[SERIE DG] Genoveva Català, de l'Agència de Residus: 'volem arribar al 50% de recollida selectiva'

07/09/2007 - 00:00
Genoveva Català, gerent de l'Agència de Residus de Catalunya, òrgan dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge, valora en aquesta entrevista els resultats obtinguts fins ara en la gestió de residus, tota vegada que apunta els punts prioritats d'acció. Reconeix que hi ha temes a millorar, com ara la recollida de la fracció orgànica. (Foto: Eapc)
Més enllà dels resultats espectaculars en alguns municipis concrets, s'està arribant a un sostre en relació a la capacitat de recollida selectiva. La gent conscienciada ja fa temps que reciclem, com s'implica la resta? No crec en absolut que s'hagi arribat a un sostre. Catalunya està recollint selectivament el 30% dels residus que genera. Des de l'Agència de Residus de Catalunya hem plantejat un model que vol arribar a un 50%, hem recorregut una part del camí però encara ens en queda. Per a això, és clau i essencial el màxim impuls de recollida de la matèria orgànica, que duem a terme mitjançant ajuts a les entitats locals i premiant les bones pràctiques amb el retorn del cànon. Cada vegada els índex de recollida selectiva augmenten i són més els municipis que comencen a aplicar la recollida de fracció orgànica (d'altra banda, com estableix la legislació). Tanmateix, els resultats de l'orgànica no són prou bons i hi ha dificultats per obtenir compost de qualitat. Com ho valora? Els resultats de recollida de matèria orgànica estan evolucionant i els queda recorregut. Cal tenir en compte que hi ha municipis catalans amb molt bons resultats, quantitatius i qualitatius, utilitzant diversos sistemes de recollida. Els resultats depenen de molts factors, entre els quals es pot assenyalar: la voluntat tècnico-política del municipi per implantar aquesta recollida, el consens polític en el si del municipi, els recursos econòmics disponibles per a la implantació inicial i el seu desenvolupament i manteniment. També hi influeixen la sensibilització entre la ciutadania, la implicació de tots els agents, el projecte tècnic de recollida, el funcionament de l'empresa de recollida, etc. Recentment, l'Agència va organitzar les jornades CompostARC adreçades als titulars de les instal·lacions de tractament biològic, empreses de l'àmbit i del sector de tot Catalunya per analitzar la situació actual, les problemàtiques i les oportunitats d'aquestes instal·lacions. Quin balanç fa dels ecoparcs i dels processos de metanització? Qualsevol solució en la gestió dels residus no és única i totes les instal·lacions són complementàries entre si. Catalunya impulsa que tot residu té tractament, i per això hem posat en marxa infraestructures diverses. L'ecoparc és un model possible. Actualment recuperem materials que estan continguts en la fracció resta (tot el residu que ja no pot ser tractat), i en el cas de la matèria orgànica extreiem biogàs i així reduïm la biodegradabilitat que va a disposició final. Aquestes accions es duen a terme tal com indica la directiva europea. Què s'està fent en relació als sòls contaminats? El Consell de Direcció de l'Agència de Residus de Catalunya ha aprovat inicialment un esborrany de decret: el de sòls contaminats, que es proposa simplificar al màxim els processos que incorpora la norma legal, i donar les màximes facilitats a l'agent que vulgui descontaminar voluntàriament un sòl contaminat del qual sigui responsable. És per això que l'esborrany de decret preveu tres aspectes bàsics: resoldre per acord l'expedient entre l'afectat i l'administració competent, concedir ajuts per descontaminar el sòl i aplicar la figura del silenci positiu en benefici del responsable de la contaminació. També disposem d'un ajut d'un milió d'euros per a les administracions locals que tenen sòls públics contaminats. Quina va ser la seva primera decisió presa com a gerent? Conèixer personalment totes les persones al capdavant dels equips que integren l'Agència de Residus de Catalunya. I a continuació, poc a poc he anat tractant els components de cada equip. Quines són les tres prioritats del seu àmbit de decisió? La primera, actuar d'acord amb el Pla de govern establert per 2007-2010 i desplegar el nou model de gestió de residus. La segona, implantar la nova planificació d'infraestructures de gestió de residus 2007-2012. I la tercera, impulsar canvis normatiusque facilitin la gestió dels residus a Catalunya. Parlant en termes generals, i en clau de país, quines creu que són les tres fortaleses del seu àmbit? La primera fortalesa és que l'Agència de Residus de Catalunya és un referent a tot l'estat espanyol i el seu capital humà està molt professionalitzat. La segona, avançar en aspectes com la participació mitjançant el Consell per a la Prevenció dels Residus. El consell duu a terme un treball conjunt entre l'Administració, la societat civil i el sector de la gestió dels residus per tal de desplegar les polítiques de residus. I la tercera, el fet que a Catalunya comptem amb un sector de gestió dels residus molt preparat i que sap adequar la tecnologia a la realitat del territori. I les tres debilitats? Podem parlar de dos aspectes que requereixen tractament. El primer és que estem actuant amb energia per fer front al tancament de grans instal·lacions: el dipòsit controlat del Garraf i el futur exhauriment de la capacitat del dipòsit de Vacarisses, que impliquen una sèrie d'actuacions al territori. I hem d'actuar amb rapides. El segon element que requereix atenció és el gran volum d'envasos que es generen. Convé plantejar un escenari el més preventiu possible que faciliti vies de reciclatge més òptimes. Quins referents internacionals o estatals té la seva feina? L'Agència de Residus de Catalunya és un referent en gestió de residus i ha seguit les directives europees, fins i tot avançant-se en la seva promulgació. Això ens crea unes vies prou competitives. Els sistemes i models desplegats al nord d'Europa sempre han estat un referent. I també a la zona mediterrània com ara Itàlia i, en particular, la ciutat de Milà. A Catalunya, pel que fa a gestió de residus, hem adaptat el que podem adaptar millor d'Alemanya i Austria, per exemple. Quina part de la seva acció pot contribuir a lluitar contra el canvi climàtic? Qualsevol acció orientada a aprofitar els recursos que suposen els residus comporta un estalvi de matèria primera i d'emissions de CO2. D'altra banda, tot el tractament dels residus que recuperi el metà -un gas d'efecte hivernacle- també és positiu. En l'àmbit dels residus cal potenciar els tractaments en aquest sentit. Quins canvis creu que pot portar l'aplicació del nou Estatut en la seva agència? Del text de l'Estatut bàsicament ens afecta l'article número 146 de competència ambiental.

Completi les següents frases: Una campanya de conscienciació serveix per... sensibilitzar la ciutadania de l'acció comú que podem dur a terme. I, en el cas dels residus, l'objectiu és protegir el medi ambient. La feina dels periodistes és... informar tot contrastant les diverses fonts de què se serveixen. L'escola ha de jugar un paper... formatiu i educatiu de la persona. Quan arriben les vacances, m'agradaria... poder desconnectar. Abans, quan jo era petita, les coses eren... menys sofisticades. El futur dels meus fills és... esperançador. Internet ens ofereix... una finestra oberta a l'univers.

Relacionats

Butlletí