Ecoturisme a Catalunya: reptes per un turisme sostenible als Espais Natural Protegits

Ambientòleg i fundador de l'empresa ēleMents, muntanyes d’idees.
27/04/2015

L'ecoturisme, entès de manera simplificada com aquell turisme responsable d'observació i gaudi de la natura, respectuós i dinamitzador de les poblacions locals, és una de les modalitats turístiques que millor compatibilitza els objectius i valors promoguts pels Espais Naturals Protegits (ENP) amb l'activitat turística i d'ús públic.

Aquest 2015, en què 'Catalunya és casa teva', les destinacions turístiques catalanes d'interior i de muntanya, i per extensió el sector de l'ecoturisme, prenen un protagonisme especial, gairebé diria que inèdit, per esdevenir un referent i un atractiu per aquells visitants, forans i locals, amb ganes de descobrir i gaudir dels racons que amaga la Catalunya més salvatge. Així, en un context de redescoberta interior del nostre país, coincident amb el procés de consolidació de l'ecoturisme a casa nostra, és oportú aturar-se i fer una mirada atenta als reptes que es plantegen a l'entorn del sector i dels nostres espais naturals, sobretot dels protegits, que representen més del 30% de l'extensió dins de l'equació territorial.

Primer repte: De... espais protegits fràgils i amenaçats a... patrimoni conservat i valoritzat. És important reconèixer que Catalunya és natura i és estratègic preservar-ne aquest caràcter. Els nostres ENP alberguen una rica diversitat d'hàbitats, espècies, paisatges i fenòmens naturals, en un territori relativament petit i proper als principals nuclis urbans del país, que esdevenen un atractiu ecoturístic de primer ordre. És clau que, en posar en valor aquest patrimoni natural i cultural, es tingui molt en compte la seva fragilitat davant dels impactes, i es garanteixi la seva conservació, fent-ne un ús turístic sostenible i responsable.

Segon repte: De... equipaments i infraestructures inadequades a... serveis de dinamització turística i territorial. Si bé els ENP disposen d'una extensa xarxa d'equipaments públics d'acollida de visitants, senyalització i interpretació del patrimoni, les diferències en quantitat i qualitat entre ells són remarcables. Precisen ser optimitzats per fer-los atractius, integrar-los a l'oferta turística, i adaptar-los a la lògica de dinamització territorial. Les opcions d'accés i mobilitat interna als ENP, sobretot amb transport públic o col·lectiu, són escasses i poc competitives, i l'adaptació dels equipaments per a persones amb necessitats especials (siguin motrius, visuals, auditives o cognitives) encara ha de recórrer un llarg camí.

Tercer repte: De... sector amb potencialitat a... sector consolidat i corresponsable. Dins de la xarxa d'ENP s'ofereix un ampli ventall d'activitats i productes de natura dels quals es pot gaudir tot l'any, afavorint la desestacionalització i servint de complement d'altres sistemes productius, modalitats turístiques i serveis. Falta, però, generar i promoure més i millors paquets  combinats que integrin serveis complementaris d'àmbit rural (turisme rural, producte local, etc.). Quant als proveïdors d'activitats d'ecoturisme, es compta amb un teixit extens, dispers i creixent format per microempreses repartides pel territori amb un alt nivell d'especialització, però amb una baixa professionalització turística que cal enfrontar. 

Quart repteDe... sector poc planificat a... eines transversals i coordinades amb informació de qualitat. La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) és un sistema d'acreditació voluntària dels ENP que s'ha consolidat com una valuosa eina per a la planificació del turisme de natura i la concertació d'agents turístics en pro del desenvolupament local. D'altra banda, en matèria d'ecoturisme a Catalunya, hi ha una manca de sistematització de dades i d'informació, quantitativa i qualitativa, que ha de ser atesa amb urgència (estat dels recursos, productes i proveïdors, preferències dels usuaris, etc.).

Cinquè repte: De... competència entre microempreses i institucions a... xarxa de cooperació pública-privada. Es requereixen marcs de col·laboració i fluïdesa entre els òrgans públics de planificació i promoció turística, els ens de gestió dels ENP, i els agents privats sectorials en l'àmbit de l'ecoturisme. Tenim un teixit empresarial de natura dinàmic, però poc organitzat que necessita apostar per una visió en xarxa i per uns objectius comuns ambiciosos. Cal fomentar marcs de col·laboració estables i efectius que aglutinin i reforcin tots els agents implicats en el sector ecoturístic.

En conclusió, tenim per davant una mà de reptes que, si s'aborden amb intel·ligència i tenacitat, poden generar nombroses oportunitats en aquesta Catalunya que, dia a dia, es repensa i es reescriu.

 

*Article publicat a .Ambiental, la revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya

Ambientòleg i fundador de l'empresa ēleMents, muntanyes d’idees.
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí