Aigua, l’or quotidià

Reportatge sobre la situació i els reptes de futur de l'aigua al món

Publicat a la revista Inspira. Fundació Roger i Torné

22/03/2016 - 14:35

L’aigua és vida, ho hem escoltat moltes vegades. Però potser no arribem a copsar tot el que significa. Potser té més sentit dir que la vida és aigua,o, com diu Ramon Folch, “la vida és un estat quàntic de l’aigua, és a dir, aigua organitzada”. La vida va sorgir dins l’aigua i, de fet, tots els fenòmens vitals necessiten l’aigua.

Nosaltres mateixos som en un 70% aigua i curiosament també un 70% de la superfície del planeta és aigua, salada, això sí; només un 2,5% és aigua dolça al nostre abast. I buscant aquests aproximadament 35 milions de km3 d’aigua dolça de la Terra1, l’esser humà ha anat escampant-se, sempre allà on pogués abastir-se d’aigua per viure.

I, si la vida és aigua, allà on no hi ha apareix la mort.

L’aigua al món
Tots els dies 1.400 nens moren
per malalties diarreiques a causa del consum d’aigua contaminada, la manca de sanejament i la higiene deficient2. Aquesta dada de sobte ens situa en el que significa realment l’aigua per la vida.

És cert que, gràcies a la cooperació internacional, i guiats pels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides3, avui el 91% de la població mundial utilitza fons d’aigua potable millorada, front a un 76% que n’utilitzava al 1990.

No obstant, a l’Àfrica subsahariana i Àsia, 663 milions de persones encara no tenen accés a aigua potable. Aquesta xifra puja fins a 2.365 milions quan parlem de persones que no tenen accés a sanejament.

Així, segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any podríem evitar 842.000 morts amb la millora de l’aigua, sanejament i higiene. Respecte a la salut infantil, als 504.000 nens que moren cada any, es sumen 161 milions de nens que pateixen retard del creixement o malnutrició crònica vinculada amb la falta d’aigua de qualitat4 .

L’or blau
Però, perquè estem en aquesta situació? És evident que la crisi de l’aigua està relacionada amb una distribució irregular (un islandès disposa de 575.000 m3/any, un libi disposa de 104 m3), però també amb la contaminació generalitzada dels recursos, el fort creixement demogràfic, la manca d’infraestructures de potabilització i distribució, etc.

A aquest panorama hem de sumar el fet que el 60% dels fluxos fluvials al món pertanyen a conques hidrogràfiques internacionals, un total de 263. Això vol dir que gairebé la meitat de la superfície terrestre és aigua que es mou travessant fronteres. Aquesta situació ha generat moltes tensions en les últimes dècades (Síria e Iraq versus Turquia; Israel versus Jordània, Síria i Liban, Egipte versus Etiòpia…) De fet els experts ja parlen d’un món que esclatarà en conflictes per l’or blau. No obstant, freqüentment l’aigua no és la font del problema sinó una arma més per atacar o pressionar la població civil per altres conflictes. El repte és, doncs, apostar per una cooperació real, a partir d’organismes supranacionals lligats a les conques hidrogràfiques que garanteixin tant el dret a l’aigua com la salut ambiental del propi recurs.

De fet, segons José Luis Martín Bordes (UN-Habitat/Global Water Operator’s Partnership Alliance ), amb tres bilions de dòlars anuals podríem portar aigua i serveis de sanejament a tota la població mundial. Per comparativa, seria el que costa més o menys una missió de la NASA. No obstant, un dels factors limitants es la manca de compromís polític d’alguns governs per poder elevar en l’agenda política el tema de l’aigua i el sanejament.

L’aigua a casa nostra
Nosaltres ho tenim fàcil. Obrim l’aixeta i disposem d’aigua preparada per al nostre consum. Sembla increïble que les nostres àvies encara anaren a rentar la roba als entranyables rentadors públics i existís la figura dels aiguadors, que abastien les famílies fins les primeres dècades del segle XX.

Així doncs, cada dia, per un sistema complex d’enginyeria ens arriben a l’aixeta els 130 libres que, de mitjana, consumim per persona a Espanya5 . Són els rius els que alimenten aquestes arteries –un 66,4% al 2015– amb l’ajut de les aigües subterrànies, un 30%, i un volum més petit, un 3,5%, ens arriba de dessaladores. Tot plegat ens costa al dia poc més de vint cèntims d’euro.

Però el nostre sistema no és perfecte. Caldria utilitzar els recursos hídrics de manera més eficient, establint sistemes de reciclatge de l’aigua i captació d’aigua de pluja, i gestionar de forma eficient la demanda –al món el consum d’aigua s’ha multiplicat per sis en l’últim segle–. A més, cal aconseguir una aigua de qualitat a tot el territori. Segons on vivim, i sempre potable, podrem gaudir d’una aigua de molta qualitat o d’una altra amb petites quantitats de metalls pesats o nitrats, entre d’altres, que, a poc a poc, poden afectar la nostra salut.

Aquesta por i un bon màrqueting ha fet que, a Espanya, el consum d’aigua embotellada no pari de créixer. Hem arribat a 5.331 litres d’extracció total i un consum anual de 112 litre per càpita. Ja som el vuitè país del món en la compra d’aigua embotellada6 .Això comporta un greu problema ambiental derivat de l’energia consumida en extracció i transport, i dels residus plàstics consumits. A més, sembla que aquesta aigua no està exempta de contaminació7 .

El cicle de l’aigua, un cicle sagrat! 
Els nostres avis acostumaven a nadar al riu, ell alimentava les collites i al seu voltant s’organitzaven les festivitats. Avui, tot i les iniciatives per recuperar-los, com el Projecte Rius, ens hem acostumat a veure aquestes masses d’aigua com un recurs, i no com un patrimoni natural indispensable per la vida.

Els rius ens nodreixen amb aliments, aigua o energia, són reserves de biodiversitat però, a més, el planeta necessita els rius per completar el cicle global de l’aigua entre el mar, l’aire i la terra. Els rius, amb els aqüífers subterranis, acumulen precipitació, que és conduïda per escorriment cap al mar, des d’on la humitat torna a la terra per mitjà de l’atmosfera. Així es mantenen també els gradients de salinitat dels deltes i ambients marins i costaners, el transport de sediments rics en nutrients cap deltes i estuaris o la renovació permanent de la fertilitat dels sòls entre d’altres.

Tots aquests serveis ecosistèmics globals estan en risc. Les últimes dades globals de quina és la qualitat de les aigües a l’Estat Espanyol són del 2005. En aquell moment Greenpeace8 va elaborar un informe on posava de relleu que només un 11% de les aigües superficials i un 16% de les subterrànies estaven en condicions de complir els objectius ambientals de la Unió Europea, condensats en la Directiva Marc de l’Aigua9.

Les causes són diverses, com ara els abocaments industrials o la contaminació agrícola o ramadera –només a Catalunya, el 30% de les aigües subterrànies estan contaminades per nitrats de la indústria ramadera– però, sobretot, les aigües estan contaminades pels abocaments derivats del sanejament urbà.

Per tant, uns dels majors reptes del nostre sistema és destinar més recursos i tecnologia per retornar aigua realment neta, regenerada, als ecosistemes fluvials, que asseguri els serveis ambientals que els rius aporten a la societat, així com la garantia de l’abastiment en un futur. Cal tancar el cicle.

Nadant contra corrent
Arriba setembre i els rius de les valls de Mont Kenya es sequen, no portaran aigua fins al març. Això està amenaçant directament la supervivència de les comunitats que en depenen, la seva vida i la seva agricultura. Abans, aquests rius eren nodrits pel desgel de les glaceres. Com les de Mont Kenya, també les glaceres de Kilimanjaro de Tanzània i les muntanyes Rwenzori d’Uganda han perdut ja el 82% de la seva superfície i és molt possible que desapareguin per complet en l’espai de dues dècades.

És només un exemple. Moltes comunitats a diversos països del món depenen de l’aigua acumulada a glaceres, que està experimentant un retrocés a nivell global. Altres factors, com la variabilitat de les pluges i l’augment dels fenòmens extrems, com inundacions o sequeres, també afectaran l’abastiment i qualitat de l’aigua. En general, com apunta l’IPCC, “ja és evident que els recursos d’aigua dolça són vulnerables i poden resultar greument afectats pel canvi climàtic. Les conseqüències poden ser molt greus per societats humanes i ecosistemes”.10

La conca mediterrània serà una de les més afectades a nivell global. Tots els estudis ho confirmen. L’últim preveu que al 2100 els nostres rius tindran de mitjana un 34% menys de cabal, arribant al 50% en la tardor11.

A l’àmbit global cal sumar l’augment de població, sobretot a les zones més vulnerables del planeta, uns 3.000 milions més de persones al 2050 segons les Nacions Unides. De fet, es preveu que un 40% de la població mundial viurà a conques amb estres hídric ja al 2050.

La situació confirma que tenim al davant un gran repte social, econòmic i ambiental, que necessita de la cooperació internacional. Està en joc la salut de milers de persones i, en definitiva, la vida al planeta blau.

Bibliografia:

  1. L’aigua: recurs bàsic abundantment escàs.  Ramon Folch i Guillén
  2. ‘Estado mundial de la Infancia 2014’ de UNICEF  https://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/emi_2014_0.pdf
  3. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Informe de 2015  (http://www.un.org/es/millenniumgoals/pdf/2015/mdg-report-2015_spanish.pdf)
  4. Informe 2015 del PCM sobre el acceso a agua potable y saneamiento. (http://www.who.int/water_sanitation_health/monitoring/jmp-2015-key-facts/es/)
  5. Instituto Nacional de Estadística (http://www.ine.es/prensa/np934.pdf)
  6. IRI y Federación Europea del Agua embotellada
  7. Real M1, Molina-Molina JM2, Jiménez-Díaz I1, Arrebola JP1, Sáenz JM1, Fernández MF3, Olea N3.  Screening of hormone-like activities in bottled waters available in Southern Spain using receptor-specific bioassays. (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25454229)
  8. agua. La calidad de las aguas en España.Un estudio por cuencas http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/agua-la-calidad-de-las-aguas.pdf
  9. Directiva Marco del Agua. Cat (http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/directiva_marc/Principis_DMA_ca.pdf Cast: http://www.magrama.gob.es/es/agua/temas/planificacion-hidrologica/marco-del-agua/default.aspx
  10. EL CAMBIO CLIMÁTICO Y EL AGUA. Documento técnico VI del IPCC https://www.ipcc.ch/pdf/technical-papers/ccw/climate-change-water-sp.pdf
  11. Pascual, Diana; Pla, Eduard; Lopez-Bustins, Joan A.; Retana, Javier; Terradas, Jaume. “Impacts of climate change on water resources in the Mediterranean Basin: a case study in Catalonia, Spain” Hydrological Sciences Journal 60(12): 2132-2147 DOI: 10.1080/02626667.2014.947290 diciembre de 2015
    http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/aigua_canvi_climatic.pdf

 

Categories: 

Relacionats

Acte
22/03/2022 - 00:00
Article

L’Or blau és una exposició per conèixer i repensar la nostra relació amb l’aigua, comprendre la seva realitat invisible i aprendre com podem fer front a un dels reptes més essencials per al futur del nostre territori i de tota la humanitat. 

Article
 

Butlletí