Font: ISGlobal
Una anàlisi conjunta de contaminants destaca la necessitat d’alertes de qualitat de l’aire més específiques i adaptades a la població arreu d’Europa
Foto: Canva
Les partícules fines (PM₂.₅) s’associen amb aproximadament 79.000 morts evitables, seguides pel diòxid de nitrogen (NO₂), l’ozó (O₃) i les partícules més gruixudes (PM₂.₅-₁₀, partícules amb un diàmetre entre 2,5 i 10 micròmetres). Aquests són alguns dels resultats d’un nou estudi realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), que proporciona la primera estimació a escala europea de la mortalitat a curt termini associada als efectes combinats de múltiples contaminants en 31 països europeus. Els resultats, publicats a Nature Health, donen suport al desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte per ajudar a protegir la població dels efectes de la contaminació atmosfèrica.
Tot i que la càrrega global sobre la salut està dominada per l’exposició a llarg termini, la contaminació de l’aire a curt termini pot desencadenar respostes fisiològiques agudes, com la inflamació sistèmica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia, que incrementen el risc de mortalitat en els dies següents. Estudis recents han demostrat que els nivells diaris de contaminació estan vinculats a increments diaris a curt termini de la mortalitat, però persisteixen limitacions importants. La majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals; i sovint no tenen en compte les diferències regionals en la vulnerabilitat (com l’edat, la salut de base, l’estatus socioeconòmic o l’entorn) ni la toxicitat de la contaminació de l’aire. A més, els contaminants s’analitzen habitualment per separat, fet que dificulta comprendre’n els efectes combinats.
“El nostre estudi va abordar aquestes limitacions combinant dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC), que cobreix tota la població de 31 països que representen més de 530 milions de persones”, explica Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Això permet una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la causa de mort.” L’estudi va analitzar prop de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.
“Per avaluar l’exposició a la contaminació atmosfèrica, es van estimar els nivells diaris de diversos contaminants a tot Europa utilitzant dades d’estacions de monitoratge, satèl·lits, ús del sòl i variables meteorològiques, i posteriorment es van ajustar a nivell regional, donant més pes a les àrees on viu més població”, explica Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al BSC-CNS.
PM₂.₅, el contaminant més perjudicial
Es van estimar 146.500 morts prematures anuals associades a l’exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica en conjunt, és a dir, considerant tots els contaminants. Quan cada contaminant es va analitzar per separat, l’impacte més gran es va atribuir a les partícules PM₂.₅ (al voltant de 79.000 morts), seguit del NO₂ (69.000), l’O₃ (31.000) i les PM2.5-10 (29.000). Aquestes xifres no es poden sumar directament; els contaminants sovint es presenten de manera simultània, de manera que els seus efectes se superposen.
Les partícules PM₂.₅ són el contaminant més perjudicial perquè penetren profundament als pulmons i poden entrar al torrent sanguini, causant inflamació i altres efectes ràpids a l’organisme. En canvi, les PM2.5-10afectena principalment les vies respiratòries superiors a causa de la seva mida més gran, i gasos com el NO₂ i l’O₃ irriten els pulmons i augmenten la vulnerabilitat a malalties respiratòries.
La majoria dels estudis anteriors de gran escala es van centrar únicament en les partícules fines (PM₂.₅) a l’hora d’estimar la càrrega de salut a curt termini de la contaminació de l’aire, deixant en gran part desconegut l’impacte d’altres contaminants a Europa. Aquest nou estudi considera diversos contaminants conjuntament, proporcionant una visió més completa i realista dels riscos per a la salut. També suggereix que estimacions globals prèvies basades únicament en PM₂.₅ poden haver sobreestimat lleugerament la càrrega a Europa, possiblement reflectint biaixos derivats d’evidència procedent d’altres regions.
Els homes joves són més vulnerables que les dones joves, però el patró s’inverteix amb l’edat
La contaminació de l’aire no afecta tothom de la mateixa manera. Els homes joves van mostrar una major vulnerabilitat als contaminants atmosfèrics que les dones joves, probablement a causa d’una exposició més gran (feines a l’aire lliure, trànsit, tabaquisme, etc.) o a l’aparició més precoç de comorbiditats en els homes. Tanmateix, aquest patró canvia amb l’edat: en edats avançades (especialment a partir dels 85 anys), el risc més alt s’observa en les dones. Per a causes específiques de mort, les partícules es van associar més fortament amb riscos cardiovasculars en dones, mentre que l’O₃ va tenir un impacte més gran en homes. Aquests resultats subratllen la necessitat de mesures de protecció adaptades, en lloc d’enfocaments generalitzats.
“Els nostres resultats són altament rellevants per a responsables polítics i professionals de la salut pública, ja que donen suport a l’ús de models epidemiològics ajustats per sexe, edat i comorbiditats per crear una nova generació de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte (per exemple, la plataforma Forecaster.Health, finançada pel ERC), que s’adrecen específicament als grups vulnerables”, explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. En un context en què s’estan introduint nous estàndards diaris de qualitat de l’aire a tot Europa, aquests resultats aporten informació pràctica per protegir la població de manera més eficaç.
Referència
Chen, Z.-Y., Achebak, H., Petetin, H., Huang, W., Méndez Turrubiates, R. F., Beltrán, N., Peyrusse, F., Guo, Y., Pérez García-Pando, C., & Ballester, J. (2026). Short-term sex-specific, age-specific and cause-specific mortality from particulate matter, nitrogen dioxide and ozone: European-wide analysis of 653 contiguous regions. Nature Health. Doi: 10.1038/s44360-026-00124-y.
