Biomassa

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
19/04/2010
Els veritables embornals de carboni són els jaciments de carbó, petroli i gas natural o ara l’atmosfera, mentre que els boscos són només magatzems temporals

El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) ha donat a conèixer un informe sobre els excedents de biomassa generats pels boscos gironins. Això significa la quantitat de llenya i assimilables que se'n pot extreure, a més de fusta obrable, sense perjudicar el bon estat del bosc. Sumant la biomassa forestal primària (llenya, esporgades, etc.) i la secundària (restes de la primera transformació industrial de la fusta), els boscos gironins tenen un excedent anual d'unes 165.000 tones, segons aquest informe. Déu n'hi do.

Avui, d'aquesta enorme quantitat de combustible no se'n fa gairebé res. No pas abans. Anys enrere, el país funcionava amb això. Els obradors pre-industrials i les cuines domèstiques anaven amb carbó vegetal, mentre que les bòviles i els forns de pa o de calç (el ciment de l'època) cremaven feixines, és a dir brancatge de pi. Com que ara recorrem als combustibles fòssils o a l'electricitat (molta de la qual és generada en centrals tèrmiques també de gas natural o carbó), el combustible vegetal s'acumula al bosc.

Si ningú el toqués, s'hi podriria i llestos. No és el cas. No explotem els boscos, però els freqüentem del dret i del revés: boletaires, excursionistes, motoristes i ciclistes hi van amunt i avall, a més dels automobilistes que els recorren per carreteres forestals, de les línies elèctriques que els travessen del dret i del revés o dels pagesos que traginen pels marges o cremen rostolls. El resultat són els incendis forestals, més intensos com més abandonats i visitats es troben els boscos.

Amb la biomassa primària i secundària dels boscos gironins es podrien fer funcionar fins a cinc centrals de cogeneració. Suposarien una potència instal·lada modesta, de l'ordre de 10-20 MW només (un 2% de la demanda local), però més valdria convertir aquesta llenya perillosa en una mica de electricitat que en foc forestal. Hauríem de ser capaços d'abordar aquesta mena de reptes, en comptes d'únicament pensar a consolidar el cos de bombers.

Embornal
Cremar aquests excedents emetria CO2, sí. Però seria CO2 prèviament fixat pel bosc, que el tornaria a fixar els anys següents. Tot quedaria igual. El problema és cremar combustibles fòssils. Els boscos no són embornals de CO2, com sovint es diu, sinó magatzems temporals. Els veritables embornals de carboni han estat els jaciments de carbó, de petroli o de gas natural, on n'han quedat retingudes milions de tones durant milions d'anys. D'aquí ve el problema de cremar-los ara de cop: l'atmosfera n'esdevé el nou embornal, amb les conseqüències climàtiques que sabem (i que alguns encara neguen contra tota evidència).

Per a mantenir el clima dins d'uns marges que ens convinguin hem de conservar els boscos, certament, però sobretot hem de reduir les emissions. O desenvolupar mecanismes de captura de carboni que el tornin a enviar sota terra. En tot cas, els boscos catalans emmagatzemen l'equivalent d'unes 134.000 kilotones de CO2 (molt més de les 4.500 kilotones que fixen anualment). Als preus actuals, a l'entorn dels 13 euros la tona, això són més de 1.700 milions d'euros. Només per existir, ja ens reporten aquest rendiment indirecte. Si dels excedents en féssim energia, uns quants milions més. Per no parlar dels valors paisatgístics, d'esbarjo i de regulació hídrica. Però solem dir que els nostres boscos no valen res. Hauríem de mirar-nos-ho d'una altra manera.

*Article publicat a El Peródico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Notícia
L'Ajuntament de Lleida demana subvencions a dos fons europeus per promoure l'eficiència energètica i les energies renovables

La Fundació Lleida 21 s'encarregarà de gestionar-la i d'impulsar projectes com la licitació d'espais a teulades d'equipaments públics per a energia solar, l'assessorament en eficiència energètica i per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques
 

Notícia

Un centenar de persones provinents de diferents punts de Catalunya han participat al Fòrum Energia d’Ecoviure, la trobada sobre energies renovables que cada any reuneix professionals, experts i responsables de l’administració per posar en comú coneixements al voltant d’aquesta matèria.

Article

L'aprofitament tèrmic de l'energia solar consisteix en captar la radiació solar per augmentar la temperatura d'un fluid, generalment aigua, que s'acumula a aquesta temperatura fins que es necessita. 

Butlletí