[SÈRIE DG] Carme Trilla, secretària d'Habitatge: la lluita contra el canvi climàtic és prioritària

El 18 de gener va entrar en vigor el reial decret sobre certificació energètica d'habitatges, que defineix una etiqueta per habitatges tipus electrodomèstic. Com s'aplicarà? Quina repercussió espera? La competència per a l'aplicació del Decret de Certificació Energètica als edificis correspon al Departament d'Industria i Energia, que ha delegat en l'Institut Català de l'Energia el desplegament de la reglamentació corresponent. En la mesura en què parlem de Certificació Energètica dels Edificis, és determinant tenir el coneixement sobre les tipologies dels edificis i les formes de construir el nostre parc edificatori. En aquests darrers mesos, estem treballant conjuntament amb l'ICAEN per concretar els procediments i la manera de dur a terme les inspeccions i control necessari per implantar, finalment, la Certificació Energètica als edificis de nova construcció i als de gran rehabilitació. La repercussió que esperem de la implantació de l'esmentada certificació, es triple. D'una banda, proporcionar a l'usuari el coneixement sobre el grau d'eficiència energètica del seu edifici i habitatge amb dades dels consums teòrics d'energia que es preveuen i d'emissions de CO2 a l'atmosfera. En segon lloc, anar creant una demanada d'edificis cada vegada més eficients energèticament, que facin que el nivell de qualitat del nostre parc en construcció sigui cada dia més elevat. En tercer lloc, sensibilitzar l'usuari de la importància que té la correcta gestió del seu habitatge per evitar despeses innecessàries d'energia produïdes per una gestió incorrecta dels habitatges. El decret d'ecoeficiència als edificis ha coincidit amb l'entrada en vigor del Codi Tècnic. Quin balanç en fa? De moment encara és molt aviat per fer un balanç seriós del que ha suposat la implantació d'ambdues normatives. En aquests moments, estem treballant amb el Col'legi d'Arquitectes, per començar a crear una base de dades que ens indiqui quines són les mesures emprades en els projectes que han incorporat el decret d'ecoeficiència. També estem treballant conjuntament amb l'Institut Cerdà perquè, un cop conegudes les dades, siguin elaborades i traduïdes a estalvis de consum i a estalvis d'emissions de CO2. De tota manera encara, trigarem uns mesos a tenir una mostra suficientment representativa perquè pugui ser extrapolada a xifres globals. La futura Llei del dret a d'habitatge és un dels grans projectes del DMAH. Quines implicacions té en clau de sostenibilitat? La sostenibilitat impregna la totalitat de la Llei del dret a l'habitatge. Des del moment en què es parla de plans sectorials d'habitatge, de memòria social, de qualitat del parc d'habitatges, de la creació del Consell de qualitat, sostenibilitat i innovació, de la inspecció tècnica dels edificis d'habitatge, de la rehabilitació del parc existent, d'evitar la degradació del parc, etc.. Tots aquest conceptes són mesures de sostenibilitat, entesa amb el significat complert de la paraula. Quina va ser la primera decisió presa com a secretària d'habitatge? Reorganitzar la Direcció general i dimensionar-la adequadament. Quines són les tres prioritats del seu àmbit decisió? Donar resposta al problema de les dificultats d'accés a l'habitatge d'una molt bona part de la població de Catalunya, millorar les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya en l'àmbit dels seus habitatges i millorar la relació entre l'Administració de la Generalitat i els ciutadans, en l'àmbit de l'habitatge. Parlant en termes generals, i en clau de país, quines creu que són les tres fortaleses de la secretaria d'habitatge? La capacitat d'arribar a acords amb la major part d'agents relacionats amb l'àmbit, el reconeixement per part de la societat de la necessitat imperiosa d'intervenció de l'administració en aquest àmbit i la possibilitat d'incidir en problemes tangibles i extremadament importants per a la majoria de ciutadans. I les tres debilitats? Les grans dificultats tècniques que suposa resoldre els problemes d'allotjament de la població, la forta pressió ciutadana que pot conduir a decisions equivocades per precipitació i els entrebancs administratius i burocràtics per tirar endavant els projectes i línies d'actuació. Quins referents internacionals o estatals té la seva feina? La major part d'actuacions que s'emprenen estan basades en referents internacionals, especialment concentrats en els països de l'Europa occidental, que són els que més han avançat històricament en la concepció i disseny de polítiques d'habitatge, i són els que acumulen una experiència més rica com a referents, tant en sentit positiu, com en negatiu. Quins canvis creu que pot portar l'aplicació del nou Estatut en la seva direcció? L'aplicació del nou Estatut en l'àmbit de l'habitatge -que reconeix ja de forma totalment indiscutible la competència exclusiva de la Generalitat en el camp de l'habitatge- ha de permetre delimitar millor les relacions amb l'Administració central, tot ampliant al màxim l'esfera d'acció autodissenyada i autoevaluada. Pròxima entrevista: Genoveva Català, gerent de l'Agència de Residus de Catalunya.