[SÈRIE DG] Frederic Ximeno, director general de polítiques ambientals: el poder local és fonamental

Amb l'entrevista a Frederic Ximeno comencem una sèrie d'entrevistes als responsables de sostenibilitat del govern català. Aniran passant per les pàgines de sostenible els directors generals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, així com el seu conseller, i els responsables d'altres departaments amb relació a la sostenibilitat

Diversos arquitectes es queixen de la burocratització de l'Avaluació ambiental de plans i programes (planejament urbanístic) i al·leguen que només porta retards... Quina valoració en fa? L'avaluació ambiental de plans i programes és un projecte europeu que emana de la Directiva XX/2001 i esdevé un instrument fonamental per a integrar la lògica sostenibilista i la matriu ambiental en la fase de presa de decisions. Per tant, és una eina fonamental i que progressivament prendrà una gran centralitat. Significa, per tant, un pas endavant per a l'impuls d'un model sostenibilista. Tanmateix, és un procediment nou, que incorpora un procés administratiu més al procés urbanístic -aquest si, un dels més burocratitzats que existeixen, i que no ha sofert cap canvi, si de cas només addicions des fa més de 50 anys-. Entenc, doncs, que alguns urbanistes es queixin, tot i que entenc menys que no es proposin canvis substancials en el procediment urbanístic. L'avaluació ambiental estratègica -del tot necessària, des del meu punt de vista- és ben transparent. No tinc inconvenient en acceptar que hi hagi hagut disfuncions durant el període on l'avaluació ambiental encara no estava inclosa al reglament urbanístic i durant el període transitori que preveu el reglament d'urbanisme. I fins i tot durant la posada en marxa tècnico-administrativa del procés. En tot cas, són disfuncions circumstancials, no pas estructurals ni funcionals. A partir del nou reglament d'urbanisme -i la futura llei catalana d'avaluació ambiental de plans i programes- considero que, precisament, és un procés molt poc burocratitzant -tot i que requereix els seus temps, lògicament-. Ben al contrari, és ben clar: amb l'avanç del Pla, en el termini d'un mes s'emet un Document de Referència, on ja s'especifiquen els principals elements ambientals significatius i s'integren les consultes preceptives -una novetat que també genera neguit en alguns urbanistes, però que cal integrar per mandat legal i, crec, per a millorar els processos de planificació; l'aprovació inicial incorpora l'Informe de sostenibilitat ambiental que incorpora l'anàlisi d'alternatives, la justificació de la solució plantejada i els objectius ambientals. Finalment, abans de l'aprovació provisional cal redactar una memòria ambiental que s'ha d'acordar entre el promotor del pla i el DMAH. Per tant, es tracta d'un acompanyament ambiental del procés de planificació, des del principi al final del Pla. Si s'integren professionals de l'ambient a l'equip de planificació i s'estableix una bona comunicació amb el DMAH, crec que ja és, i ho serà cada dia més, una eina de gran utilitat per als alcaldes i per als planificadors. Es requereix també algun canvi d'hàbits, com ara una atenció més gran als aspectes socioambientals a l'hora de planificar. Igualment, cal definir instruments, fixar criteris i millorar progressivament tots els aspectes tècnico-administratius del procés. Aspectes que estem abordant. També caldrà millorar la coordinació entre l'òrgan ambiental i l'òrgan substantiu -qui finalment aprova el pla-. Però no tinc cap dubte que aquesta eina es consolidarà i tindrà un impacte de primer ordre en la integració de la matriu ambiental com a base per a les decisions territorials i econòmiques. Una gran notícia per a la sostenibilitat. Quin creu que és el valor del poder local en la lluita per la sostenibilitat... i quina és la seva assignatura pendent. El poder local és fonamental per aprofundir en el model sostenibilista. De fet, la sostenibilitat, com la mitigació del canvi climàtic, requereix una acció multiescalar i multisectorial i, per tant, el món local és exactament igual d'important que els àmbits supralocals i l'àmbit personal. Les competències municipals en els àmbits de l'urbanisme, la mobilitat i el transport públic, la regulació de la construcció, la gestió de residus, la definició de models comercials... són aspectes clau per a assolir models sostenibles. Des del meu punt de vista, l'assignatura pendent del món local és l'acció concertada i amb visió a mig termini. La visió local és fonamental però perd efectivitat quan esdevé només una visió localista. Suposaria un gran pas endavant que els Ajuntaments concertin estratègies i models de gestió d'interès comú, que estenguin bones pràctiques, i que tinguin una presència més gran com a prescriptors d'opinió col·lectiva. Crec també que cal un grau més alt de concertació entre l'administració de la Generalitat i les administracions locals per a fixar criteris i objectius comuns on emmarcar les decisions que resideixen legítimament a l'àmbit local. Tanmateix, l'autèntica assignatura pendent col·lectiva és el model de finançament. Sempre es parla de l'educació i la conscienciació com a aspectes clau per a assolir una societat més responsable i sostenible. Què es pot fer que no s'hagi fet en aquest camp? Hi ha encara moltes coses a fer. L'educació, ambiental o no, és un procés i, per tant, mai es pot donar per tancada. Cal avaluar críticament, en tot cas, l'efectivitat i l'eficiència dels mecanismes utilitzats. Des del meu punt de vista, l'educació ambiental passa per les mateixes dificultats -com és lògic- que el conjunt de l'educació a Catalunya. I tanmateix, la tasca realitzada en els darrers trenta anys és ingent. Avui dia comptem, tan en l'àmbit professional com en l'àmbit social amb persones amb una alta formació ambiental. Crec que hi ha dos nous àmbits de treball per al present i el futur. El primer és el desenvolupament de processos d'educació ambiental que s'adaptin als nous formats i els nous canals de comunicació. El segon, és un canvi subtil d'orientació que ens ajudi reforçar els missatges i els coneixements dirigits a l'acció. Quina va ser la primera decisió presa com a director general? Les primeres decisions com a director general van ser de caire organitzatiu: la redacció del Pla d'acció 2008-2012 de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat vinculada a la proposta de pressupost 2008, en el marc del Pla 2008-2012 del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Pla de Govern; la proposta de nomenament del director de l'Oficina del Canvi Climàtic i la reorganització interna per fer front a les tasques de l'oficina. Des del punt de vista funcional, les meves primeres decisions van ser la discussió i aprovació dels darrers detalls de la Memòria Ambiental del Pla de Ports de Catalunya, i la negociació del conveni de millora i regeneració ambiental del Delta del Llobregat com a representant de la comissió paritària entre la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Medio Ambiente. Quines són les tres prioritats del seu àmbit decisió? Elaborar la planificació, impulsar i coordinar les accions del Govern de Catalunya per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic en un marc de definició d'una estratègia de desenvolupament sostenible; legislar, regular, organitzar i consolidar l'avaluació ambiental estratègica com a instrument determinant per a la integració de les premisses sostenibilistes a la planificació sectorial, territorial i urbanística; i garantir l'accés a la informació ambiental, en compliment de la Convenció d'Aahrus, a través d'una millor integració i disponibilitat de la informació, d'una millor atenció i participació ciutadana; i de l'impuls de l'educació ambiental. Parlant en termes generals, i en clau de país, quines creu que són les tres fortaleses del seu àmbit? La creixent sensibilització social sobre el vincle entre l'ambient i el desenvolupament econòmic i social, la presència creixent d'un sector emprenedor i innovador que pren la perspectiva sostenibilista com a eix de la seva acció empresarial, social i cultural i l'interès creixent de la societat per prendre decisions amb coneixement de causa i per implicar-se en la presa de decisions públiques. I les tres debilitats? Les dificultats per impulsar polítiques transversals que impliquen noves perspectives i noves necessitats de coordinació i concertació interadministrativa i social, la qual cosa requereix noves fórmules de govern; la burocratització excessiva de determinats procediments públics i privats que, de vegades, tot i la seva complexitat, no asseguren suficientment les garanties socioambientals i econòmiques per les quals els processos administratius han estat concebuts; i la dilació en la presa d'algunes decisions fonamentals per part d'alguns actors socioeconòmics i polítics. Quins referents internacionals o estatals té la seva feina? En relació amb el canvi climàtic, el procés de planificació realitzat pel Regne Unit i les bases conceptuals que el suporten 'com, per exemple, l'informe Stern- són un referent clar. Igualment d'altres països europeus com ara Suècia, que fa vint anys que s'ocupa del canvi climàtic, són clars referents. I, lògicament, els estudis i propostes de l'IPCC. Pel que fa a l'avaluació ambiental estratègica, atès que es tracta d'un procediment nou, els referents no són unívocs sinó que cal prendre en consideració les millors iniciatives desenvolupades en cada país. El nord d'Europa, amb una llarga tradició en l'avaluació ambiental de projectes, és on trobem referents més sòlids. Tanmateix també a Itàlia o als Estats Units hi ha bones referències. Pel que fa a la informació, l'educació ambiental i la participació ambiental, els referents internacionals se situen també de manera puntual en diverses parts del món. Així, a Llatinoamèrica s'han desenvolupat processos que són del nostre interès, tot i les diferències culturals i una eficàcia desigual. El món anglosaxó també ens aporta referències atesa la seva més llarga tradició de transparència i participació reglada en processos de presa de decisions públiques. Tot i això, estem també satisfets de les capacitats endògenes en aquests tres àmbits. A escala estatal, Catalunya és referent en els tres àmbits i comptem amb professionals i agents socials de molt alta qualitat. Ens cal, això si, ser capaços de promoure'ls i de millorar l'execució de propostes i idees que es generen al país. Quina part de la seva acció pot contribuir a lluitar contra el canvi climàtic? La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat té, precisament, per missió la integració i l'impuls de totes les polítiques dirigides a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic del Govern de la Generalitat. Igualment, compta amb l'instrument de l'avaluació ambiental estratègica que permet incorporar la reducció d'emissions com a un element central per a la planificació sectorial (ordenació territorial, infraestructures, agricultura, mobilitat, urbanisme...). Tanmateix, la planificació tindrà efectes a mitjà i llarg termini i, per tant, caldrà integrar les accions sectorials que ja estan en marxa al Pla d'Acció per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic i establir mesures de xoc addicionals, si és necessari. El nostre primer objectiu és el compliment dels compromisos del Protocol de Kyoto. Paral·lelament hem iniciat una anàlisi en profunditat dels efectes del canvi climàtic a Catalunya per tal de preparar una proposta d'adaptació. En segon terme, desenvoluparem una Estratègia catalana de desenvolupament sostenible que integri la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini. En tot cas, però, aquestes tasques es basen en la perspectiva que cal una acció global del govern -que s'establirà a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic- i concertada amb els agents socials i econòmics. Quins canvis creu que pot portar l'aplicació del nou Estatut en la seva direcció general? Per bé que en l'àmbit ambiental hi ha moltes competències exclusives de la Generalitat de Catalunya, l'aplicació del nou estatut implicarà completar-les amb molts aspectes -avaluació ambiental de determinats projectes que ara realitza encara el govern central, gestió del litoral, vigilància ambiental....-. Això permetrà una acció ambiental més eficaç i integrada. Pròxima entrevista: Carme Trilla, secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya.