El balanç presentat mostra els nivells més baixos de contaminació de l'aire dels darrers anys. La Diputació de Barcelona també ha presentat les noves unitats mòbils per mesurar la qualitat de l’aire.
L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha presentat la memòria de la qualitat de l’aire 2024-2025, que confirma una millora progressiva i sostinguda dels principals contaminants atmosfèrics al municipi. Les dades confirmen una tendència sostinguda a la baixa i situen el municipi en el camí dels objectius europeus 2030.
Les dades de l’estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) mostren que els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) i de partícules PM10 han assolit els valors més baixos des que es tenen registres. Durant el 2025, la mitjana anual de NO₂ s’ha situat en 27,84 μg/m³, el registre més baix des de 2007 i gairebé un 38% inferior respecte als valors inicials de la sèrie històrica. Des de 2019 es compleix el valor límit anual establert per la normativa vigent i no es registren superacions del límit horari des de 2011.
Les partícules PM10 també han registrat una evolució molt positiva. El 2024 es va assolir el valor més baix històric (19,09 μg/m³) i el 2025 el segon millor registre (21,32 μg/m³). Aquestes dades situen el municipi molt a prop, i en alguns casos per sota, dels nous límits que fixarà la Unió Europea a partir de 2030.
Pel que fa a les partícules més fines (PM2,5), els valors també es mantenen per sota dels límits actuals. El 2024 es va registrar la mitjana més baixa (12,58 μg/m³) i, tot i un lleuger increment el 2025, la tendència general continua sent de millora respecte anys anteriors.
El primer tinent d’alcaldessa, Raúl Broto Cervera, ha destacat que “la qualitat de l’aire a Mollet ha anat millorant amb el pas dels anys i avui tenim registres mínims, però no ens aturarem. Hem de continuar avançant i aportar el nostre granet de sorra a través de tres eixos estratègics clars: impulsar la mobilitat sostenible, avançant en la vianalització de carrers i el foment del transport urbà sostenible; reforçar la infraestructura verda de la ciutat i millorar les dades que disposem a l'entorn de tota la ciutat”. Broto ha afegit que “ aquest l’informe és un exercici de transparència, pedagogia i de rigorositat que ens permet conèixer amb dades objectives quina és la realitat de l’aire que respirem a Mollet.”.
Per seguir aquesta tendència des de l’Ajuntament també es posa de manifest que la millora de la qualitat de l’aire requereix mesures estructurals i una visió supramunicipal, especialment en l’àmbit de la mobilitat. Per això es considera necessari continuar potenciant el transport públic com a principal mitjà de transport interurbà, amb l’objectiu de reduir el trànsit de les vies d’alta capacitat que envolten la ciutat.
Mollet disposa d’una estació oficial de la XVPCA i ha reforçat el control de amb tres sensors municipals, estudis temporals amb la Diputació de Barcelona, campanyes de captadors passius i una nova unitat mòbil de qualitat de l’aire. Aquesta nova unitat mòbil de mesura renovada i modernitzada en forma de remolc que, a banda de mesurar els contaminants habituals - NO2, Ozó i PM10 -, incorpora un nou equip que permet la mesura automàtica i en continu de partícules PM10 i PM2,5.
Durant la presentació d’aquesta nova eina de control de la qualitat de l’aire, el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra, ha subratllat la importància de disposar de dades fiables per planificar les polítiques públiques i garantir la transparència, “és imprescindible que els ajuntaments tinguin dades per conèixer la realitat dels seus municipis, però també per garantir el dret de la ciutadania a tenir informació clara i transparent sobre quin és l’aire que respira”.
Per la seva banda, la regidora de Transició Energètica, Marina Escribano Maspons, “a Mollet estem fent passes decidides per avançar cap a una ciutat més saludable i més sostenible. Per això és important que les dades de l’informe de qualitat de l’aire no es quedin als despatxos, sinó que estiguin a l’abast de tothom, en un exercici de transparència que ens permeti compartir el coneixement i continuar impulsant polítiques cada cop més proactives en la lluita contra el canvi climàtic, amb mesures a mitjà i llarg termini”.
Es pot consultar la memòria a: Qualitat de l’aire - Ajuntament de Mollet
La Diputació de Barcelona ha presentat les noves unitats mòbils per mesurar la qualitat de l’aire
La corporació ha renovat dues de les tres unitats mòbils amb què mesura la qualitat de l’aire als municipis de la demarcació. Els nous equips funcionen amb format de remolc i incorporen sistemes avançats per analitzar partícules més petites amb un major impacte en la salut. La nova unitat mòbil de mesura ha estat renovada i modernitzada en forma de remolc que, a banda de mesurar els contaminants habituals - NO2, Ozó i PM10 -, incorpora un nou equip que permet la mesura automàtica i en continu de partícules PM10 i PM2,5.
Una altra novetat és que també permet analitzar les partícules PM10, molt petites i que, juntament amb les PM2,5, són les que tenen més efectes en la salut de les persones.
Actualment, s’han renovat amb aquest format de remolc dues de les tres unitats mòbils de mesura de la qualitat de l’aire amb què compta la Diputació des de fa anys. Les unitats també disposen de sensors meteorològics de temperatura, humitat, precipitació, radiació solar i direcció i velocitat del vent.
Els aparells de mesura i els sensors meteorològics de les antigues unitats mòbils han estat traslladats als remolcs. Aquest nou format permet deslligar l’equipament tècnic del vehicle de transport i facilita que pugui ser arrossegat per vehicles menys contaminants. A més, els nous remolcs incorporen una retolació més atractiva, on s’indica la seva utilitat - “Aquí analitzem l’aire que respires” – fet que els converteix també en elements d’educació ambiental.
Durant la presentació del nou format de les unitats mòbils, que ha tingut lloc en un acte al Parc de les Pruneres de Mollet del Vallès, el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra, ha remarcat que “la contaminació atmosfèrica és un dels principals riscos ambientals que afecten la salut de la ciutadania a Europa” i ha recordat que, segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient, provoca unes 300.000 morts prematures cada any al continent." El diputat també ha subratllat la importància de disposar de dades fiables per planificar les polítiques públiques i garantir la transparència. “És imprescindible que els ajuntaments tinguin dades per conèixer la realitat dels seus municipis, però també per garantir el dret de la ciutadania a tenir informació clara i transparent sobre quin és l’aire que respira”, ha afirmat.
En aquest sentit, Serra ha destacat que Mollet del Vallès és “un municipi referent en la capacitat d’obtenir dades sobre qualitat de l’aire”, gràcies a la combinació de diferents sistemes de mesura, com l’estació de la Generalitat, les unitats mòbils de la Diputació i altres sensors instal·lats al municipi, i ha afegit que “cal afrontar canvis en les polítiques de mobilitat, energia, indústria i urbanisme de les ciutats, treballar amb més coordinació i col·laboració entre administracions i aprofitar la tecnologia per avançar cap a una millor gestió de les dades”.
El diputat també ha fet referència a la nova Directiva europea de Qualitat de l’Aire (2024/2881/CE), que estableix nous límits més restrictius per al 2030 per a contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂) i les partícules fines (PM2,5). La norma reforça la transparència i la informació a la ciutadania, alhora que aposta per una xarxa més densa d’estacions de mesura amb la incorporació de nous contaminants.
La Diputació de Barcelona col·labora amb el consistori des de fa anys en la presa i anàlisi de dades. Des del 2016 s’hi han realitzat diverses campanyes de mesura amb unitats mòbils i altres equips tècnics per analitzar contaminants com els òxids de nitrogen (NOx), l’ozó (O₃), les partícules en suspensió i altres compostos com el benzè o el benzo(a)pirè.
Les unitats mòbils de mesura de la qualitat de l’aire
Des de fa més de 20 anys, la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona compta amb tres unitats mòbils de mesura de la qualitat de l’aire. Aquestes unitats —tradicionalment furgonetes adaptades i ara també remolcs— estan equipades amb aparells que analitzen en continu els principals contaminants atmosfèrics, com els òxids de nitrogen (NOx), l’ozó (O₃) i les partícules PM10.
A més, les unitats mòbils també incorporen sensors meteorològics que registren temperatura, humitat, precipitació, radiació solar, pressió atmosfèrica i la direcció i la velocitat del vent. Els ajuntaments poden sol·licitar aquest recurs tècnic a través del Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona, i els equips romanen al municipi aproximadament dos mesos per prendre dades. Amb les tres unitats mòbils disponibles, la Diputació pot atendre fins a 15 sol·licituds anuals.
A través del mateix Catàleg de serveis, els municipis també poden demanar altres recursos de suport, com plans de qualitat de l’aire, estudis de mobilitat sostenible o recursos d’inversió per implementar accions de millora.
