Durant aquest curs, la celebració de Montserrat oferirà mil activitats diferents
L'any 1987 Montserrat va patir un altre trauma: l’incendi provocat simultàniament en quatre punts de la muntanya, al pic de l’estiu.
Foto: GETTY
La celebració del mil·lenari del monestir de Santa Maria de Montserrat és una bona avinentesa per reflexionar sobre els reptes que s’enfronta la conservació de la natura a Montserrat i l’espiritualitat associada. Al llarg d’un any, aquesta celebració oferirà mil activitats diferents, amb gran diversitat temàtica. Si comparem els objectius de la celebració amb el lema del monestir (natura, cultura i espiritualitat) crida l’atenció l’absència de la natura. Hi ha un sol objectiu dedicat al medi ambient, i només cal mirar les accions que s’hi vinculen per adonar-se'n com n’és de diferent aquest concepte del de patrimoni natural.
Montserrat és un massís tingut per sagrat des de temps immemorials, considerat per molts el cor de Catalunya, que segueix exercint una atracció i fascinació extraordinàries. La vida eremítica hi va començar segles abans de l’establiment de la primera comunitat benedictina, i va assolir tant de prestigi que durant l’època de més esplendor del monestir de Santa Maria (XIV-XVI), el pelegrinatge no acabava al santuari sinó que incloïa la visita als ermitans, molts dels quals tenien fama de savis o de sants, i vivien en petits ermitoris arrapats a les agulles, més amunt del monestir.
La Guerra del Francès no sols va comportar la destrucció del gran monestir de Santa Maria, l’any 1812, sinó també de totes les ermites històriques, així com l’assassinat dels ermitans. La vida monàstica encara no s'havia restablert del tot quan va rebre l’estocada de la Desamortització (1832-35), per la qual el nou nat govern nacional espanyol va arrabassar les extenses propietats que sostenien la comunitat monàstica. L’eremitisme ja no es va recuperar més, si n’exceptuem l’efímera revifalla que va viure entorn del Pare Estanislau a finals del segle passat (1968-72).
La recuperació monàstica a finals del s. XIX va coincidir amb l’inici del turisme. Mancada de recursos, la comunitat va apostar-hi. Si abans només eren pelegrins o treballadors els que pujaven a Montserrat, a partir d’aleshores, amb el cremallera i l’aeri, començaren a arribar turistes, gradualment més nombrosos, que van esdevenir la principal font d’ingressos del monestir.
El Parc Natural de Montserrat no ha tingut mai la planificació, la governança, ni la gestió adequades per poder fer front als grans reptes amb què s’enfronta
El Patronat creat a mitjans del segle passat es va centrar en la gestió de l’ús públic entorn del monestir de Santa Maria, creant els equipaments i serveis que s'han anat reformant darrerament. La intensificació turística va augmentar més, encara, amb l’obertura de la carretera i la creació del gran aparcament que van permetre l’accés al turisme passiu dels turoperadors. El monestir femení de Sant Benet, creat el 1950 en un replà de la muntanya, ha romàs al marge de la majoria dels problemes esmentats.
L'any 1987 Montserrat va patir un altre trauma: l’incendi provocat simultàniament en quatre punts de la muntanya, al pic de l’estiu. Bona part dels boscos del massís van cremar, i també ho haurien fet els dos monestirs si no hagués estat per l’efectiva intervenció dels bombers. Passada la commoció, una de les reaccions del govern de la Generalitat va ser declarar Parc Natural el massís i Reserva Natural la part més alta, la zona eremítica, des de la cota del monestir de Santa Maria (720 m) fins al cim de Sant Jeroni (1236 m), que es va materialitzar dos anys més tard.
Suposem que per reconèixer la singularitat de l'espai protegit modern establert damunt d’un massís sagrat ancestral, amb dos grans monestirs benedictins, el parc natural fou adscrit a Presidència, cas únic al país. Aquest fet, que semblava honorar la muntanya santa i la patrona de Catalunya, a la pràctica ha creat un sistema de governança més complex i menys efectiu que en la resta de parcs, i no li ha permès disposar mai dels mitjans tècnics i econòmics indispensables per garantir la conservació d'un patrimoni natural, cultural i espiritual extraordinari sotmès a una pressió d’ús públic tan intensa.
La tardor de 2006 vàrem organitzar a Montserrat el primer taller internacional de la Iniciativa Delos (sorgida al si de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN) amb el lema 'Espais naturals protegits i Espiritualitat', en el qual vam examinar els reptes als quals s'enfronten els espais naturals sagrats en els països tecnològicament desenvolupats com el nostre, molts dels quals han quedat integrats en parcs nacionals o naturals. La llarga preparació i el suport governamental va permetre consensuar, amb els principals actors, cinc objectius orientats a protegir i posar en valors el caràcter espiritual de Montserrat, dels quals només un ha estat parcialment assolit, el que té relació amb l’ambientalització dels equipaments, del qual parlen algunes activitats del mil·lenari.
En paral·lel, el 2006 una iniciativa dels quatre municipis del parc per establir un entorn de protecció va començar a fer camí, i es va completar el 2018 amb l’aprovació del Pla de gestió del Parc Rural de Montserrat, impulsat per la Diputació de Barcelona, que aplega 13 municipis de l'entorn de l’antiga muntanya santa, per protegir-la de les principals amenaces, sobretot urbanístiques.
El Parc Natural de Montserrat no ha tingut mai la planificació, la governança, ni la gestió adequada per poder fer front als grans reptes amb què s’enfronta, malgrat ser en gran part propietat del monestir i de la Generalitat. Uns reptes que han anat creixent amb els anys i que ara son enormes. Ara mateix el seu esquifit equip de gestió no té director ni tècnic d’ús públic, ni disposa de cap cos propi de guardes, malgrat ser el parc natural més visitat del país, amb 2,5 milions de visitants a l’any concentrats entorn del monestir de Santa Maria i més de 700.000 excursionistes i escaladors a l’any escampats per les agulles i corriols del massís.
El mil·lenari del monestir de Santa Maria podria ser un punt d’inflexió positiu en la conservació del patrimoni natural, cultural i espiritual del massís
Ha arribat l’hora, segurament, de replantejar el model de governança i de gestió. I si el Patronat se centrés en la gestió dels entorns dels dos monestirs, mentre que la resta del parc natural i la reserva natural fossin adscrits al departament que té adscrits la resta de parcs, ara anomenat de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. D’aquesta manera es podria dotar adequadament el seu equip tècnic i impulsar estratègies de conservació efectives, que el Patronat no ha pogut desenvolupar.
D’entre les directrius consensuades el 2006 voldria remarcar-ne dues: el foment dels guiatges orientats a la sacralitat de la natura (patrimoni espiritual interreligiós i intercultural) que ajudi a transmetre les implicacions de respecte, netedat, silenci que se’n desprenen; i destinar una part de la reserva natural a reserva eremítica, lliure d’activitats esportives, on es poguessin rehabilitar algunes ermites històriques per acollir retirs silenciosos.
Estem convençuts que el mil·lenari del monestir de Santa Maria podria ser un punt d’inflexió positiu en la conservació del patrimoni natural, cultural i espiritual del massís. Amb una governança actualitzada, i amb els mitjans tècnics i econòmics que li corresponen, el Parc natural de Montserrat podria aplicar eines que en altres parcs naturals han demostrat la seva efectivitat, com ara la Carta Europea de Turisme Sostenible. Podria elaborar cartografies de tranquil·litat (desenvolupades al Regne Unit) i aplicar una estratègia per recuperar-la. Podria, fins i tot, aplicar les recomanacions més pertinents de resolucions i guies de bones pràctiques d’espais naturals sagrats i del manual espanyol de patrimoni immaterial.
