Font: AMB
L’AMB ha analitzat, en una jornada tècnica amb els ajuntaments metropolitans, els principals estudis sobre les temperatures extremes i les solucions que ja s’estan aplicant
La temporada de calor extrema s’allarga i impacta en la mortalitat associada, especialment en els perfils de risc: dones, majors de 85 anys i persones amb un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) molt alt
També s’han presentat estudis de l’AMB sobre itineraris climàtics, informes sobre radiació solar i ombra urbana, i eines ja disponibles, com el cercador d’itineraris frescos
La calor extrema s’ha convertit en un dels principals riscos associats al canvi climàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’increment de les temperatures, l’allargament dels períodes de calor i els seus efectes sobre la salut i la qualitat de vida plantegen nous reptes per als municipis i les administracions públiques.
Amb l’objectiu de compartir coneixement, experiències i línies de treball, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat nous estudis en el marc de la jornada “La calor a l’àrea metropolitana de Barcelona: coneixement i acció”, una trobada tècnica adreçada als municipis metropolitans que ha reunit professionals dels àmbits del canvi climàtic, la salut, el medi ambient, l’urbanisme i l’espai públic.
En el transcurs de la jornada, Guille López, conseller delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB, ha remarcat que “la calor extrema ja no és una amenaça de futur: és una realitat que colpeja cada estiu els nostres barris i, sobretot, les persones més vulnerables. Protegir la salut de la ciutadania davant del canvi climàtic és una qüestió de justícia social i una responsabilitat política de primer ordre: el codi postal o l’edat no poden determinar qui pateix més les onades de calor. Des de l’AMB treballem per convertir el coneixement científic en accions concretes que refresquin les nostres ciutats i no deixin ningú enrere”.
Més coneixement per entendre els impactes de la calor
Un dels eixos centrals de la jornada ha estat la presentació dels darrers treballs desenvolupats sobre la relació entre calor, salut i vulnerabilitat social a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la regió mediterrània, especialment vulnerable al canvi climàtic, l’escalfament ja supera la mitjana global i es preveu que continuï accelerant-se.
Aquests estudis aporten noves proves sobre els efectes de les altes temperatures en la salut de la població, identifiquen els col·lectius més vulnerables i contribueixen a entendre millor com evolucionen els riscos associats a la calor en un context de canvi climàtic.
L’estudi Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli, analitza per primera vegada l’impacte de la calor extrema sobre la mortalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona entre el 2002 i el 2022 en els mesos més calorosos, en concret entre el 15 de maig i el 15 d’octubre.
La recerca constata com la calor incrementa la mortalitat, sobretot en zones densament urbanitzades per l’efecte d’illa de calor urbana. El 2022 destaca com un dels episodis més crítics de la sèrie, amb 1.060 morts atribuïbles a la calor entre el 15 de maig i el 15 d’octubre, coincidint
amb un dels estius més càlids registrats, i representen el 8,9 % total de morts en aquest període. D’aquestes, unes 230 es van produir durant els dies amb una calor més intensa. El 2022 culmina una tendència lleugerament ascendent iniciada el 2017.
Figura 1. Mortalitat atribuïble a la calor interval de confiança al 95 % a l'àrea metropolitana de Barcelona. Període 2002-2022 (15 de maig - 15 d'octubre). Font: Institut Metròpoli
Augment sostingut de les temperatures i allargament dels períodes de calor intensa
L’anàlisi també constata una intensificació de les temperatures extremes a l’àrea metropolitana durant les darreres dues dècades. Els llindars de calor intensa han augmentat de manera significativa i en diversos anys recents (2018, 2019, 2021 i 2022) s’han superat els 40 °C, amb un màxim registrat de 41,9 °C l’any 2019.
L’estudi, a més, confirma una tendència clara, ja identificada pel Servei Meteorològic de Catalunya, d’allargament dels períodes de calor intensa més enllà dels mesos tradicionalment associats a l’estiu.
Pel que fa a la relació de la temperatura amb la salut, els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30 °C, però augmenta de manera clara a partir de 32 °C, amb increments molt significatius per sobre de 36,5 °C.
Figura 2. Associació entre temperatura i mortalitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Període 2002-2022 (15 de maig - 15 d'octubre). Font: Institut Metròpoli
Perfils més vulnerables a la calor
Les dones presenten sistemàticament una mortalitat més elevada que els homes, gairebé un 62 % superior, fet relacionat amb l’esperança de vida de les dones, que és més elevada i, per tant, són majoritàries en les edats més vulnerables. En l’any més crític, el 2022, s’estimen unes amb 423 morts en homes i unes 650 morts en dones, molt per sobre de la mitjana del període. La població de més edat concentra també la major part de les defuncions. L’any 2022, s’estimen unes 740 morts en població de 85 anys i més, el que correspon aproximadament al 70 % de les morts totals.
La recerca també ha pogut demostrar que la població que viu en zones amb un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) molt alt presenta increments de mortalitat més pronunciats. En aquests municipis s’arriba a més de tres casos per cada 1.000 habitants, mentre que a la resta és d’aproximadament dos, fet que reforça la relació entre vulnerabilitat estructural i impacte de la calor.
Els resultats també mostren que la calor no afecta igual tots els territoris. Les persones que viuen en municipis del litoral presenten un nivell de risc més elevat davant de la calor que les de municipis de l’interior. La vulnerabilitat a la calor és més elevada en zones amb habitatges antics, poca infraestructura verda i població envellida, mentre que una renda i un nivell educatiu més elevats actuen com a factors protectors.
L’estudi aporta una nova mirada metropolitana sobre els impactes de la calor extrema i alerta de la necessitat urgent de reforçar les polítiques d’adaptació per protegir la salut de la població, especialment la més vulnerable, en un context mediterrani cada cop més afectat pel canvi climàtic. En els darrers anys, l’AMB ja ha posat en pràctica nombroses estratègies per accelerar l’adaptació, entre les quals destaquen:
- Ampliar i consolidar la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) i els espais urbans amb ombra i verd
- A través del conveni amb el Servei Local de Teleassistència (SLT) de la Diputació de Barcelona, dur a terme tallers als municipis, amb una cobertura d’aproximadament el 48 % de la població de més de 80 anys, per explicar què és el canvi climàtic, quins serveis ofereix el SLT i quins són els refugis climàtics més propers. El SLT també fa trucades preventives a la població de risc, per assegurar-se del seu benestar.
- Incorporar, en el model constructiu d’habitatge públic, la dimensió tèrmica/climàtica per afavorir una bona ventilació, bons aïllaments i eficiència energètica.
- Implementar la rehabilitació energètica del parc d’habitatges existent, a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge.
- Aplicar el Protocol de sostenibilitat, que estableix criteris ambientals per a tots els projectes d’urbanisme i construcció de l’AMB, per fer intervencions urbanístiques que respectin el medi ambient en carrers, places i parcs.
A més, l’estudi també destaca la necessitat d’incorporar el mesurament de la calor nocturna com a factor clau i incorporar noves dimensions de vulnerabilitat, com la salut mental, l’aïllament social i l’exposició dels infants en entorns com escoles i activitats a l’aire lliure, i establir sistemes d’avaluació contínua, entre altres.
Adaptació a la calor: estratègies i solucions
Durant la jornada, l’AMB ha presentat un segon estudi basat en els itineraris climàtics, orientat a facilitar l’adaptació dels municipis metropolitans a l’increment de les onades de calor. El treball analitza diversos tipus de carrers que representen la major part de les trames urbanes de l’àrea metropolitana i n’avalua, mitjançant modelització climàtica, el comportament en situacions de calor.
Per a cada tipus de carrer, l’estudi compara l’estat actual amb diferents escenaris de millora, que inclouen tant solucions temporals, lleugeres i de ràpida implantació, com propostes de reurbanització integral. Les primeres permeten actuar amb més agilitat i menys cost davant d’un canvi climàtic que avança ràpidament, mentre que les segones ofereixen transformacions més estructurals però amb terminis i inversions més elevats.
Aquesta comparació permet identificar quin grau de confort climàtic pot assolir cada model de carrer i quines estratègies són més adequades en cada cas. L’objectiu és oferir als municipis una eina útil per planificar la transformació de l’espai públic cap a una ciutat més habitable, saludable i adaptada a la calor extrema.
L’estudi ha estat promogut i dirigit per l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB, amb la col·laboració de l’Institut Metròpoli i d’Arquitectura i Clima - Arqbag, un despatx interdisciplinari responsable de la redacció del document final.
Actuacions i eines per als municipis
Encara en el marc de la jornada tècnica, l’AMB ha presentat les eines que s’estan desenvolupant, en paral·lel a estratègies ja establertes (com ara la XMRC). Durant l’estiu del 2025, els ajuntaments metropolitans van desplegar 103 actuacions per reduir l’exposició de la població a la calor, que s’han analitzat i categoritzat, alhora que s’han fet públics els resultats d'una anàlisi metropolitana sobre radiació solar i ombra urbana.
També s’ha fet una demostració del cercador d’itineraris frescos, una eina digital que facilita a la ciutadania identificar els recorreguts més confortables per desplaçar-se a peu entre diferents punts de la metròpolis o accedir als refugis climàtics. El sistema incorpora variables com l’ombra, la caminabilitat i el pendent dels carrers per reduir l’exposició a la calor i afavorir una mobilitat més segura i confortable durant l’estiu.
Construir una agenda compartida d’adaptació a la calor
Entre les demandes més recurrents dels ajuntaments destaquen la necessitat de disposar de més espais de confort climàtic, incrementar la presència de vegetació i ombra als entorns urbans, reforçar la disponibilitat d’aigua a l’espai públic i avançar en l’adaptació climàtica dels entorns escolars, entre moltes altres. En aquest sentit, cal tenir present que l’increment de refrigeració ha d’anar en paral·lel a l’accés a l’energia renovable i assequible si no es vol caure en les anomenades pràctiques maladaptatives.
L’AMB considera que l’adaptació a la calor requerirà cada vegada més cooperació entre administracions i incorporar el coneixement científic en la planificació i la gestió pública, i així mateix considera que és necessari fer camí cap a la creació d’un pla metropolità de calor que aglutini aquests diagnòstics i les eines associades.
L’objectiu és reforçar la capacitat dels municipis metropolitans per anticipar-se als impactes de la calor i avançar cap a una agenda compartida d’adaptació climàtica que doni resposta als reptes presents i futurs derivats de l’augment de les temperatures.
Documentació relacionada
Anàlisi d'espais d'ombra al territori meteropolità
Visor de l'estudi bioclimàtic
Estudis d'itineraris climàtics
