Curs. La dimensió urbana de la UE: estat de la qüestió

dilluns, 30 novembre, 2020 - 10:00 a 11:30

LA DIMENSIÓ URBANA A LA UE: ESTAT DE LA QÜESTIÓ

CUIMPB

 

INSCRIURE'S  Imprimir

 

Aquest curs serà online. És gratuït i cal inscriure's en aquesta pàgina

 



La necessitat de dissenyar polítiques de desenvolupament urbà sostenible ha adquirit en els últims anys una importància sense precedents degut al creixement de les zones urbanes, d’altra banda la necessitat de repensar l’àmbit urbà serà més rellevant que mai en l’escenari post-COVID19.

La UE ha estat l’espai polític i econòmic on s’ha cristal·litzat de manera més tangible el desenvolupament d’un marc normatiu pel foment de les polítiques urbanes sostenibles. Per fer-ho, la UE ha fomentat la implantació de polítiques urbanes integrals (multinivell, multidimensional i multiactor) a partir de declaracions polítiques com la Carta de Leipzig (2007), però també d’instruments com els programes europeus URBAN, URBACT, EDUSI i UIA. D’altra banda, la redacció de l’Agenda Urbana de la UE (UAEU), on s’han constituït 14 partenariats temàtics amb un model de treball multinivell de cooperació entre els estats membres, regions i el món local, ha estat el principal instrument de governança provat fins ara.

Actualment Europa segueix generant discurs en l’àmbit urbà, és per això que l’any 2019 el Centre de Recerca de la Comissió Europea (JRC) va elaborar el document per al debat “The Future of Cities”, on enumerava els principals reptes i tendències als quals hauran de fer front les ciutats europees del futur. Cal dir que aquests reptes no faran més que exacerbar-se després de l’actual crisis originada per la pandèmia del COVID19.

La tasca feta durant tots aquests anys, cristal·litzada en la UAEU, els programes europeus i la recerca del JRC, ha estat clau per influir en les prioritats del Nou Marc Financer de la UE (2021-2027), on la dimensió urbana pren una dimensió important amb la previsió de l’aprovació de la nova Iniciativa Urbana Europea, dotada amb un pressupost de 500 Milions €, o bé la inclusió de l’objectiu polític “Una Europa més propera als ciutadans”, que inclou l’àmbit urbà, en la nova política de cohesió.

 

En aquest webinari reflexionarem sobre el paper que ha tingut la UE en la configuració de les polítiques urbanes i parlarem del seu futur tenint en compte l’actual crisi del COVID19 i com aquesta pot fer canviar les prioritats de la UE i del seu discurs urbà.

 

 
30/11/2020 - Sala Mirador CCCB
10:00 - 10:10 Inauguració

- Maria José Garcia Celma, directora acadèmica del CUIMPB-Centre Ernest Lluch
- Pilar Díaz i Romero, diputada adjunta a l'Àrea de Presidència i delegada per a les Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona
   
10:10 - 11:10 Taula rodona

Currículum vitae Irene Navarro
Currículum vitae Jon Aguirre
Currículum vitae Eloi Juvillà

Modera: Gerard Mayol, tècnic de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona
 
  • El paper de la Diputació de Barcelona com a pont entre Europa i el món local en el discurs urbà
    Eloi Juvillà, Direcció de Serveis d’Edificació i Logística, Diputació de Barcelona
  • La nova planificació estratègica
    Irene Navarro , coordinadora del Gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)
  • Planificació urbana integral, aprenent d'Europa
    Jon Aguirre Such, soci de Paisaje Transversal i autor del llibre “Planificación Urbana Integral, aprendiendo de Europa”
11:10 - 11:25 Preguntes obertes
   
11:25 - 11:30 Cloenda
Oficina d'Europa i Estratègia Internacional de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona
   

 

Organitzador: 
CUIMPB
Categories: 
Smart cities/Planificació urbana

Relacionats

Opinió

Jane Jacobs va entendre que una ciutat no podia ser tractada com una màquina amb unes peces que fan funcions precises, sinó que és un entramat de relacions, intercanvis, interessos, i sentiments. La clau per desxifrar el misteri de la ciutat es trobava en allò que feien els individus.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Opinió

Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.

Butlletí