perquè no l'hi retornaran-, fins a aquest mateix centre comercial, i ficar-los en una màquina que, per fi, li retornarà els diners. Com que no els pot aixafar com fins ara, ocuparan bastant volum, necessitarà el cotxe, si en té. Com segurament degotaran alguna cosa, per higiene millor porteu-los en una bossa de plàstic d'un sol ús, però doneu-vos pressa a comprar-les, perquè és possible que es prohibeixin d'aquí a poc temps.

(F)

Si el sistema funciona amb el mateix grau de devolució que als països on ja està implantat, aquests envasos que no ha pogut tornar - aquests dipòsits no retornats -  costaran als consumidors espanyols uns cinc-cents milions d'euros, més o menys el que costa actualment recollir els envasos de més de mig milió de contenidors i la seva separació i selecció per al seu reciclatge en noranta plantes de selecció repartides per tot el territori nacional; de tot tipus d'envasos i de tots els materials, incloent-hi els d'elit però que portin altres productes menys distingits.

A Alemanya el 2008 el material més reciclat va ser l'acer (93%), però només el 0,33% d'aquest metall procedia d'envasos inclosos en el sistema de dipòsit (llaunes de begudes).

El mateix any, a Noruega el sistema es va quedar el 2008 amb el 15% dels dipòsits pagats pels ciutadans, import aproximadament doble de l'aconseguit per la venda dels materials recuperats, i, igual que en la furgoneta que recorre Espanya aquests dies per demostrar la bondat del sistema ¿vindrà de Noruega potser? només s'admeten llaunes de begudes i envasos de PET dels nostres famosos productes. Això representa el 1,2% de tots els envasos posats al mercat en aquest país, amb 9000 punts de recollida que obtenen de mitjana menys d'una tona a l'any dels nostres famosos materials d'elit.

¿Creu vostè que així pot reciclar tots els envasos que consumeix? Nosaltres no.

No és lícit, per vendre 32.000 màquines de recollida a vint mil euros la peça, intentar confondre a tota la societat espanyola.

A hores d'ara segur que ja sap perquè només admet els envasos d'elit.

A hores d'ara, segur que comprèn per què rebutgem de ple aquest sistema.

 

Notícies i opinions relacionades: 

- La nova Llei estatal de Residus i Sòls Contaminats genera debat
- El lobby del reciclatge mínim vol mantenir Espanya a la cua de la gestió de residus d'envasos (Gustavo Catalán. Director de comunicació de Retorna)
- El mínim esforç (Albert Punsola)
- La batalla de l'envàs reutilitzable (Ramon Folch)


Doctor en Ciències Físiques Director de la Asociación de Latas de Bebidas
Etiquetes: 
Fitxers adjunts: 
AdjuntMida
Image icon balas_lr.jpg143.09 KB

Relacionats

Notícia

Els dies 3 i 6 de febrer els Mercats Municipals del Sagarra i Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet estan acollint, respectivament, la quarta edició de la campanya “La bossa o la vida”, en horari de 8:30 a 13:30 h. El propòsit final és la sensibilització tant a comerciants com a ciutadania del consum excessiu de bosses de plàstic i les  nefastes conseqüències pel Medi Ambient.  

Butlletí