Canviar la cosmovisió per ser sostenibles

Membre de Sterna grup de Natura i SOS Costa Brava
18/02/2019 - 11:15

Malgrat que en parlem molt de sostenibilitat, no acabem de tenir clar que es la sostenibilitat i el que encara es més difícil ni imaginem com hi podem arribar. Certament no es simple doncs, cal entendre la sostenibilitat com un procés social, orientat políticament,  però destacant que en aquest procés el ciutadà te un paper primordial i insubstituïble. Estem parlant d’una nova ciutadania que té una visió del món (cosmovisió) completament nova socialment i políticament, especialment pel que fa a les relacions entra els humans i la Natura i el medi ambient. Avui dia es habitual escoltar la paraula sostenibilitat en boca d’economistes, ambientalistes, polítics, científics, industrial i també de la gent del carrer. En aquestes circumstancies cal fer-nos una pregunta: Tots els que utilitzen el terme sostenibilitat volen dir el mateix? Òbviament, no.

Quan els economistes parlen de sostenibilitat, habitualment ho fan per referir-se a un creixement econòmic estable. Els ecòlegs i ambientalistes ho fan referint-se a la capacitat de la Natura de renovar i mantenir els recursos que consumim. El mon de la industria vetlla per la viabilitat de les empreses quan els recursos comencen a minvar. Els polítics es preocupen por la gestió estable dels recursos del país i la protecció i expansió a llarg termini d’entitats públiques i privades. En qualsevol cas, el que sí que cal dir és que el conjunt d’aquestes diferents nocions de sostenibilitat cal que reflecteixin una cosmovisió ecològica que afecti a tota la realitat planetària i a totes les expressions de la vida.

"El conjunt d’aquestes diferents nocions de sostenibilitat cal que reflecteixin una cosmovisió ecològica que afecti a tota la realitat planetària i a totes les expressions de la vida"

La crisis ecològica actual afecta a tot el planeta i per tant a tothom, és doncs una preocupació global i per solucionar-la cal la estreta cooperació entre nacions, experts, entitats públiques i privades, polítics i tota la ciutadania. Des de diferents sectors (en particular acadèmics) es postula que la crisis ambiental es més una conseqüència del comportament humà i del que les persones fem en el dia-a-dia que no pas dels plantejaments tecnològics que, per suposat són un element bàsic i ineludible i al final hem de parlar de bons o dolents usos de la tecnologia. Però vet aquí que el comportament i les accions humanes son conseqüència de les idees, valors i creences i donat que aquets son elements culturals, sembla evident que una estratègia crucial per assolir un futur sostenible es la reconstrucció d’aquests elements culturals, és a dir de generar una nova cosmovisió (visió del mon).

L’espècie humana està sotmesa a dos forces motores que interaccionen entre sí. Per una banda tenim les dinàmiques neomaltusianes per les quals tots tendim a créixer i desenvolupar-nos sense parar fins que ens topem amb els límits que la Natura ens imposa. Normalment aquests límits són l’exhauriment o insuficiència dels recursos naturals, les malalties i les guerres. Per altra banda les dinàmiques culturals si bé tenen una base neodarwinista, es caracteritzen per la capacitat de seguir camins propis, fins i tot al costat de la mateixa base biològica. La cultura és una propietat emergent de la biologia i en conseqüència la trobem vinculada als processos evolutius biològics. Dit d’un altra manera, la cultura (des de la parla fins a l’art i la tecnologia) neix com una estratègia adaptativa de la especie humana i precisament és el que ens permet als humans adaptar-nos i progressar com essers vius.

"No tenim més alternativa si volem ser sostenibles que primer entendre com hem arribat a la situació actual i tot seguit a partir de la observació, reflexió i inevitablement l’experimentació establir nous funcionaments socioeconòmics i tecnològics"

No obstant, com la cultura és una propietat emergent amb una enorme creativitat i plasticitat, també ens fa capaços de crear dinàmiques contradictòries o fins i tot incompatibles amb els mateixos límits ecosistèmics i evolutius de l’esser humà. Paradoxalment, aquesta extraordinària capacitat dels essers humans d’evolucionar biològicament i culturalment ens ha permès sobreviure amb èxit, però també pot portar-nos al col·lapse, si no trobem la manera de ser sostenibles. És a dir, actualment la nostra cultura ens pot portar a no reconèixer quins són els límits ecosistèmics i evolutius que tenim com qualsevol altra espècie.

L’expressió d’aquestes dues tendències antagòniques, per una banda créixer sense límits i a l’hora desenvolupar una cultura tecnocientífica per superar els límits que la Natura estableix, marca el context de com els humans establim les nostres relacions amb la Natura en un planeta finit. No tenim més alternativa si volem ser sostenibles que primer entendre com hem arribat a la situació actual i tot seguit a partir de la observació, reflexió i inevitablement l’experimentació establir nous funcionaments socioeconòmics i tecnològics.

El desenvolupament sostenible ha de fonamentar-se en una societat cooperativa de ciutadans èticament compromesos que ens permeti  gaudir de una qualitat de vida i benestar satisfactoris i durables.

El desenvolupament serà sostenible si el procés polític democràtic està dirigit a una cosmovisió integral i verificat i corregit contínuament quan calgui en un debat públic obert. En aquesta cosmovisió integral i integradora, cal mantenir-se en un delicat equilibri entre els valores i orientacions materials e immaterials i entre els valors individuals i col·lectius. El desenvolupament sostenible ha de fonamentar-se en una societat cooperativa de ciutadans èticament compromesos que ens permeti  gaudir de una qualitat de vida i benestar satisfactoris i durables.

¿Cóm Construir una Nova Cosmovisió?
Queda clar que per reconduir la situació actual no-sostenible i dirigir-nos cap a una societat veritablement sostenible, cal fer canvis culturals profunds que són complexos i difícils de portar a terme. La historia de l’esser humà mostra que som capaços de canviar i d’adaptar-nos a noves situacions, ho hem fet des de els orígens. Els dubtes sorgeixen quan ens cal pensar en desenvolupar canvis culturals complexos i aplicables a

a un planeta amb més de set mil milions d’humans i de fer-los profundament i acceleradament donada la urgència de la crisi ecològica en la que estem immersos.

Això implica redissenyar la nostra cultura actual amb profundes transformacions cosmovisionals que generin canvis individuals, econòmics, sociopolítics i de coneixement. Veiem tot seguit una breu aproximació a aquests canvis.

Canvis Individuals

            La felicitat, la qualitat de vida, la realització personal i el benestar en general ja no poden passar por la simple possessió de bens de consum. La qualitat en les relaciones humanes, estimular la pròpia formació, el plaer de gaudir de la Natura, de l’art i del coneixement son elements fonamentals per impulsar el canvi cosmovisional.

Canvis en el Coneixement

            El coneixement tecnocientífic no es en sí mateix negatiu, to el contrari, és un instrument indispensable pel desenvolupament de la societat sostenible. Ara bé, la intencionalitat en la creació i ús de tecnologia es essencial. Hem d’entendre i acceptar que cal posar límits a la manipulació i intervenció tecnològica que es fa a la Natura. Actualment, el model cultural dóna rellevància i prioritat  a les àrees de coneixement vinculades a la tecnociència i al rendiment econòmic directe i immediat. Un tipus de coneixement fonamentat en els valors de l’esser humà és fonamental per ser sostenibles i cal rebutjar la idea que és incompatible amb el coneixement pràctic i rentable.

Canvis Econòmics

            El canvi de model econòmic és el factor més important pels investigadors, experts i activistes implicats en la recerca de sostenibilitat. Existeixen diferents opcions de gran interès, como por exemple el decreixement. El que sí que cal dir és que la transformació del sistema econòmic actual en un que sigui sostenible, no pot fer-se sense una redefinició de les bases cosmovisionals de la ciutadania.

Canvis Sociopolítics

            En consonància amb l’anterior, cal un canvi col·lectiu tan de les nostres relacions amb la Natura com entre tota la humanitat. Cal destacar que el necessari equilibri en un mon complexe como el nostre, només pot assolir-se en processos que repleguin tots els grups socials i polítics i també els experts. És a dir, cal prioritzar el bé comú dins d’un sistema sociopolític just i equitatiu. Aquests canvis han de fer-se dins de cada societat, però també dins d’un marc global articulat internacionalment. Si no tenim en compte al planeta com un ecosistema global, que no entén de fronteres polítiques, no resoldrem el trànsit a la sostenibilitat. El planeta és l’única unitat ecològica que podem considerar si volem ser veritablement sostenibles.

            Sostenibilitat és sinònim de dignitat humana, per tan la crisi ecològica actual i la necessitat d’assolir un futur sostenible és una matèria urgent i global què exigeix solucions globals, però sobre tot la sincera i honesta cooperació entre totes les nacions i grups socials.


 

Categories: 

Relacionats

Article

La Xarxa per la Conservació de la Natura llença una enquesta per avaluar quantes persones estan implicades en la defensa del medi ambient com a voluntàries, quin és el seu perfil i el de les entitats que les acullen.

Notícia

 

Des de l’inici, el 14 de juny, del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, fins a 31 de juliol, a la demarcació de Barcelona s’han produït un total de 98 incendis forestals amb un total de 101,34 hectàrees afectades. D’acord amb l’informe, 63 incendis han estat en zones forestals, 25 en terrenys agrícoles i 10 en urbanitzacions.

Notícia

Els humans ja hem consumit tots els recursos que el nostre planeta és capaç de regenerar de manera natural en un any. Aquest 29 de juliol ha sigut l'Overshoot Day, s'avança tres dies respecte 2018, que se sumen als gairebé cinc mesos dels darrers trenta anys.

Butlletí