Stephen Sterling: 'La sostenibilitat ha de formar part de la cultura universitària'

Stephen Sterling és un dels experts europeus de més renom en educació pel desenvolupament sostenible, sobretot a l'àmbit universitari. Actualment forma part del Centre for Sustainable Futures de la Universitat de Plymouth, al Regne Unit. Abans de l'estiu, va visitar Barcelona per participar-hi a un seminari de la xarxa de recerca en educació a la sosteniblitat. Vostè afirma que amb incloure nous cursos sobre sostenibilitat a les universitats no n'hi ha prou. Quina ha de ser doncs la implicació dels centres d'ensenyament superior en aquest àmbit? La meva visió és més global, efectivament. És el que jo anomeno un acostament institucional: és la universitat sencera la que ha de començar a pensar en termes de sostenibilitat. El model que defenso es basa en quatre Cs: els campus, el currículum o pla d'estudis, la comunitat en què hi és la universitat i la pròpia cultura universitària, és a dir, el seu funcionament global ha de basar-se en criteris de sostenibilitat. A la universitat de Plymouth ja han començat a aplicar aquest model. Com ho han fet? A la Universitat de Plymouth, que dins el context britànic és bastant gran, amb uns 30.000 estudiants, han aconseguit dedicar-hi fons per a un centre específic, el Centre for Sustainable Futures, que s'encarrega d'introduir en concepte de sostenibilitat en tots els àmbits de la universitat. Ara com ara estem treballant en un pla de cinc anys, i una de les bases, en la qual treballo, és aconseguir que la sostenibilitat formi part de tots els plans d'estudis. Qui decideix com introduir aquest factor a les carreres, i en quines s'ha pogut fer? Part dels fons econòmics del centre els dediquem a comprar temps de professors perquè el puguin dedicar a formar-se i mirar com incloure la sostenibilitat en els criteris de formació de cada especialitat. Per ara mirem d'aconseguir que un professor de cada facultat formi part d'aquest programa. Hem començat pels estudis amb més relació amb el tema, com ara les enginyeries i les ciències, però també estem treballant ja amb la facultat d'arquitectura, la de dret i la de treball social i infermeria. L'objectiu final és que tots els estudiants, de qualsevol disciplina, tinguin un mínim d'alfabetització sostenible. Un dels factors més complicats sembla ser la implicació de la comunitat de fora de la universitat. Com es pot aconseguir que es construeixin vies de comunicació entre l'àmbit acadèmic i la població general per poder difondre aquests criteris de sostenibilitat? Moltes universitats han esdevingut institucions llunyanes a la població on hi són, més pendents de les demandes del món dels negocis que de la gent que els envolta. De fet, això en alguns casos ha fet que hagin limitat l'oferta educativa cap a les demandes del mercat únicament. I, per altra banda, la globalització ha comportat en alguns casos que les universitats estiguin més preocupades d'atraure alumnes d'arreu del món que del seu espai proper. Però cal enfortir la relació entre la universitat i la societat on s'ubica. Jo diria que hi ha dues maneres de fer-ho. Per una banda, cal que les universitats s'obrin més a la gent, i que s'hi creïn vincles entre la institució i les agrupacions i organitzacions locals. Es pot fer, per exemple, oferint conferències obertes a tothom, aconseguint que la gent no universitària s'hi acosti als campus. A Plymouth fem el que anomenem 'fòrums amb la comunitat' tres vegades l'any per tractar temes directament relacionats amb la sostenibilitat local. L'altra via passa perquè la universitat surti dels seu aïllament. En lloc d'impartir cursos com si fos un món tancat, ha d'identificar-se amb els temes locals i del seu entorn, i incorporar-los tant en l'ensenyament com en la investigació. Quina ha estat la resposta fins ara a la incorporació de criteris de sostenibilitat a la universitat de Plymouth? Segons les enquestes que fem cada any, veiem que tant els estudiants com el personal de la universitat estan entusiasmats amb aquest pla. A més, demanem els estudiants que ens ajudin a l'hora de buscar idees per fer més sostenible tota l'organització de la universitat, i s'hi han implicat molt a l'hora d'opinar sobre com volen el campus: edificis fets amb materials sostenibles, augmentar la diversitat de flora als jardins de l'àrea universitària, aprofitar les teulades per posar-hi plaques solars i plantes... A més de Plymouth, quines altres universitats estan posant en marxa aquest tipus de visió global de la sostenibilitat? Crec que en general les universitats del Regne Unit, i sobretot les d'Anglaterra, encapçalen aquest moviment. A Anglaterra s'està realitzant una investigació a fons amb diners públics per veure com podem augmentar la sostenibilitat de totes les universitats. Hi ha d'altres experiències a diferents punts de l'Europa occidental, i hi destaquen Holanda i Suècia. Als Estats Units, per altra banda, el que hi ha és un gran canvi de mentalitat pel que fa específicament a la sostenibilitat dels campus, liderat per la organització Association for the Advancement of Sustainability in Higher Education. El mercat de treball valorarà el fet que els estudiants hagin rebut ensenyament sobre sostenibilitat? Crec que sí, i que hi ha una tendència creixent en aquest aspecte. Ara com ara no és un factor fonamental, però va guanyant importància. Moltes grans companyies s'estan prenent seriosament tot el que està relacionat amb el canvi climàtic i això genera una valoració afegida dels coneixements sobre sostenibilitat. És a dir, hi haurà demanda d'especialistes en sostenibilitat, sens dubte, però també d'aquells altres professionals (arquitectes, advocats...) que tinguin uns coneixements bàsics sobre sostenibilitat. Serà un plus, i en alguns casos arribarà a ser un requisit per part de les empreses. Com creu que evolucionarà la inclusió de criteris de sostenibilitat a les universitats en els propers anys? He treballat en l'àmbit de l'educació per la sostenibilitat durant més de trenta anys, que és molt de temps per a un tema com aquest, i sempre he estat bastant optimista. Encara no hem aconseguit que sigui al capdavant de la llista de prioritats a l'ensenyament, però crec que estem en un moment crític. Tota la presa de consciència sobre el canvi climàtic crec que comportarà canvis en la manera com les universitats enfronten la sostenibilitat, i de manera bastant ràpida. Ja ho veurem.