Pla per a la recuperació i protecció de sistemes dunars a l'Empordà

04/08/2017 - 09:15

Les obres, amb un pressupost de prop de 500.000 euros, pretenen frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia natural; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona.​

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de l’Empordà, concretament a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà).

Per fer-ho, s’instal·larà un acordonament dels sistemes dunars que dissuadirà el pas de les persones i s’executaran mesures de gestió tova per afavorir-ne la recuperació morfològica, com ara col·locar trampes de sediments o eliminar els elements que estiguin afavorint l’erosió per causa del vent. Finalment es realitzarà un transport de sediments en els casos necessaris i es plantarà vegetació autòctona per recuperar o reforçar els hàbitats. El projecte inclou la instal·lació de senyalització informativa.

Hàbitat del corriol camanegre

L’execució de l’actuació està prevista per a aquesta tardor, època en què el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un ocell que té una de les principals poblacions reproductores del litoral gironí en aquestes platges, haurà acabat l’època de cria.

Les platges de l’Empordà allotgen encara alguns sistemes dunars d’elevat interès, amb una representació significativa dels hàbitats típics d’aquests ambients. Tanmateix, la major part d’aquests sistemes es troben exposats a diferents impactes, fonamentalment d’origen humà, que n’estan provocant la degradació i comprometent-ne la conservació. D’una banda, la construcció i urbanització històrica dels espais rereduna han alterat els fluxos de transport i sedimentació de la sorra i la dinàmica pròpia d’aquests sistemes. D’una altra, la hiperfreqüentació, degut a l’afluència massiva de banyistes i altres ususaris de la platja i la circulació incontrolada de vehicles, estan causant importants processos de degradació mecànica, que en alguns punts es consideren greus o molt greus perquè tenen un efecte sinèrgic al llarg de tot el cordó dunar. Una de les espècies de fauna que es veu més afectada és el corriol camanegre. A tot i això s’hi afegeix la presència de flora invasora, que contribueix a incrementar les amenaces sobre la flora autòctona pròpia dels sistemes dunars.

Europa 2020

La implementació de la infraestructura verda és uns dels eixos principals d’Europa 2020, l’estratègia de la Unió Europea per assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. El seu full de ruta marca que la infraestructura verda constitueix un pas important cap a la protecció del capital natural i també està inclosa en l’estratègia de la UE sobre la biodiversitat.

Per donar-hi compliment, el Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb una unitat de Projectes d’infraestructura verda que analitza els diversos punts del territori que han patit els efectes d’un desenvolupament poc sostenible, i proposa i desenvolupa actuacions de recuperació del capital natural.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

L’Ajuntament de Torroella de Torroella de Montgrí ha rebut un reconeixement dels prestigiosos premis mundials Sustainable Cities And Human Settlements Awards, que convoca el Global Forum on Human Settelments (GFHS), un organisme vinculat a l'ONU. En concret, ha guanyat el guardó en la categoria Global Low-Carbon Ecological Scenic Spot i ha estat seleccionat, entre d'altres motius, per haver establert un bon model de desenvolupament sostenible i resilent, i per la integració de l'ecoturisme en la seva planificació.

Notícia

Sitges, Vilanova, Cubelles, Cunit, Calafell, el Vendrell, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, planificar accions conjuntes per la prevenció del contagi, oferint el litoral com un espai saludable i font de salut.

Notícia
Cicles biològics en parcs i platges metropolitans durant el confinament

La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.

Butlletí