27 municipis rebran suport per modernitzar la mobilitat i les xarxes d'energia dels seus polígons industrials

La Diputació de Barcelona ha aprovat el segon paquet d'ajuts del Pla de Modernització de Polígons
08/04/2019 - 08:18

El Pla té l’objectiu de modernitzar els polígons en matèria d’infraestructures, serveis, promoció i actuacions innovadores

La Diputació de Barcelona ha atorgat, en una segona convocatòria, 15 milions d’euros a 27 municipis de la demarcació de Barcelona, dins del Pla de Modernització de Polígons, per tal de modernitzar-los en matèria d’infraestructures, serveis, promoció i actuacions innovadores. En total, la Diputació invertirà 30 milions d'euros per augmentar la competitivitat de 10.000 empreses i 150.000 treballadors.

L’objectiu del Pla és millorar la qualitat dels polígons d’activitat econòmica (PAE) finançant inversions d’alt impacte que permetin transformar-los i, en conseqüència, augmentar la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen, fer-les créixer i crear nous llocs de treball, aconseguint de retruc incrementar el PIB industrial català.

El pla potencia la col·laboració publicoprivada, buscant aliances amb el món local i empresarial perquè aquest últim tingui un paper protagonista i aposti per aquesta transformació integral. En aquesta segona convocatòria, la subvenció cobreix un 70% del cost total dels projectes. Els ens locals i el capital privat aportaran la resta.

El Pla de Modernització de Polígons es concreta en dos tipus d’actuacions. D’una banda, els Plans Integrals, per a polígons que tenen més de 50 hectàrees i més de 100 empreses o més de 1.000 treballadors i disposin d’un pla d’acció concret. I, de l’altra, els Projectes Específics: transformacions puntuals per a polígons de més de 5 hectàrees i més de 10 empreses o més de 100 treballadors. Aquests projectes contemplen intervencions concretes, com fibra òptica, mobilitat, millores d'estalvi energètic, simbiosi industrial o reaprofitament d'aigües, entre d’altres.

Mobilitat i xarxes d’energia, les actuacions més sol·licitades

En aquesta segona convocatòria per a la línia de Projectes Específics, s’hi van presentar 52 projectes, dels quals han rebut subvenció 22. El cost total dels projectes aprovats és de 11.386.475,67 euros, dels quals la Diputació ha aportat 7.498.498,01 euros.

L’aportació del sector privat als projectes atorgats ascendeix a 564.061,53 euros, que representa un 5% del cost total d’aquests. A més, dels 22 projectes subvencionats, 10 disposen d’entitat de gestió privada per als polígons afectats (45,5%), i els altres 12 no (54,5%).

Pel que fa a les actuacions, els àmbits més sol·licitats pels ajuntaments han estat els de mobilitat (inclòs al 86% de les sol·licituds), xarxes d’energia (73%), xarxes de subministrament i evacuació d’aigües (50%), xarxes de telecomunicacions (23%) i sistemes de seguretat anti-intrusió (18%).

Per comarques, del total dels 22 projectes subvencionats, 6 són del Bages i del Baix Llobregat; 4, de l’Alt Penedès;  3, del Vallès Occidental; i 1, del Berguedà, Garraf, i Osona.      

7,5 milions per als Plans Integrals

En aquesta segona convocatòria, 13 projectes van presentar sol·licitud dels quals cinc d’ells: Terrassa, Montcada i Reixac, Manlleu, Vilafranca del Penedès i Palafolls han rebut el suport de la Diputació de Barcelona. El cost total dels plans aprovats és de 10.141.403,85 euros, dels quals la Diputació ha atorgat  7.501.501,99 euros. L’aportació del sector privat ascendeix a 153.748,80 euros, que representa un 1,5% del cost total d’aquests plans.

Els àmbits d’actuació més sol·licitats pels ajuntaments, pel que fa a Plans Integrals, han estat els de mobilitat (inclòs al 100% dels projectes aprovats), xarxes d’energia (100%), xarxes de subministrament i evacuació d’aigües (60%), xarxes de telecomunicacions (40%), construcció, reforma o ampliació centres de serveis (40%), promoció (20%) i sistemes de seguretat aniti-intrusió(20%).

Per comarques, dels 5 projecte subvencionats, 2 són del Vallès Occidental, 1 del Maresme, 1 de l’Alt Penedès i d’Osona.

La demarcació de Barcelona compta, actualment, amb més de 800 polígons d’activitat econòmica (PAES) de més de 0,5 ha, repartits en 196 municipis i amb gairebé 30.500 parcel·les. Uns PAE que aglutinen 35.538 empreses, el 81% del total català, amb una ocupació mitjana superior al 70%. Són dades de l’estudi d”El polígons d’activitat econòmica de la demarcació de Barcelona”, elaborat per la Diputació de Barcelona.

D’aquesta manera, la demarcació de Barcelona aplega 804 polígons, que representen el 56% dels 1.426 polígons catalans que han aportat informació al cens. Aquests 804 polígons estan repartits en 196 municipis, que representen la meitat dels municipis catalans que tenen polígons.

Les cinc primeres comarques de la demarcació de Barcelona amb major nombre de polígons (Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Osona i Bages), apleguen el 70% dels polígons de la demarcació. Aquestes mateixes comarques encapçalen també el rànquing català, i sumen el 40% del total de polígons catalans. Entre les 10 primeres comarques catalanes també hi ha l’Alt Penedès i el Maresme.

Si voleu més informació sobre aquest estudi cliqueu en aquest enllaç


 

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

La Cambra de Comerç de Barcelona lidera una iniciativa per crear un hub industrial de mobilitat sostenible aglutinant 28 grans institucions i empreses, per trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible. Hem volgut conèixer aquesta iniciativa de ma de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona. Joan Canadell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en màrqueting i distribució comercial. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directiu de multinacionals i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge. És fundador i soci de Petrolis Independents i cofundador del Cercle Català de Negocis. El juny del 2019 va ser elegit president la Cambra de Barcelona.

Entrevista

Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.

Article

La Xarxa va ha aprovat a la 20a Assemblea general, celebrada via telemàtica el 15 de setembre del 2020; la Declaració per una recuperació verda i socialment justa. Aquest compromís per una recuperació verda, justa i perdurable, ha d’incloure l’ambició de la neutralitat climàtica, la transició energètica, l’economia circular, la mobilitat sostenible, un espai públic obert a les persones, la biodiversitat urbana, un sistema alimentari just i l'educació ambiental com a eina essencial de resposta a la crisi. Tots aquests àmbits d’actuació ofereixen solucionsals reptes ambientals i socials i oportunitats d’estímul econòmic.

Butlletí