Bistec de vedella, bombetes de baix consum, i canvi climàtic (per Jordi Mazon)

01/10/2007
El canvi climàtic torna a estar de moda. Diversos factors i esdeveniments hi contribueixen. Segurament, un any 2006 molt càlid, el més càlid dels darrers mil·lenis, i esdeveniments com la darrera producció americana sobre els efectes catastròfics que ens pot comportar en un futur no molt llunyà el canvi climàtic, la cimera de Nairobi, i la falta de neu als Pirineus i Alps, hi hagin contribuït. I és quan es posa de moda aquest tema en els mitjans de comunicació de masses, i la gent en parla, que apareixen mesures governamentals per a la seva mitigació. Personalment, em fa molta gràcia els consells que ens donen des de diferents sectors de l'administració, no perquè no hi estigui d'acord, al contrari, sinó perquè sembla que els ciutadans som la part de major responsabilitat en aquest canvi climàtic. Sembla que sigui només la població qui s'ha d'estrènyer el cinturó i disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, mentre empreses i els sectors econòmicament més poderosos, fan la vista grossa, i sobre ells no hi ha recomanacions. Per exemple, se'ns diu que reduïm el consum de carn de vedella, perquè la gran quantitat d'aquests rumiants a escala planetària emeten tan gran quantitat de metà, que contribueixen d'una manera cada cop major a l'escalfament global. Cal tenir present, que la molècula de metà és més de deu vegades més eficient atrapant la calor que la de diòxid de carboni. Si reduïm el consum de carn de vedella, reduïm la quantitat de rumiants, i així les emissions de metà a l'atmosfera. I jo em pregunto, perquè no es limita i controla l'ús dels embalatges en els aliments? És raonable que aquesta carn de vedella estigui plastificada, envasada sovint en safates de porespà, i plastificada novament? És raonable que en comprar iogurts, per exemple, a banda de l'envàs de plàstic, o de vidre, vinguin empaquetats en cartró i després novament en plàstic? És tan imprescindible que els iogurts vagin de dos en dos, o que els tetra-bricks de llet vagin de 6 en 6, en cartonats i plastificats? Perquè no es fomenta l'ús de recipients de vidre retornables en les grans àrees comercials, tal i com es feia fa un parell de dècades a Catalunya, i es fa actualment als països nòrdics? Personalment ja he reduït el consum de carn de vedella, entre d'altres raons per mitigar les emissions de metà. Però, quan es limitarà la potència dels motors dels cotxes? Si no es permet sobrepassar els 120 km/h per llei, i sabent que la fricció amb l'aire depèn del quadrat de la velocitat, passar de 120 km/h a 140 km/h, el consum i per tant l'emissió de gasos d'escapament augmenten molt, perquè no es limita la potència dels motors dels automòbils? Perquè en els anuncis d'aquests encara es permet que la potència del motor sigui quelcom positiu? Si es prohibeix la propaganda del tabac perquè és quelcom dolent per a la salut, no ho són per a la salut del planeta, i així per a la nostra, els motors massa potents dels automòbils? Més exemples. Per reduir les emissions de diòxid de carboni, ens diuen que millor si fem servir bombetes de baix consum, i certament és una bona cosa. Però novament sembla que és el ciutadà l'únic que ha d'actuar. Perquè no es limita, per exemple, el creixement urbanístic, que emet molt més diòxid de carboni en transport de material, moviment de terres per part d'excavadores, de grues, etc.... Perquè es deixa que creixin i creixin urbanitzacions arreu, i hi hagi tants i tants habitatges buits en moltes ciutats? Perquè en els estudis d'impacte ambiental d'una urbanització no es contemplen les emissions de gasos efecte hivernacle del procés de construcció? En molts municipis de l'àrea metropolitana, com és el cas de Viladecans i la seva zona agrícola i forestal de les Oliveretes, o a Gavà amb el pla de Queralt, el creixement urbanístic està fent desaparèixer sota ciment entorns rurals metropolitans, sense necessitat aparent que aquests municipis necessitin aquest desenvolupament. Novament, jo ja faig servir bombetes de baix consum, però, i els ajuntaments? Fan tot el possible per a preservar l'entorn rural metropolità? Fan tot el possible per limitar el creixement urbanístic i així mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle? I encara més. Si el canvi climàtic sembla que pot comportar en la nostra àrea un repartiment més diferenciat de la precipitació, amb una major de la concentració de precipitació, i un major període de sequera, és raonable que se'ns demani que moderem el consum d'aigua, i estalviem el màxim possible d'aquest recurs, sobretot en un clima com el mediterrani. Si és així, perquè en ple més de juliol i agost, i en plena sequera meteorològica a les ciutats més eixutes del país, les rotondes són d'una verdor que ni a la Valh d'Aran? Perquè es permet el rec gairebé diari? Ni que sigui amb aigua no potable, l'exemple de rec en plena sequera és desafortunada, si es pretén que efectivament, els ciutadans intentem reduir la despesa d'aigua. Davant d'un fet d'escala global, com ho és el canvi climàtic, tots hauríem de fer un esforç per mitigar els seus efectes, ciutadans i col'lectius, governs i empreses. No només els ciutadans han de carregar amb aquesta responsabilitat.

Relacionats

Butlletí