Font: Renovem-nos
L’encariment dels combustibles fòssils no és una bona notícia per a l’economia. Però les dades deixen una conclusió molt clara des del punt de vista energètic: quan pugen el petroli i el gas, millora la rendibilitat relativa de tot allò que els substitueix. És a dir: l’emmagatzematge, la flexibilitat, les renovables, l’electrificació de la calor i el vehicle elèctric.
L’escalada del conflicte amb l’Iran ha tornat a posar en evidència una realitat que massa sovint s’oblida: el petroli i el gas no només contaminen, sinó que també són fonts d’inestabilitat econòmica. En pocs dies, el petroli Brent va arribar a enfilar-se fins a gairebé 120 dòlars per barril (09/03/2026) abans de moderar-se, mentre que el gas europeu TTF va passar d’uns 32 €/MWh abans del xoc a superar els 60 €/MWh (09/03/2026), i continua encara a preus molt elevats.
Aquest encariment dels combustibles fòssils no és una bona notícia per a l’economia. Però com més cars i volàtils són els combustibles fòssils, més sòlids es tornen els arguments econòmics per accelerar la transició energètica.
Evolució dels preus del gas (en €/MWh) a Espanya en els darrers mesos
L’escalada del conflicte amb l’Iran ha tornat a posar en evidència una realitat que massa sovint s’oblida: el petroli i el gas no només contaminen, sinó que també són fonts d’inestabilitat econòmica. En pocs dies, el petroli Brent va arribar a enfilar-se fins a gairebé 120 dòlars per barril (09/03/2026) abans de moderar-se, mentre que el gas europeu TTF va passar d’uns 32 €/MWh abans del xoc a superar els 60 €/MWh (09/03/2026), i continua encara a preus molt elevats.
Aquest encariment dels combustibles fòssils no és una bona notícia per a l’economia. Però com més cars i volàtils són els combustibles fòssils, més sòlids es tornen els arguments econòmics per accelerar la transició energètica.
Més volatilitat vol dir més valor per a l’emmagatzematge i la flexibilitat
Quan el gas s’encareix, les hores en què el sistema elèctric depèn més de centrals tèrmiques tendeixen a ser més cares. Això eixampla la diferència entre hores de preu baix i hores de preu alt, i fa més valuoses les tecnologies capaces de desplaçar consum o electricitat d’un moment a un altre, com les bateries, la resposta de demanda o la càrrega intel·ligent.
El mercat majorista espanyol n’ha ofert una mostra aquests dies. El 10 de març de 2026, el preu mitjà del mercat diari va ser de 136,86 €/MWh i el diferencial entre l’hora més barata i la més cara va superar els 155 €/MWh. Dos dies abans, el 8 de març, la mitjana havia estat de 78,69 €/MWh i el diferencial fregava els 160 €/MWh (OMIE).
Com més gran és aquest diferencial entre hores barates i hores cares, més valor econòmic guanya l’emmagatzematge. Les bateries poden carregar-se en les hores de preu més baix i descarregar-se en les de preu més alt, aprofitant aquesta bretxa de preus. Això fa que, en un context de més volatilitat intradiària, augmenti la rendibilitat potencial de l’emmagatzematge i, amb ella, l’interès per invertir en bateries i altres solucions de flexibilitat del sistema.
Més flexibilitat també millora el valor de les renovables
A mesura que augmenta la producció eòlica i solar, també creix la importància de disposar de mecanismes que aprofitin millor aquesta energia quan és abundant. Sense prou flexibilitat, hi ha més risc de trobar hores amb preus molt baixos o fins i tot negatius, i també més risc de desaprofitar producció renovable.
Reforçar l’emmagatzematge i la flexibilitat de demanda esdevé clau per evitar-ho. Això no vol dir que les bateries facin desaparèixer automàticament aquests episodis, però sí que milloren el preu capturat per les renovables i en redueixen la vulnerabilitat davant hores de sobreoferta.
Per això, l’encariment del gas no només fa més atractiva la flexibilitat i l’emmagatzematge. També de retruc fa més rendible la inversió en energies renovables gràcies a un major aprofitament de l’energia que generen.
Els PPA renovables esdevenen un refugi davant la volatilitat
Les renovables amb preus pactats a llarg termini (PPA) guanyen encara més valor quan el mercat es dispara. En un context de forta volatilitat del gas i de l’electricitat, els PPA signats abans de la crisi actuen com una assegurança: permeten mantenir un preu estable al marge de les pujades sobtades del mercat majorista. Això protegeix tant el comprador, que redueix exposició a pics de preu, com el promotor renovable, que assegura ingressos més previsibles.
La diferència es veu bé si es compara l’ordre de magnitud dels preus. Segons Pexapark, l’índex europeu de preus PPA va tancar el gener de 2026 en 45,60 €/MWh. En canvi, al mercat diari espanyol, el preu mitjà va arribar als 136,86 €/MWh el 10 de març. Tot i que no són magnituds estrictament idèntiques, perquè els PPA tenen estructures i terminis diversos, la comparació il·lustra bé la idea de fons: com més inestable és el mercat fòssil, més valor té haver tancat abans un preu estable amb renovables.
L’electrificació de la calor es torna més competitiva
L’encariment del gas també reforça l’atractiu econòmic de l’electrificació de la calor, tant en edificis com en part de la indústria. Això afecta especialment tecnologies com les bombes de calor, que permeten substituir consum fòssil per electricitat de manera molt més eficient.
L’Agència Internacional de l’Energia destaca que el potencial de les bombes de calor per reduir dependència del gas és especialment elevat a la Unió Europea, i assenyala que en el context europeu els estalvis anuals per a llars que substitueixen una caldera de gas per una bomba de calor poden arribar a l’entorn dels 900 dòlars anuals en escenaris de preus elevats.
La mateixa agència subratlla també el potencial industrial d’aquestes tecnologies, especialment en sectors com el paper, l’alimentació o la química, on ja hi ha aplicacions viables per substituir part de la calor avui coberta amb gas. La comparació econòmica s’entén millor si es mira el cost de la calor útil i no només el preu de l’energia d’entrada. Una caldera de gas no transforma tot el combustible en calor aprofitable: si s’assumeix una eficiència del 90%, un gas als preus actuals (56,45 €/MWh) equival a uns 62,7 €/MWh de calor útil. En canvi, una bomba de calor amb un rendiment de 3 a 1 pot generar tres unitats de calor per cada unitat d’electricitat consumida, de manera que una electricitat als preus actuals (136,86 €/MWh) equival a uns 45,6 €/MWh de calor útil (IEA). A mesura que s’encareix el gas, encara millora més la competitivitat de l’electrificació eficient de la calor.
El vehicle elèctric amplia l’avantatge de cost d’ús
L’augment del petroli i dels carburants també reforça la competitivitat econòmica del vehicle elèctric. La diferència no s’explica només pel preu inicial del vehicle, sinó sobretot pel cost d’ús: com més cars són la gasolina i el dièsel, més gran és l’avantatge operatiu d’un cotxe elèctric.
A començaments d’any, el Ministeri per a la Transició Ecològica estimava a Espanya un cost de 9,11 €/100 km per a la gasolina 95. Dos mesos després, amb el repunt dels carburants i el preu mitjà de la gasolina 95 en 1,666 €/l (09/03/2026), un vehicle de combustió passa a tenir un cost energètic d’uns 10,00 €/100 km. En canvi, un vehicle elèctric amb un consum de 17 kWh/100 km carregat a 0,15 €/kWh manté un cost d’uns 2,55 €/100 km. Això vol dir que el diferencial de cost d’ús a favor del vehicle elèctric passa d’uns 6,56 €/100 km a 7,45 €/100 km. En 20.000 quilòmetres anuals, l’avantatge econòmic de l’elèctric augmenta d’uns 1.312€ a uns 1.490€ l’any. Dit d’una altra manera: l’encariment recent dels carburants amplia encara més l’avantatge econòmic del vehicle elèctric en cost d’ús.
Accelerar la transició és també una decisió econòmica
La lliçó que deixen aquests episodis no és nova, però cada nova crisi la fa més visible. Una economia dependent del petroli i del gas està més exposada a xocs de preu, inestabilitat i costos inesperats. En canvi, un sistema basat en renovables, flexibilitat, electrificació i contractes estables és més resilient.
Per això, l’encariment dels combustibles fòssils empitjora sobretot la factura energètica de qui en continua depenent, en canvi les dades mostren que la rendibilitat econòmica de la transició energètica es fa cada cop major.
