Això del futur… ¿té ‘arreglo’?

En un passat no molt llunyà, érem molts els que teníem la sensació que, a grans trets, anàvem «progressant adequadament» cap a un futur que, tot ho indicava, seria millor que el que, en el seu dia, van perseguir els nostres pares. Era una idea estimulant que, com a testimoni de l’evolució dels temps, havia passat d’avis a néts, una prova fefaent de que podíem seguir vivint amb cert optimisme. Però tot d’una —molt especialment des de l'11 de setembre del 2001— el món es va tornar més hostil. Des d’aleshores, sense pressa però sense pausa, s’ha anat anar estenent un mantra de negror que ha provocat que força gent pateixi certa incapacitat per imaginar un demà més esperançador.

"A Fixing the Future una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món"

Afortunadament no tothom ha optat per acatar que ens en anem en orris. També són moltes les persones que no combreguen amb aquesta cançoneta tan carregosa i improductiva. Va quedar clar els passats dies 7 i 8 de juny quan fins a 600 persones vam omplir el CCCB per assistir a la segona edició de Fixing the Future, organitzat per Atlas of the Future en col·laboració amb Hola Luz, Aigües de Barcelona i el CCCB. En aquestes jornades, una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per «passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món». Les intervencions van anar concatenant de forma àgil els grans blocs de temes a tractar: alimentació, residus, ciutats, clima i biodiversitat.

Els changemakers van ser molt diversos. Per parlar dels aliments vam gaudir, per exemple, de grans xefs d’alguns dels millors restaurants del món. Com el brasiler Álex Atala, una de les estrelles de la sèrie Chef’s Table (Netflix) qui, des del D.O.M de Sâo Paulo, investiga i preserva els ingredients autòctons brasilers. O l’ escocès Jock Zronfrillo, cap del restaurant Orana d’Adelaida, Austràlia, des d’on, a través de la seva fundació, recupera els ingredients i les tècniques culinàries dels pobles originaris australians, artífexs d’una cultura mil·lenària llargament ignorada. Zonfrillo, que ha portat la cuina aborigen a la màxima contemporaneïtat, ha documentat (i protegit legalment) més de 10.000 ingredients nadius i dóna suport a les comunitats per que puguin fer una comercialització justa dels seus productes.

Álex Atala. Autor: Ricardo D'Angelo

Vinguda de Mallorca, la autodidacta Maria Solivellas, xef de Ca na Toneta, va explicar com ha triomfat fent servir exclusivament ingredients de l’ illa, on ha descobert i recuperat varietats vegetals que no sabia ni que existien. Una altra dona increïble, la Jyoti Fernandes, va parlar de com produïm els aliments. Activista de Via Campesina, un moviment internacional que coordina camperols d’arreu del món per lluitar per la sobirania alimentaria, la justícia climàtica i els drets dels camperols, practica l’agroecologia i l’autosuficiència alimentària a la seva granja de Dorset, al Regne Unit i ens va animar a tots a que ens féssim agricultors i que dediquéssim al menjar (i a la seva producció) tot el temps que realment es mereix.

Jyoti Fernandes

En el bloc dels residus, va destacar, entre altres, Dulcinea Meijide, directora de desenvolupament de SUEZ Espanya, qui ha aconseguit grans estalvis de recursos en aquesta empresa dedicada al tractament d’aigües i gestió de residus gràcies a l’economia circular. Va introduir el concepte de biofactoria, que transforma les tradicionals depuradores en instal·lacions generadores de recursos com biogàs, fertilitzants i aigua regenerada. Capdavanters en la lluita contra la obsolescència programada, Miquel Ballester, líder d’innovació circular de la companyia de telefonia neerlandesa Fairphone, va exposar com s’ho han fet perquè els seus telèfons mòbils tinguin llarga vida i estiguin conformats per materials justos i obtinguts d’acord a bones condicions laborals. Per parlar del plàstic va venir, procedent de Camerun, Ismaël Issome, fundador de l’associació Madiba&Nature qui, després de mostrar imatges de immenses platges a vessar de plàstics, va presentar el seu projecte: fabricar petites canoes de pesca fetes amb ampolles.

Ismaël Issome. Font: Madiba&Nature

Però, ¿com reduir d’un cop per totes l’ús d’ aquest material tan imperible? Doncs Lise Honsinger, al front de la startup Notpla treballa per substituir els embalatges plàstics per d’altres biodegradables...i comestibles!, com els que presenta la línia d’ampolles i receptacles Ooho!, fetes d’extractes d’algues.

"Segons l’ arquitecta britànica Carolyn Steel, hem d’aconseguir que les ciutats generin, dins del possible, els aliments que necessiten els seus habitants"

La majoria de residus i també la despesa de recursos, es generen a les ciutats, on ja hi viu més de la meitat de la població mundial. Què cal fer perquè que les urbs evolucionin de forma adequada? Segons l’ arquitecta britànica Carolyn Steel, hem d’aconseguir que les ciutats generin, dins del possible, els aliments que necessiten els seus habitants. Fins a la Revolució Industrial les ciutats es modelaven a partir de les rutes per les quals arribaven aquests productes, però després aquesta interacció es va interrompre. Cal recuperar els vincles entre camp i ciutat i reconnectar els ciutadans a la natura, digué.