Contra la crisi, sostenibilitat pasteuritzada

xx
Tècnic ambiental
29/05/2009
Quan l'economia prima, algunes solucions passen per recuperar, de forma actualitzada, antics costums

Un 17% de les explotacions lleteres catalanes han tancat entre el 2006 i el 2008, segons dades de l'Observatori de la Llet presentades a Vic el passat 21 d'abril. Així, mentre que a l'any 2006 hi havia 993 granges arreu del territori català, actualment n'hi ha 823. A nivell econòmic, la producció de llet únicament va representar el 0,8% del PIB total Osonenc de l'any 2007, any en que el PIB del sector primari comarcal també va disminuir més d'un 2%. I si aquest era el panorama durant els últims anys de bonança, imagineu-vos l'actual, en època de vaques magres, mai millor dit.

Però, contra tot pronòstic, una empresa del sector sorprèn instal·lant un màquina expenedora de llet pasteuritzada, a l'inici de la Rambla del Passeig de Vic i durant la primera edició de Lactium. Màquines similars ja funcionen, des de fa més de dos anys, a Itàlia i França. La primera, a Catalunya, la va posar en funcionament, a mitjans del passat mes d'abril, la Cooperativa Lletera de Campllong.

La màquina instal·lada a Vic va ser tot un èxit, almenys durant la fira, car es van vendre uns 1.800 litres de llet pasteuritzada. Cal destacar que aquests 1.800 litres de llet van ser venuts, pel ramader, al preu d'1 euro el litre, enlloc dels 0,35 euros el litre que li hauria pagat la industria. Aquesta diferència li va suposar uns ingressos addicionals de 1.170 euros al llarg dels tres dies. Cal puntualitzar que la màquina en qüestió val uns 28.000 euros, fet pel que encara l'hi caldrà vendre uns quants milers de litres més per amortitzar-la. El números però, l'hi deuen sortir, ja que l'empresa  preveu ampliar, fins a cinc, el nombre de màquines expenedores de llet a la comarca d'Osona.

(F)

En un moment de canvi econòmic, altrament dit crisi, és natural aguditzar l'instint de supervivència i augmentar l'eficiència dels processos amb l'objectiu de maximitzar els marges de benefici. Quan el procés s'aprima, hi ha una sèrie d'elements, que malgrat ens semblaven del tot lògics fins al moment, passen a ser absolutament prescindibles. En el cas de la llet són els intermediaris, els que passen a ser prescindibles, i en conseqüència el seu benefici és directament percebut pel productor. Però aquest simple fet també té un seguit d'implicacions, de caire ambiental, les quals habitualment passen desapercebudes.

La primera és la transformació del surrealista sistema de transport mundial d'aliments que fa, per exemple, que es consumeixi llet alemanya a Catalunya (les importacions catalanes de llet i nata sense concentrar van ser d'unes 140.000 tones al 2008) i llet catalana a Holanda (les exportacions catalanes de llet i nata sense concentrar van esser d'unes 20.000 tones al 2008). El nou sistema de consum de llet mitjançant màquines expenedores fa que s'afavoreixi el consum de llet provinent de zones pròximes. Aquest fet estalvia combustible, i de retruc l'emissió de moltes tones de CO2, derivades del transport per carretera de tots aquests milers de tones de llet entre llocs tant distants com Centelles i Hamburg. Igualment, ens retorna a un sistema de distribució d'aliments molt més lògic i racional.

La segona, és la substitució de tot el sistema d'envasat en Tetra Brik o ampolla de plàstic per una simple ampolla reutilitzable. Aquest fet, a més d'eliminar el cost de produir el Tetra Brick, també elimina el procés de gestió del residu derivat del reciclatge del Tetra Brick. No generar residus és molt millor que reciclar-los.

Així, un senzill exemple ens permet demostrar que quan l'economia prima, algunes solucions passen per recuperar, de forma actualitzada, antics costums. En el cas de l'agricultura i la ramaderia, una bona opció és acostar productors i consumidors. Aquestes solucions també afavoreixen un ús més sostenible dels limitats recursos materials i energètics disponibles. Com a danys col·laterals, cal anotar els intermediaris econòmics que, tanmateix, feien l'agost en èpoques d'abundància. Amb tot, és d'admirar que sigui una empresa del malmès, i a vegades oblidat, sector primari qui trenqui els processos establerts i brindi un bon exemple d'innovació econòmica i sostenibilitat. Esperem que l'experiència reïxi i inspiri la resta de sectors.

*Article publicat a El 9 Nou

Tècnic ambiental
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí