Font: AMB
La xarxa de refugis climàtics s’estén fins als 36 municipis metropolitans i s’amplia un 31 %
Els refugis de la XMRC, sense comptar els de Barcelona, donaran cobertura a 1.506.279 persones: el 86,7 % de la població metropolitana té un refugi a menys de 10 minuts a peu des de casa seva
Aquest any s’incorporen a la xarxa els microrefugis, més de 50 establiments de comerç local i d’atenció al públic que amplien la disponibilitat d’espais frescos
L’AMB posa en marxa diversos recursos en línia, com el web “Com fer front a la calor” i el cercador d’itineraris frescos
El canvi climàtic i tots els fenòmens que s’hi associen ja estan transformant la metròpolis de Barcelona. Les projeccions climàtiques més recents confirmen un augment sostingut de les temperatures i altres impactes, com sequeres persistents i pluges torrencials que provoquen inundacions.
Un dels riscos principals d’aquest escenari és més freqüència i intensitat de les onades de calor, fet que provoca impactes directes sobre la salut de la població. L’anàlisi de mortalitat al territori metropolità evidencia una relació clara entre episodis de calor i increment de la mortalitat, especialment en els col·lectius més vulnerables. Per tant, la calor ja no és només un fenomen ambiental, sinó un risc sanitari i social estructural que requereix una resposta pública específica.
Afectacions de la calor sobre la salut
Cal recordar que, en general, la calor afecta més les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts. Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), desenvolupat per l’Institut Metròpoli en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), unes 526.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona (un 16 % de la població) són especialment vulnerables a la calor, i es concentren en nou municipis.
Els nivells més elevats de vulnerabilitat s’expliquen per la combinació de factors socials, demogràfics i urbans que tendeixen a concentrar-se en determinats territoris. En particular, destaquen:
- Zones densament poblades amb escassetat d’espais verds
- Situacions socioeconòmiques més desfavorides (rendes baixes, menys proporció de població amb estudis superiors i població estrangera)
- Presència de dones grans que viuen en habitatges relativament antics (del 1951 al 1980)
- Presència de persones grans que viuen soles en habitatges antics (anteriors al 1950)
Aquests factors no es produeixen de manera aïllada, sinó que es combinen i acumulen, fet que incrementa la vulnerabilitat davant la calor i els potencials impactes sobre la salut.
Amb aquest context, l’AMB impulsa una bateria de mesures amb un objectiu central: donar una resposta efectiva a l’impacte creixent de la calor a la metròpolis per protegir la salut de la ciutadania i reduir la vulnerabilitat climàtica mitjançant actuacions concretes i coordinades al territori.
La xarxa metropolitana de refugis climàtics continua creixent
Una de les solucions més notòries és la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que agrupa instal·lacions que habitualment tenen una altra funció i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades, sigui amb climatització o amb mètodes naturals, com la presència de vegetació. Els tipus de refugis que integren aquesta xarxa són els refugis interiors (equipaments municipals com biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.) i els exteriors (parcs de gestió metropolitana o municipal i piscines públiques).
La importància de l’aigua
Segons els últims mesuraments fets per l’AMB, la disponibilitat d’aigua per al rec és un dels factors que més influeix en la capacitat dels refugis exteriors per dur a terme l’activitat reguladora de les temperatures durant les onades de calor. Durant els darrers anys, en què el territori ha estat afectat per una greu sequera que ha impedit dur a terme el rec d’aquests espais, s’ha observat com l’estrès tèrmic que experimentaven era fins i tot superior al dels carrers del voltant. Per tant, fent èmfasi en les mesures de mitigació, es propicia més disponibilitat de recursos hídrics, que al seu torn atorguen el veritable potencial com a espais frescos als refugis climàtics exteriors.
Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, manifesta que “és necessari que l’AMB s’encamini cap a la creació d’un Pla metropolità de calor, que converteixi la resposta a la calor en una política pública estructural, capaç de protegir la ciutadania i d’adaptar la metròpolis a un escenari climàtic que ja és present i que s’intensificarà en les properes dècades”.
Aquest any, per primera vegada, la xarxa s’estén a la totalitat dels municipis metropolitans. Així doncs, els ciutadans dels 36 municipis disposen d’espais on resguardar-se de la calor. Aquesta temporada s’han afegit 75 refugis nous a la xarxa metropolitana, que ja arriba als 319 espais (188 equipaments, 108 parcs i 23 piscines, en total un 31 % més que la temporada del 2025).
Els refugis de la XMRC (sense comptar Barcelona) donen cobertura a 1.506.279 persones, el 86,7 % de la població dels 35 municipis que integren la xarxa. Això significa que aquestes persones tenen un refugi a menys de 10 minuts a peu des de casa seva. Pel que fa a la població més vulnerable (la que té un valor a l’IVAC de més de 61), el percentatge de cobertura a 10 minuts s’eleva fins al 95,4 %.
La informació sobre la XMRC està disponible al web de l’AMB i inclou els telèfons i les adreces web dels diferents equipaments per consultar els horaris d’obertura i els períodes de tancament, des de l’1 de juny fins al 30 de setembre.
Microrefugis climàtics
Una altra de les novetats d’aquest any és la incorporació a la XMRC d’establiments de comerç local i d’atenció al públic. Els propietaris d’aquests negocis poden adherir-se voluntàriament a la xarxa, la qual cosa permet ampliar-la encara més, i reduir les distàncies entre el domicili i l’espai fresc més proper. Això és especialment important en el cas de la població més vulnerable, com les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts. Les condicions per formar part de la XMRC són les següents:
Oferir condicions adequades de confort tèrmic durant la fase activa dels refugis climàtics (1 de juny – 30 de setembre) i durant episodis de calor.
- Permetre refugiar-s’hi i descansar durant una estada breu.
- Posar a disposició dels ciutadans aigua potable, seients i, si escau, materials de lectura o espera.
- Declarar el compliment dels requisits mínims de confort tèrmic i accessibilitat durant l’horari comercial.
S’espera que, per a aquesta temporada, més de 50 locals comercials ampliïn la xarxa de refugis existents.
Activitats als refugis climàtics
A banda de la seva funció principal (oferir temperatures més baixes en l’època de més calor), la XMRC també té activitats associades, dirigides especialment a la població vulnerable.
A través del conveni que l’AMB té amb el Servei Local de Teleassistència (SLT) de la Diputació de Barcelona, s’ofereixen tallers a cada municipi, amb una cobertura d’aproximadament el 48 % de la població de més de 80 anys. S’hi explica què és el SLT i quins serveis ofereix; què és el canvi climàtic i quins impactes provoca; què són les onades de calor i què podem fer per fer-hi front, i quins són els refugis climàtics de cada municipi i on s’ubiquen. El SLT també fa trucades preventives a la població de risc, per assegurar-se del seu benestar.
S’imparteixen sessions de formació a prescriptors dels equipaments que funcionen com a refugi, com ara personal d’atenció de biblioteques, casals i piscines, professionals que fan possible el bon funcionament de la XMRC. Fins ara s’han format més de 400 prescriptors i enguany més de 125 professionals s’han inscrit a la formació.
Es fan diferents activitats de dinamització centrades especialment en aspectes de salut i canvi climàtic, impartides pel Compartim un Futur, el Programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat. Entre el 2021 i el 2025 s’han fet 188 activitats, amb 3.800 participants.
S’han fet 33 xerrades amb 675 participants sobre la calor i el canvi climàtic, amb un grau de satisfacció del 80 %.
Intervencions i eines
Com fer front a la calor
En aquest web, desenvolupat per l’AMB, es pot consultar una diagnosi de la situació, amb les dades climàtiques actuals (temperatura mitjana, màxima, mínima i mapes d’onades de calor) i els factors que influeixen en el confort tèrmic, com els mapes de radiació, albedo, vegetació (índex de vegetació de diferència normalitzada, NDVI) i temperatura de superfície. També s’hi indiquen les zones amb temperatures més altes durant el dia i la nit, les zones vulnerables a la calor, i informació sobre el confort a l’espai públic i els parcs i places metropolitans.
A més, s’hi poden consultar les projeccions climàtiques, amb dades i indicadors climàtics futurs que permeten conèixer com poden evolucionar les temperatures, les onades de calor i altres fenòmens associats. Finalment, s’hi recullen les mesures d’adaptació actuals, com la xarxa de refugis climàtics, pèrgoles, espais d’ombra i fonts d’aigua, així com les mesures futures, com el visor del potencial de cobertes verdes.
Cercador d’itineraris frescos
L’AMB ha desenvolupat aquesta aplicació, que es pot consultar en el web Com fer front a la calor, que mostra als usuaris dues opcions de ruta entre dos punts per fer a peu: la més curta i la més fresca, així com el refugi climàtic de la xarxa més proper. L’aplicació incorpora diverses dades relacionades, com la distància total, el pendent dels carrers i la presència d’arbres i fonts d’aigua potable en l’itinerari. Amb tota aquesta informació, l’eina atorga a la ruta una puntuació global, basada en la frescor i en la caminabilitat.
Consulteu el cercador d’itineraris frescos.
Intervencions de frescor de l’AMB i ajuntaments metropolitans
Durant l’estiu del 2025, en 23 municipis metropolitans, s’hi van fer 103 intervencions específiques per generar ombra, moltes d’elles emmarcades en refugis climàtics que ja formen part de la XMRC.
Protocol de sostenibilitat
El Protocol de sostenibilitat estableix els criteris ambientals per a tots els projectes d’urbanisme i construcció i les obres que contracten l’AMB i l’IMPSOL a l’àrea metropolitana de Barcelona. És la guia per construir habitatges i equipaments públics, així com per fer intervencions urbanístiques que respectin el medi ambient en carrers, places i parcs.
Les projeccions sobre el clima, pitjor que fa una dècada
Ara per ara, totes les previsions mostren una tendència clara a l’augment de les temperatures màximes i mínimes. A mitjans de segle, es preveuen increments de fins a 3 °C, i cap a finals de segle l’augment podria arribar a ser de gairebé 4 °C si no s’acceleren els canvis en les polítiques públiques, l’actuació de les empreses i els hàbits ciutadans per assolir els compromisos de l’Acord de París.
Aquest escalfament té múltiples conseqüències, totes perjudicials per al territori i per a la salut i la qualitat de vida de les persones que hi habiten. En destaquen les següents:
Augment exponencial dels dies de calor (> 30 °C) i de calor extrema (> 35 °C).
Multiplicació de les nits tropicals (> 20 °C de mínima), tòrrides (> 25 °C) i fins i tot aparició de nits roents (> 30 °C).
Onades de calor més freqüents (més de quatre cada any), duradores (fins a 19 dies) i intenses, amb impactes directes en la salut, les infraestructures i la planificació urbana.
L’incompliment global de l’Acord de París sobre el clima acosta el territori metropolità a temperatures molt més elevades que les que es van preveure el 2015, tal com mostren els últims estudis de projecció climàtica en què ha participat l’AMB.
Segons aquests treballs, es preveuen, per exemple, fins a quatre onades de calor més cada any:
Disponibilitat els mesos d’estiu
Dels 188 refugis climàtics interiors de la XMRC, durant el mes d’agost estaran oberts 138 refugis climatitzats entre setmana (un 73 %), 61 els dissabtes (un 32 %) i 44 els diumenges (un 23 %). Els caps de setmana s’obriran un total de 44 refugis.
Si s’hi sumen els parcs i les piscines municipals, a l’agost estaran oberts 270 refugis climàtics entre setmana (un 84 %), 193 refugis els dissabtes (un 60 %) i 176 refugis els diumenges i caps de setmana sencers (un 55 %).
Amb aquestes mesures l’AMB pretén reforçar el servei públic que ofereixen els refugis climàtics i continuar treballant en la millora contínua d’aquests espais.
