Font: Radio Arenys
Dirigents de l’ACA i del Consell Comarcal del Maresme han reivindicat la necessitat d’avançar cap a una “gestió integral” de les rieres i l’aposta per tornar a la "naturalització" dels espais
El Consell Comarcal del Maresme ha presentat davant més d’un centenar de persones el seu Pla Director de Rieres al TecnoCampus de Mataró. Un document que planteja un nou full de ruta amb un objectiu clar: reduir la perillositat de les rieres del Maresme. Per aconseguir-ho, planteja dues idees clau. Per un costat, reclama una gestió integral entre els consistoris i l’Agència Catalana de l’Aigua. I, per altra banda, posa la mirada en les infraestructures actuals, que no s'adapten a la realitat del canvi climàtic. En aquest sentit, aposten per reduir el ciment i augmentar els aspectes naturals. Així ho ha explicat la consellera, Marta Gómez, i el gerent de l’ACA, Daniel Meroño, en declaracions als mitjans.
M.G: "Infraestructures hidràuliques que ja existeixen o que s'han de renovar, o fer algun soterrament. Perquè en llocs on ja hi ha una pressió urbanística el risc per a les persones és tan gran que l'única solució és fer algun tipus d'endegament. El Pla busca gestionar diferent, no per trams"
D.M: "Deixar de pensar en formigó i grans infraestructures hidràuliques i pensar solucions basades en la natura, manteniment de lleres, gestió d'inundabilitat, una acció més coordinada amb el territori i una mirada ecològica"
Malgrat no concretar com es traduiria la participació econòmica de l’Agència en aquesta nova gestió de les rieres, el gerent assegura que hi ha prevista una partida per a aquest Pla, que qualifica d’“ambiciós”. Segons les xifres del Consell Comarcal del Maresme, es necessitaria una inversió de 685,4 milions d’euros per desenvolupar totes les accions previstes del document.
El Pla Director ha analitzat les 65 rieres del Maresme
El document estableix, amb l’horitzó de 2050, diverses actuacions imprescindibles a les rieres per adaptar-les al canvi climàtic i reduir el grau de perillositat. Entre elles, n’ubica 10 com a urgents, i la primera, tal com es va avançar en aquest mitjà, és la d’Arenys de Mar i de Munt, seguides del Rec Viver, la riera d'en Cintet, la de Cabrils, Premià, Palafolls, Argentona, la riera de Sant Domènec, la de Santa Susanna i Calella.
Segons l’estudi, més de 100.000 persones es podrien veure afectades per aquest impacte negatiu de les rieres i es podrien perdre més de 3.400 milions d’euros.
L'Ajuntament i la Plataforma En Defensa del Territori Arenyenc han participat de les jornades
En representació d'Arenys de Mar, en aquestes jornades a la capital del Maresme, hi han assistit els tècncis de la regidoria de Medi Ambient i també la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc. Des de l'associació, Sònia Prat assegura que després d’escoltar les conferències creu que les seves previsions es queden “curtes”.
"Nosaltres ja tenim clar què són les rieres del Maresme. Des de la Plataforma ho estem reivindicant des de fa temps. Sabem que els nostres rials i rieres són perilloses, fins i tot vam quedar curts i vam ser molt cauts, i ara des d'aquí se n'adonen i donen a conèixer la perillositat i el risc que tenim just davant de casa"
Prat és una de les expertes en geologia i hidrologia que va participar de l’estudi dels rials de la Plataforma. Un document que planteja els riscos d'inundabilitat que suposaria la construcció de noves edificacions en diversos rials d'Arenys de Mar.
