Com funciona el sistema centralitzat de refrigeració urbana de París?

Autora | Elvira Esparza a través de Tomorrow City

A causa del seu traçat urbà, París ha experimentat els efectes del canvi climàtic amb més intensitat que moltes altres ciutats. La seva elevada densitat de població contribueix a la formació d'illes de calor urbanes a mesura que augmenten les temperatures, creant una diferència de temperatura mitjana anual d'uns 2,5 °C entre París i les zones rurals de l'entorn.

Què és el sistema de refrigeració urbana de París?

Malgrat les altes temperatures estivals a París, l'aire condicionat residencial és relativament poc comú. S'estima que només el 25 % de les llars disposen d'aire condicionat. Els edificis públics tampoc no en solen tenir, tot i que la calor extrema ha provocat un nombre important de defuncions durant les onades de calor dels darrers anys.

Tanmateix, París és pionera a Europa en l'ús d'un sistema de refrigeració subterrània ecològic i estretament vinculat al riu Sena. El sistema, que es va començar a instal·lar durant la dècada de 1990, consisteix en una xarxa de canonades subterrànies que fan circular aigua refrigerada per absorbir la calor dels edificis abans de retornar-la al riu.

La xarxa de refrigeració urbana consta de dues canonades separades. Una subministra aigua refrigerada, mentre que l'altra retorna l'aigua escalfada a les plantes de producció. L'aigua, mantinguda a una temperatura d'entre 2 i 4 °C, circula per les canonades fins a estacions d'intercanvi tèrmic distribuïdes per tota la ciutat. Cada edifici disposa de la seva pròpia subestació, que ajusta la temperatura de l'aigua segons les necessitats de refrigeració i transfereix la calor de l'edifici a l'aigua. Aquesta arriba a una temperatura d'entre 12 i 14 °C abans de retornar a les plantes de producció i emmagatzematge, on es refreda novament.

L'aigua del riu Sena també té un paper clau en el procés. Amb una temperatura d'entre 15 i 20 °C, el riu actua com a dissipador de calor, tot i que l'aigua que circula per les canonades mai no es barreja amb l'aigua del riu. Atès que el Sena es manté relativament fred, el sistema pot refredar l'aigua amb un consum elèctric molt reduït.

Per fer front als períodes de màxima demanda de refrigeració, el sistema també pot emmagatzemar aigua refrigerada durant la nit, quan l'electricitat és més econòmica. Aquesta refrigeració emmagatzemada s'utilitza durant les hores més caloroses del dia, fet que contribueix a reduir els costos operatius.

Com va començar el projecte de París?

L'any 1991, la ciutat de París va adjudicar un contracte a Climespace, una filial d'Engie, per desenvolupar el sistema de refrigeració urbana de la ciutat. Vint anys més tard, Fraîcheur de Paris va assumir l'operació de la xarxa. El projecte és una col·laboració publicoprivada en què la ciutat de París és responsable de planificar-ne l'expansió i d'integrar-la en edificis públics i privats.

Actualment, la xarxa s'estén al llarg de 120 km. Les autoritats de París tenen l'objectiu d'ampliar-la fins als 250 km i connectar-hi 3.000 edificis de tota la ciutat l'any 2042, cosa que la convertiria en la xarxa de refrigeració urbana més gran del món.

Avui dia, el sistema refreda edificis emblemàtics com el Museu del Louvre, el Palau Borbó, el Museu del Quai Branly i la seu de l'Assemblea Nacional. La següent fase d'expansió preveu estendre la xarxa a hospitals, escoles, llars d'infants, residències i estacions de metro.

Quins són els avantatges d'aquest sistema de refrigeració?

El principal avantatge del sistema és la seva sostenibilitat. Ofereix una alternativa més neta i eficient que les unitats individuals d'aire condicionat instal·lades als habitatges, que no només són més contaminants sinó que també requereixen més espai.

Els beneficis es reflecteixen en una disminució de la temperatura urbana, una reducció de les emissions i una millora de l'eficiència energètica.

Ajuda a reduir la temperatura urbana

S'estima que el sistema disminueix la temperatura mitjana de París en aproximadament 1 °C. Aquesta reducció és especialment rellevant si es té en compte que les temperatures de les illes de calor urbanes poden ser entre 3 i 5 °C superiors a les de les zones rurals de l'entorn.

Redueix les emissions de CO₂

En eliminar la necessitat d'un gran nombre d'unitats individuals d'aire condicionat, que alliberen calor a l'ambient, el sistema redueix tant les emissions associades a aquestes instal·lacions com la seva contribució a l'efecte d'illa de calor urbana.

Millora l'eficiència energètica

Tot i que el sistema necessita electricitat per fer funcionar les plantes de producció, ha aconseguit un estalvi energètic significatiu. Tota la xarxa de refrigeració urbana funciona amb electricitat 100 % renovable des del 2013 i és neutra en carboni des del 2018.

Aquests beneficis es tradueixen en una eficiència energètica superior al 100 %, una reducció del 35 % del consum d'electricitat, una disminució del 90 % de les emissions de refrigerants i una reducció del 50 % de les emissions de CO₂.

Quins reptes planteja la inversió?

L'expansió d'aquest sistema de refrigeració als edificis residencials continua sent un repte important a causa de l'elevada inversió inicial que requereix. Tot i això, es preveu que aquesta inversió s'amortitzi en un termini aproximat de deu anys.

A més, l'excavació de túnels per instal·lar la xarxa de canonades es veu dificultada per la gran quantitat de restes arqueològiques que hi ha sota els carrers de la capital francesa.

Hi ha altres sistemes de refrigeració urbana a Europa?

París no és l'única capital europea que disposa d'un sistema de refrigeració urbana per combatre l'augment de les temperatures. Segons un informe de l'associació europea Euroheat & Power, hi ha més de 200 xarxes de refrigeració urbana en funcionament arreu d'Europa, principalment a Suècia i França.

Suècia, Finlàndia i Dinamarca disposen de xarxes de refrigeració urbana, o microxarxes, que utilitzen aigua de mar o aigua de llac com a font de refrigeració. A diferència d'aquests sistemes, París depèn de l'aigua d'un riu urbà, fet que comporta reptes tècnics addicionals pel seu possible impacte sobre la qualitat de l'aigua.

A Espanya, Barcelona disposa d'una xarxa energètica centralitzada que proporciona refrigeració urbana, calefacció i aigua calenta als edificis. Aquesta xarxa va ser pionera en l'aprofitament del fred residual procedent de la terminal de gas natural liquat del Port de Barcelona.

Dissenyats per reduir les temperatures urbanes durant els mesos més càlids, tots aquests sistemes comparteixen dues característiques principals: la sostenibilitat i l'eficiència energètica. Ofereixen una alternativa a les unitats individuals d'aire condicionat, que generen més contaminació i contribueixen a la formació d'illes de calor urbanes.

Imatges | Jim Tran , Daniele D'Andreti , Engie