"Tenim el futur dels pagesos a les nostres mans"

Sostenible.cat
29/06/2009 - 00:00
Rosa Solà parla de manera clara, directa i tracta l'alimentació des del punt de vista nutricional, econòmic i també polític. Presidenta de l'associació Slow Food Barcelona Vázquez Montalbán, és traductora, intèrpret i mare. Ha viscut a Itàlia, França i Escòcia i ha traduït, entre d'altres, Manuel Vázquez Montalbán i Darío Fo. Ha estat ponent del seminari Viure a poc a poc. Una alternativa al ritme de vida actual, celebrat a Girona el passat mes de maig.

Us han anomenat "els que mengen a poc a poc"...
Sí, va ser a la televisió però, òbviament, no és així de literal. L'associació internacional Slow Food va néixer a Itàlia el 1989 amb un primer objectiu gastronòmic, però aviat es va fer més ampli i ara ens anomenem associació ecogastronòmica. Lluitem contra la homogeneïtzació del gust.

Contra trobar els mateixos tomàquets, pomes i enciams a tots els supermercats del món?
A la Xina es produeixen 88.000 milions de tones de pomes fuji que, després de passar per disset mans i augmentar de preu, arriben a les grans superfícies d'aquí. És insostenible i un abús contra el pagès productor. I les nostres pomes, les que tota la vida s'havien collit aquí?

Els pagesos hi tenen molt a veure, oi?
Són la base, tenen un paper molt important i, per tant, creiem que és una professió que cal revaloritzar. Avui només el 2% de la població es dedica al món rural, quan fa 50 anys arribava al 30%. Ells tenen la clau per canviar el sistema intensiu actual i nosaltres, com a consumidors, tenim el seu futur a les mans.

Girona és una de les províncies amb més transgènics, quina és la vostra opinió?
A l'Estat espanyol es cultiva el 80% del panís transgènic d'Europa, i la major part és a Catalunya i Aragó. Però el més greu és que ja no existeix el panís ecològic, perquè ha estat contaminat! Creiem que els transgènics no són la solució, que cal apostar pels productes ecològics, respectuosos amb el medi ambient i les persones.

Com veus les actuals crisis alimentàries (grip porcina, fam, etc)?
Coincideix que cada vegada que faig una ponència o una entrevista sorgeix una nova crisi alimentària! L'actual grip porcina es deu, en gran part, a la producció intensiva. Creiem que aquest no és un bon model, com tampoc no s'entén que aquí engreixem porcs i ens quedem els purins perquè els consumeixin a Holanda. D'altra banda, si mengéssim menys proteïna animal hi hauria menys crisis alimentàries. Espanya és el segon consumidor mundial de carn, després dels Estats Units.

Quines alternatives ofereix Slow Food?
Més que donar unes solucions clares volem que la gent es faci preguntes, que es qüestioni què menja, com ho menja, qui ho ha produït, on s'ha cultivat... Mai s'ha parlat tant de cuina i mai hem menjat tant malament. Des l'entitat Slow Food potenciem la cuina tradicional, incentivem el consum responsable, els productes de temporada, ecològics i locals. Tots els consumidors tenim un poder i podem modificar el que es troba als mercats, podem ser coproductors de productes més bons, nets i justos.

I quin tipus d'activitats realitzeu?
Cada convivium és diferent i realitza aquelles activitats que més s'adapten al seu entorn. En el cas de Barcelona, tenim poc espai agrícola i ens centrem més en la difusió. Un exemple és la Slow Cook Jam session que vam fer el passat 26 de març, on diversos xefs van anar al mercat de la Boqueria per comprar peix "sense preu" -el que es llença perquè no té demanda- i cuinar-lo de forma creativa. També protegim productes a través de declarar-los baluards, com la mongeta del ganxet o el gall del Penedès.

A títol personal, tenies una predisposició per ser slow?
Jo no vaig voler saber res de la cuina fins als 25 anys però a casa es menjava bé, la mare feia cuina tradicional catalana i mai es llençava res. Poc a poc vaig anar entrant a la cuina i també coneixent, a través de les traduccions, què era Slow Food. Quan t'adones del que mengem i les implicacions que té per a l'economia, la gent i la natura, decideixes passar a l'acció. Animo a tots els lectors i lectores a fer-se preguntes i trobar les seves pròpies respostes locals!

(P)

Viure a poc a poc

El seminari Viure a poc a poc. Una alternativa al ritme de vida actual, organitzat per l'Aula d'Humanitats del Centre Cultural la Mercè i la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, va reflexionar al voltant del temps, la felicitat, l'alimentació i el benestar, tot en el marc del moviment Slow. El seminari va comptar amb la presència de Carl Honoré, periodista i escriptor del llibre Elogio de la lentitud, assaig de base que reivindica l'acció slow en tots els camps de la vida (feina, família, sexualitat, temps lliure). A la pàgina web del seminari podeu consultar material i bibliografia interessant sobre el tema.

Etiquetes: