El debat del clima a França: una proposta sobre taxes i energia (per Didac Ferrer)

27/01/2002
Una de les constatacions més clares dels darrers mesos és la providencial aparició amb força al debat públic dels temes relacionat amb el canvi climàtic. França no n'ha estat l'excepció, i volia aprofitar aquestes línies per posar l'accent sobre un llibre, publicat al febrer del 2006, que ha tingut un ressò significatiu al país veí. 'Le plein s'il vous plaît. La solution au problème de l'énergie' (El dipòsit ple, si us plau. La solució al problema de l'energia), escrit per dos enginyers, Jean-Marc Jancovici i Alain Grandjean. Aquests s'atreveixen a passejar-se amb habilitat per la impopular proposta d'una taxa que encareixi progressivament el preu del petroli, com a única solució viable per a desenganxar-nos de l'addicció al cru, apareguda durant el darrer segle i que ens ha transformat radicalment la vida quotidiana, perquè és encara avui extremadament barat en relació als costos reals que comporta. Una manera simple i xocant de veure aquesta transformació, és utilitzar una unitat d'energia proposada pels autors i que permet mesurar el formidable salt de la nostra espècie: 'l'equivalent esclau'. Els esclaus, aquí, són virtuals, no patiu. Designen simplement la quantitat d'energia útil que una persona és capaç de fornir en un dia de dur treball. Un manobre que carregui terra tot el dia per fer un forat, després de 8 h de treball haurà aportat la ridícula suma de 0,05 kWh. Un sherpa que puja 2000 m de desnivell amb 30 kg a l'esquena, uns 0,5 kWh al final de la suada. Un litre de benzina (entorn d'1 Euro), conté 10 kWh, i ens pot donar fins a 5 kWh d'energia mecànica, és a dir la feina de 10 parells de cames durant una jornada, o 100 parells de braços durant aquest mateix temps. Increïble! Amb 1 Euro (10 minuts de treball individual al salari mínim) em compro l'equivalent al treball humà de 10 a 100 persones per dia! Vist així, la benzina no val res comparat amb el treball humà. Cada europeu, donat el seu consum energètic, té l'equivalent de 100 criats en permanència! Aquest canvi d'escenari sobre el nostre potencial energètic s'ha produït en un temps instantani (un parell o tres generacions), comparat amb el temps transcorregut des que aparegué l'homo sapiens, i és avui quan ens adonem que té conseqüències ben importants, com el canvi climàtic. El llibre, amb un constant eco d'economia per a no iniciats, ens explica per exemple l'absurditat de la fanàtica 'religió del PIB' que ens fa seguir depenent gairebé únicament d'un indicador que, partint de la hipòtesi d'un món infinit, mai no tindrà en compte que generar creixement a partir de dilapidar recursos és una farsa. I dir-ne d'això un increment del benestar, ja sona a mentida flagrant. La tesi dels autors és que reduir la nostra dependència energètica és clau, i si no es fa de forma anticipada i prevista, el més probable és que es faci igualment, però de manera dramàtica, descontrolada i molt probablement injusta i gens democràtica. Per aquest motiu, els autors desgranen en el llibre els avantatges d'un increment significatiu i progressiu dels impostos sobre els carburants, que permetin, davant d'un escenari planificat, anar generant les transicions necessàries en tots els sectors afectats d'una manera gradual, d'aquí al 2020, per exemple. Per destacar-ne un parell, el primer avantatge és la garantia d'un esforç repartit entre tothom, independent de la bona -o mala- voluntat de cadascú. El segon, és anar provocant una disminució del consum de manera voluntària, per evitar que es faci de forma brutal i involuntària. No és el mateix augmentar el preu de la benzina d'una factor 2 o 3 en un any, com fa un xoc petroler, que fer-ho esglaonadament en un període de 15-20 anys, i que permeti invertir en eficiència i estalvi de manera eficaç. S'aïllaran i orientaran bé els edificis, perquè sortirà a compte, ens comprarem cotxes més petits (i potser ja no els voldrem), les empreses reorganitzaran la seva logística de manera preventiva i per exemple se situaran prop dels nuclis ferroviaris, canviaran els seus processos gradualment, etc., ja que sabran que aquestes apostes són segures i no un foc d'encenalls. És obvi que hi perdran alguns (camioners, grans superfícies, constructors de cotxes, etc.), però, no perdrien d'una manera molt més caòtica i ja sense pietat en el cas d'una crisi més brusca? A més, els ingressos de la taxa haurien de permetre 'encoixinar' la transició en aquells sectors més desafavorits, enlloc de seguir perpetuant (i subvencionant) una despesa creixent en un carreró sense sortida. El llibre, que destaca per un equilibri notable entre l'esforç pedagògic, alguns tocs d'humor i el rigor en els arguments, és un bon exemple de les intel'ligents contribucions a la divulgació del problema i l'estímul al debat que són avui necessaris, combinades amb el coratge de navegar hissant les veles amb mesures aparentment tant impopulars com pot ser la d'apujar els impostos.

Relacionats

Butlletí