De Guttenberg a la CNN

Periodista
20/03/2009 - 00:00
Rera Plane Stupid hi ha una nova manera d'actuar més dispersa, menys estructurada, però molt més radical, i segurament també molt més incòmode

Un ministre britànic amb la cara plena d'un viscós líquid verd fuig de les càmeres. Confusió i flashos, i els primers teletips emprenen el seu singular viatge a través del món, els cinc minuts de glòria, versió breaking news. Un grup ecologista ataca llençant un got ple de crema anglesa a una de les cares destacades del govern de Gordon Brown, el ministre d'Empresa, Peter Mandelson. L'acció és ràpida i eficaç, i sorprenent! De fet, les imatges (aquí podeu veure el vídeo) mostren l'atacant mentre marxa tranquil·lament del lloc dels fets, tot obrint ben raonables dubtes sobre la seguretat del polític. L'acció vol denunciar la dèbil i contradictòria política del govern anglès respecte el canvi climàtic. Està signada per la gent de Plane Stupid

Però qui i què és Plane Stupid? Es tracta d'un grup d'activistes que fa temps que remou els camins del nou activisme del segle XXI i és observat per grups ecologistes arreu del món. El moviment Plane Stupid, nascut a Anglaterra fa uns pocs anys, pren la fórmula de Greenpeace -l'acció com a eina de transformació- però l'actualitza dotant-la d'una suggerent urgència: la immediatesa de les xarxes socials, la realitat globalitzada, la cultura líquida... el cansament per les paraules buides. 

(F)

Plane Stupid és una plataforma sense líders visibles ni organització convencional, i que opera des de fa tres anys, extenent-se viralment, com una mena d'Al-Quaeda verda. Han actuat sobretot denunciant l'augment del trànsit aeri i l'ampliació i construcció de nous aeroports. El passat desembre, van fer una acció a l'aeroport d'Stansted que va provocar un gran debat al país perquè va paralitzar la instal·lació durant unes hores. La seva acció va ser defensada com a legítima per alguna de les veus més autoritzades de la premsa anglesa, tot un contrast amb el "linxament" mediàtic que una acció com aquesta hagués provocat, amb tota seguretat, al nostre país. 

Rera Plane Stupid hi ha una nova manera d'actuar més dispersa, menys estructurada, però molt més radical, i segurament també molt més incòmode. Molts dels activistes són gent de menys de 25 anys, molt vinculats  a col·lectius universitaris. Són la generació dels vols low cost, que ara ha decidit subratllar la cara fosca del model de negoci del qual tant va disfrutar. Podem defensar polítiques contra el canvi climàtic i no actuar contra l'expansió del trànsit aeri (amb els milers d'emissions de CO2 que se li poden vincular)? N'hi ha prou amb la tecnologia? N'hi ha prou amb el mercat d'emissions per gestionar aquest mercat a l'alça? Plane Stupid defensa que no... però porta l'argument més enllà de les paraules, visualitza l'oposició amb les estratègies d'ara. De Guttenberg a la CNN; del manifest al petit vídeo penjat a Youtube. 

Provoquem, impactem... a punt per al prime time. És la sintaxi de l'exclamació. El grup s'alimenta de la desconnexió entre la declaració d'intencions i la política concreta i hi actua, sense gaire pedagogia, sense gens de literatura, amb pressa, amb tota la pressa. I amb totes les exigències, també. Plane Stupid mostra el camí que seguirà, segurament, una part de l'activisme ambiental i/o social ben aviat. 

Periodista

Relacionats

Article

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, OAT, l’òrgan de participació ciutadana vinculada al servei d’abastament municipal, celebra el cinquè aniversari de la seva creació.

Butlletí